(Sergi Buka projectant des d’una llanterna màgica. Foto companyia)
Fins el 9 de març de 2025 es pot veure al Teatre La Gleva de Barcelona l’espectacle El caçador d’imatges, de Sergi Buka, amb text de Ramón Mayrata que també signa la dramatúrgia junt a Sergi Buka. Amb funcions de dimecres a dissabte a les 20:30 i diumenges a les 19h, l’obra ens resumeix, d’una manera única i prodigiosa, la història de l’ombra i de la llum, quan aquesta es deixa manipular pels humans.
És tot un luxe poder veure en la proximitat íntima d’un teatre d’art de Barcelona, com és La Gleva, a aquest mag que ha desenvolupat una increïble carrera artística per tot el món. Fascinat des de petit per l’univers de la màgia -als 14 anys ja era admès a la Societat Espanyola d’Il·lusionisme-, coneix en profunditat tots els recursos de la màgia dita d’a prop i d’escenari, amb números clàssics i d’altres inventats per ell.
Sergi Buka. Foto David Ruano
També s’ha sentit atret pel teatre, participant en diversos muntatges de la companyia Els Comediants, i especialment pel circ, quan s’ajuntà a la troupe de Joan Montanyès ‘Monti’, enrolat en diversos dels seus muntatges, així com amb el circ anglès Giffords Circus. Poden veure més detalls del seu recorregut artístic en l’article que li va dedicar a Putxinel·li Damià Barbany el maig de 2023 (vegeu aquí).
En El caçador d’imatges, Buka ha creat un espectacle íntim i personal, en el que la història de les ombres i de la llum manipulada s’explica a través de la màgia, filant la seva narrativa amb diferents trucs i números d’il·lusionisme, sempre ajustats als corresponents continguts. L’altre fil conductor és el relat d’un anhel que el personatge de l’obra, saltant d’època en època, va cercant: una imatge arquetípica perduda en la foscor del temps que l’obsessiona i l’empeny a continuar investigant, extraient figures i imatges on sembla que no hi ha res.
Sergi Buka com a xaman. Foto companyia
Tots aquests ardits li permeten començar per l’època animista, quan els xamans eren els encarregats d’esbrinar els misteris de l’ignot i dels esperits, els primers mags que encara no eren d’escenari sinó que pertanyien al mon de la màgia de veritat, quan aquesta era un complement indispensable del mon real. I ens sorprèn Buka amb números insòlits de foc, homenatge a aquest element que sent un dels primers que van controlar els homínids de la Prehistòria, va obrir tantes portes fins llavors desconegudes.
I, lògicament, arribem a les misterioses pintures rupestres que es feien a les coves, aprofitant els relleus de la roca, sota la llum titil·lant del foc o de les torxes. Imatges que donen pàbul a Buka a jugar amb les mans i les anomenades ‘ombres xineses’, mostrant-nos un ric mostrari de figuracions insòlites i suggestives. Sens dubte una de les especialitats del mestre Buka, amb la que ha actuat arreu del món.
Imatge de llanterna màgica. Foto companyia
De seguida, però, i no després dels diferents canvis de vestuari del mag-actor, arribem a èpoques més properes, quan s’imposa el color. I aquí l’espectacle puja per alguns dels seus punts àlgids, en mostrar al públic les meravelles de les primitives Llanternes Màgiques que s’inventaren el segle XVII i que durant tot el XIX van meravellar i entretenir a les poblacions urbanes europees i una mica a les de tot el món.
Impressiona veure la riquesa i perfecte definició de les imatges mentre alhora sentim els clics i els clocs de la mecànica que feia funcionar aquells aparells òptics, sumats a la veu del mag que, en directe i a vegades gravada junt amb la música acompanyant, ens va explicant diverses històries relatives a les figuretes projectades.
Foto companyia
Per cert, important parlar de la música, que fila tota l’obra, original de Jordi Sabatés i Ramon Calduch. La relació amb Sabatés ve de lluny, en haver treballat amb aquest gran pianista en diversos muntatges. Músiques que s’adapten perfectament a les narracions de l’espectacle.
I per acabar, comprenem el perquè de les estranyes botes que porta el mag, que a vegades tenen un aire d’artefactes de ciència ficció, quan no de distopía. En efecte, l’obra acaba amb un número de raigs làser, d’una elevada espectacularitat i que Buka manipula amb extraordinari domini, per la qual cosa s’ha disfressat amb un vestit com aquells de plom que s’usaven abans per protegir-se dels raigs X. El número, tècnicament senzill, segons vaig intuir, en veure com els espectadors ho trobaven d’allò més normal, no m’ho va semblar gens a mi, que vaig veure com si fos màgia de veritat, potser imbuït encara per les imatges inicials del xaman i les seves manipulacions del foc.
El número dels raigs làser. Foto companyia
De la feina a l’escenari que fa Sergi Buka, destaca la seva presència mai exagerada, molt propera a l’espectador, lluny dels mags que busquen l’aplaudiment i la riallada fàcil per a cada número. Hi ha un deix de distància i de dignitat en la seva actuació que no sols s’agraeix enormement, sinó que és essencial per sumar al personatge el matís d’una verdadera i elegant auto-percepció d’allò que s’està fent, indispensable per a un mag, que necessita aquest plus de concentració, i que no sempre es veu en el teatre.
El públic va semblar captar tots aquests detalls amb satisfacció, donat l’entusiasme manifest dels seus aplaudiments.
Crèdits
Idea, creació i interpretació: Sergi Buka
Dramatúrgia: Ramón Mayrata / Sergi Buka
Text: Ramón Mayrata
Traducció catalana: Jordi Jané
Música original: Jordi Sabatés / Ramon Calduch
Vestuari: Josep Abril / Rosa Solé
Mirada externa: Mark Blezinger
Assessorament interpretació: Pep Paré
Fotografia estudi: David Ruano
Fotografia directe: Antxon Castresana
Agraïments: Alain Falippou (Alpha), Aline Héau, Anna Pomerol, Joan Segura, Montse Colomé, Museu del cinema de Girona, Paca Sola (Comediants), Teatre Municipal de Canet de Mar, Teatre Principal d’Arenys de Mar.
