- Organitza La Fira de Titelles, que sol celebrar-se a principis de maig.
- Directors: Joan Andreu Vallvé i Julieta Agustí.
- Plaça Hort de Santa Teresa, 1 – 25002 Lleida.
- Tel: +34 973.270.249.
- centre@titelleslleida.com
Trobada amb Julieta Agustí i Joan-Andreu Vallvé, del Centre de Titelles de Lleida.
Dos són els artífexs del Centre de Titelles de Lleida i la seva Fira: la seva directora Julieta Agustí i el director artístic del Centre, Joan-Andreu Vallvé. Ells van crear el 1986 aquest projecte ambiciós que va començar a caminar lluny de la ciutat i que finalment va trobar el seu lloc idoni al cèntric Convent de Santa Teresa, cedit per l’Ajuntament el 1996: una capella transformada en un teatre per a 200 espectadors i espai per a oficines , tallers, magatzem … Parlo amb tots dos en una saleta de reunions envoltada de dibuixos i esbossos de titelles fets per Joan-Andreu Vallvé:
– Crec que hem aconseguit un dels nostres objectius principals-diu Julieta Agustí-: arrelar a la ciutat de Lleida, amb una clara implicació dels ciutadans i de moltes entitats. Hi ha, per exemple, una activíssima Associació d’Espectadors que no només acudeixen als nostres espectacles sinó que promouen intercanvis de públic amb altres ciutats europees, com Toulouse a França. Fixa’t que totes les entrades de la Fira es venen amb mesos d’antelació, i quantes més oferíssim, més vendríem. Però preferim optar per la qualitat més que per la quantitat: menys i millors espectacles, i que els programadors que acudeixen els puguin veure tots.
– Heu arribat a un límit? -Els pregunto, impressionat pel que m’expliquen.
– En absolut-contesta Julieta-, Lleida disposa ara de més espais escènics que mai, s’acaba d’inaugurar La Llotja, una sala gran capaç d’acollir òperes i obres de gran format, i això multiplica les nostres possibilitats. D’altra banda, el nombre d’espectacles que volen participar a la Fira no para de créixer i hem pensat fins i tot en oferir uns dies previs per a actuacions extres, una mena de Fira Off per als que no han pogut entrar a la programació. Està a més la pròxima ampliació del Centre de Titelles, ja que la restauració del Convent de Santa Teresa en la seva totalitat ha estat ja aprovada, i esperem inaugurar les noves instal·lacions el 2012.
– Com va començar la vostra aventura?
– El 1986 ens instal·lem en el vell edifici de la Caparrella, lluny del centre però amb una sala per a 500 espectadors, programació escolar, 60 llits per atendre a grups d’escolars que vénen a passar 3 dies de convivència amb els titelles i la natura … Ens convertim en un Centre de Producció que des de llavors no ha parat de crear espectacles, pràcticament un a l’any, sempre dirigits per Joan-Andreu. Títols com Mowgli, l’Infant de la Jungla, En Jan Titella (creat per a les sessions escolars del Palau de la Música de Barcelona), Els Músics de Bremen (en col·laboració amb el Gran Teatre del Liceu) o El Retaule de Nadal (estrenat al Teatre Nacional de Catalunya) han recorregut Catalunya i mitja Espanya i formen part ja del patrimoni titellaire del país. Per a aquesta edició de la Fira, estrenen El Petit Elefant (2010). – Però el nostre somni es va convertir en realitat -continua Julieta- quan el 1996 ens instal·lem al Convent de Santa Teresa cedit per l’Ajuntament. Vam perdre espai i aforament, però vam guanyar un lloc a l centre de la ciutat. Va representar un punt i a part en la concepció de la Fira: podíem ara elaborar estratègies de col·laboració i complicitat amb entitats com la Biblioteca Municipal, que hem convertit en receptora de tots els nostres llibres, o les botigues de l’anomenat «Eix Comercial», que durant la Fira es converteixen en l’«Eix dels Titelles» …
– I quines novetats hi haurà quan inaugureu el nou centre amb la restauració total del Convent?
– A part de nous espais per a tallers, assaigs i altres activitats paral·leles, el Museu. En no existir cap competència en el sector, volem que sigui el Museu de Titelles de Catalunya. Igualment un centre de documentació audiovisual associat al museu i a la Biblioteca Municipal, on són els llibres. Respecte a la Fira, volem potenciar en el futur els intercanvis professionals entre companyies i programadors a través d’una Llotja més gran i més ben dotada, que intentarem associar al nou teatre de La Llotja, de manera que crearíem un centre d’indubtable força atractiva.
– Ara que han passat els anys, tens pensat tornar a l’ensenyament? – Cal recordar que juntament amb Josep Maria Carbonell, Vallvé va crear el 1976 L’Escola de Titelles de l’Institut del Teatre de Barcelona, que va abandonar al traslladar-se a Lleida i crear-hi el seu Centre de Titelles.
– En absolut. Pensa que a l’Institut del Teatre vaig donar classes durant 17 anys i vaig acabar fart. Prefereixo ensenyar com ho he anat fent durant tots aquests anys amb la companyia, implicant-me en els processos de creació. Molt més interessant per a mi.
– Quins plans tens per al futur?
– El que ara m’agradaria fer, i entra en la lògica evolutiva del Centre de Titelles, seria coproduir amb altres companyies i directors. Això cambiaría completament el nostre procedir i enriquiria sens dubte el nostre rol dinamitzador com a centre de producció. Però molt em temo que la crisi econòmica ens obligui a retardar aquest anhel, en haver de produir espectacles que ens assegurin el finançament necessari. També m’agradaria un dia treballar a partir de l’experimentació amb els materials. Pensa que en tots aquests anys he aconseguit crear una dinàmica segura de treball que em garanteix la creació de qualsevol espectacle que em proposi. Organitzo el temps de la següent manera: em prenc set o vuit mesos per escriure la història, dibuixar l’escenografia i els ninots, i definir el guió escènic amb tots els elements, música inclosa, que surten en l’espectacle. Al cap d’aquests mesos, l’obra està perfectament determinada, i només falten un o dos mesos de construcció més un mes d’assajos per arribar a l’estrena. El que m’agradaria és trencar aquest esquema i començar sense història definida a partir dels elements plàstics escollits. És a dir, experimentar per trobar noves formes. Tant de bo pugui, però els imperatius de ser un centre privat de vegades impedeix la realització dels desitjos …
Joan-Andreu Vallvé, a més de titellaire i director d’escena amb una reconeguda trajectòria, és escenògraf, il·lustrador i escriptor amb un parell de novel·les juvenils publicades. El seu caràcter franc i jovial, unit a la seva immensa capacitat de treball més una humilitat sincera i espontània, converteixen a aquest titellaire català en un dels valors més notables, assequibles i atractius de l’actual teatre de titelles a Espanya. Un titellaire que a la flor de la seva maduresa aspira a trencar motlles i a prosseguir la seva carrera de creador. Que la sort, la força i les contingències li siguin favorables. (Entrevista realitzada per Toni Rumbau l’any 2010)
