(Eugenio Navarro, amb la Princesa i el Drac). Foto companyia

Quan arriba el mes d’abril i ens acosten a la Diada de Sant Jordi, és del tot recomanable, als amants dels titelles, acudir a La Puntual, el teatret dels Navarro, per veure la seva versió de la Llegenda de Sant Jordi, que ells han titulat: Sant Jordi, la Princesa i el Drac.

Potser l’han vist, perquè és una obra que fan cada any per aquestes dates, però així i tot, val la pena tornar-hi per repassar els versos de la versió i recordar una mica la vella llegenda, en l’adaptació arcaica que la companyia la Fanfarra va presentar l’any 1979 a la Plaça del Pi de Barcelona, amb marionetes de fil i un drac gegant que feia córrer els nens de l’espant que provocava. I si no l’han vist encara, doncs és d’obligació anar-hi, ni que sigui per gaudir de l’exquisida sornegueria amb la que Eugenio Navarro, en una gran feina solista de titellaire, executa la coneguda llegenda.

Dos cavallers derrotats. Foto companyia

Per cert, que va ser en aquest muntatge on va néixer el personatge de Rinaldo, que l’Eugenio va convertir en protagonista de moltes de les seves obres quan s’inicià en la feina solista, algunes vegades en íntima complicitat amb l’escriptor i periodista Miguel Vigo, que li va posar unes dosis d’humor i d’ironia d’alt voltatge. Aquí fa de criat trapella i sorneguer que vigila la torre on rau presonera la Princesa, en algunes de les escenes més deliciosos de l’obra.

Eugenio Navarro amb alguns dels seus personatges. Foto T.R.

I sí, senyors, veuran en escena els diferents personatges d’aquests suculent versió de la Llegenda, amb un Rinaldo que els farà petar de riure, dos reis ben encapsulats en llurs papers monàrquics, les dues fades, la Farigola i la Granota, que es reparteixen els bons i mals auguris com mana la tradició, la figura del trobador que va en xancres, els diversos cavallers que intenten matar el Drac i en surten alguns sense cap, la Princesa posseïda per una innocència d’una professional ingenuïtat, el Sant Jordi matamoros que arriba en el moment precís, i la terrible Cucafera, el Drac o Dragó de la Llegenda, que acaba ‘fet un torró’.

Exclama Sant Jordi quan s’enfronta al Dragó:

Ah, fera maligna, prepara’t a morir,
que pels teus crims t’has fet digne
de que et clavi mon bisturí!
Recula, enrere, renega i desespera,
que si a tu Satanàs t’ajuda;
Jo soc Sant que no s’arruga!
En guàrdia lleig dragó,
no et tinc por,
ja que sé que ets un tigre de cartró!

Sant Jordi i el Dragó. Foto companyia

I com a bon professional que era, el cavaller Sant Jordi mata el dragó, salva a la Princesa i no se sap si s’hi casa o si decideix continuar sent Sant i cavaller matamoros.