(Fotografia: Josep Ramon Garcia)
Vam poder veure aquest cap de setmana passat, del 23 al 26 d’abril de 2026, el Taller de final de carrera de l’Institut del Teatre dels dos estudiants de de 4rt de Visual Itzel Silvestre Sancho i Nin González Verdera amb l’obra L’Anhel, creació pròpia amb l’equip de dramatúrgia i direcció escènica de la cia. Zero en Conducta: Julieta Gascón i Antonio Puchades ‘Putxa’.
De la gama de sinònims que tenim de la paraula anhel que encapçala aquest espectacle, em quedaria amb els següents per crear el seu espai de ressonàncies: afany, ànsia, apetència, apetit, capritx, cupiditat, desig, frisança, set, temptació, fantasia, ideal, il·lusió, quimera, somni, súmmum, utopia.
Fotografia: Josep Ramon Garcia
De tot això n’està ple aquest Anhel, amb uns atributs però passats pel sedàs de l’evanescència, la ingravidesa i la sagacitat subtil.
Els mateixos autors ens ho diuen al programa de mà, quan ens parlen de presències i d’absències, d’uns cossos que es busquen i xoquen entre sí, en un espai encantat, una casa que podria ser d’una infància perduda, buscada o imaginada, amb uns fantasmes que són els rastres vaporosos d’allò que han estat i ja no són, o al revés, de gestos i intencions que han quedat clavats a l’aire o a les parets de les que pengen quadres i fotografies mal penjades.
Fotografia: Josep Ramon Garcia
I la veritat és que l’obra va funcionar de meravella, gràcies a una gramàtica escènica que s’omple i es buida, que escriu en l’espai gestos, trobades i paraules a mig dir, moviments sobtats i entortolligament de cossos que es veuen i no es veuen, com si visquessin desfasats, en registres que corren en paral·leles sense trobar-se.
És l’atmosfera enrarida d’un interior de casa fantasmal però alhora amb dos cossos que l’habiten i es busquen sense buscar-se. És un constant sí però no, o no però sí. Una ambivalència que es concreta en un noi i una noia que juguen a ser dos plats d’una balança que mai s’acaba d’equilibrar.
Fotografia: Josep Ramon Garcia
L’èmfasi cau unes vegades pel cantó del Misteri i de les Absències, i altres vegades pel costat d’una interrogació de disjuntives ontològiques i metafísiques: ser i no ser, viure i morir, visible i invisible, actiu i passiu. Disjuntives que es succeeixen, s’alternen i es superposen, i que conformen un paisatge canviant, a vegades melancòlic, de qui enyora temps passats; d’altres vital, com si tingués ganes de fugir vers el futur.
És una atmosfera d‘indefinició i d’incertesa, tan pròpia de l’època actual, que veiem traslladada a l’escenari, en un marc que sembla una pintura del segle XIX, de colors pastels, en una barreja de Van Gogh, Gauguin i un hiperrealisme fotogràfic pintat. És a dir, d’un realisme que s’ha fet irreal, lleugerament gasós. Magnífica la feina dels escenògrafs, il·luminadors i vestuari Guillem Blanch Roldan i Pau García Morillas.
Fotografia: Josep Ramon Garcia
Hem exagerat les disjuntives oposades per apropar-nos a aquest joc d’anhels que cerquen a trobar-se i que semblen definir un dels principals continguts de l’espectacle. Clar que la gràcia d’aquesta gramàtica no seria possible sense l’excel·lent feina feta pels dos actors, excel·lents en la seva presència alhora dinàmica i continguda, essencial per poder alternar aquesta dinàmica tan viva d’oposicions, encontres i topades.
Una gramàtica del cos que exigeix una disciplina gestual implacable, que ha comptat amb uns mestres en aquest procedir de l’exigència rigorosa, els dos directors de la cia. Zero en Conducta, Julieta Gascón i Antonio Puchades ‘Putxa’. Dos creadors en els dominis de la marioneta, la dansa i el teatre gestual i visual que han creat al llarg dels anys un llenguatge propi minuciós i perfeccionista, dotat d’una extraordinària exigència de treball i rigor.
Aquesta direcció tan ben orientada ha permès que la creativitat actoral del Nin i de la Itzel hagin assolit uns nivells tan alts de rigorosa contenció interpretativa, desafiant el quefer d’un llenguatge teatral que diu i no diu, amb escenes tan reeixides com les de les màscares, que permeten multiplicar per dos presències i absències
Fotografia: Josep Ramon Garcia
Un treball excel·lent que corona els seus anys d’estudi a l’Institut del Teatre. Una obra que sens dubte els obrirà nous camins en el camp del teatre de titelles, visual i d’objectes.
Fitxa Artística
