Desembre 2024. Barcelona. Teatre Lliure. Local de Gràcia. Espectacle: “Totentanz. Morgen ist die Frage” de la companyia La Veronal. Foto: Lorenza Daverio. Teatre LLiure-La Veronal
A les seves magnífiques virtuts artístiques i de constant creació innovadora, la genial i recordada Pina Baus hi va afegir la de diluir innecessàries fronteres entre dansa i teatre.
Amb equiparable dimensió artística i creativa, la companyia La Veronal difumina amb els seus fascinants espectacles qualsevol compartimentació entre teatre i dansa que vingui imposada per uns criteris culturals rígids i arbitraris.
Teatre del millor o dansa de la millor, -com es prefereixi- en el gaudiment escènic que La Veronal ens regala des del 2005, any dels inicis artístics d’una companyia que es posa en funcionament reunint creadors procedents de la dansa, el cine, la literatura i la fotografia.
El coreògraf Marcos Morau. Foto: Wikipedia
Marcos Morau, el seu fundador i coreògraf director, va seguir estudis de coreografia a Barcelona, Valencia i Nova York. També estudis de dramatúrgia i fotografia. Ha rebut premis avaladors de la seva majúscula creativitat escènica.
El prestigiós currículum de La Veronal -amb amplia trajectòria internacional- aplega espectacles com: “Pasionaria”, “Oppening Night”, “Bologna-Pasolini”, “Sonoma”, “Firmamento”.
I protagonitzant aquest article, el seu recent: “Totentanz. Morgen ist die Frage”, representat amb gran èxit entre el 5 i el 15 de desembre en el Teatre Lliure de Gràcia. Abans, l’espectacle es va poder veure en el Festival Temporada Alta.
El món dramatúrgic, conceptual i estètic de La Veronal destil·la en tots i cadascun dels seus espectacles una força comunicativa hipnòtica, que ens atrapa, ens encisa i ens regala tantes i tan variades imatges que algunes ens semblen del tot apropiades per a mostrar-se en aquestes pantalles de putxinelli.cat, actualment l’única revista digital especialitzada en titelles, marionetes, teatre d’ombres i teatre d’objectes que es publica a Catalunya, dirigida i editada per Toni Rumbau.
La Veronal. Espectacle “Pasionaria”. Foto: Apde Danza
La Veronal. Espectacle “Oppening Night”. Foto: Albert Pons
La Veronal. Espectacle “Sonoma”. Foto: Albert Pons
La Veronal. Espectacle “Firmamento” . A la dreta, en primer terme, un personatge titella. Foto: Albert Pons
A “Totentanz. Morgen ist die Frage” hi trobem la col·laboració de Juan Serrano-Gadget Efectos Especiales i la de Martí Doy, titellaire i constructor de titelles.
L’excel·lent i detallat treball de Serrano i Doy es concreta en dos titelles d’aparença totalment realista, tan extremadament realista que impressiona. El verisme d’ambdós ninots fa estremir. No hi ha dubte que amb el làtex i la silicona emprats com a materials de construcció i acabat, s’aconsegueixen efectes casi miraculosos.
Dos titelles vestits de blanc, de llarguíssims cabells blancs i uns rostres esculpits per les arrugues de l’ancianitat que venen a representar una pertorbadora simbologia de la mort. Una mort que volem “ignorar” però que sabem és ineludible…
“Totentanz. Morgen ist die Frage”. Els dos titelles extraordinàriament realistes i inanimats per la mortalitat. Foto: Lorenza Daverio. Teatre LLiure-La Veronal
A la parella d’impressionants titelles, el repartiment interpretatiu de “Totentanz. Morgen ist die Frage”, hi suma l’art de tres ballarins-actors: Fabio Calvisi, Ignacio Fizona Camargo i Valentín Goniot. I l’art d’una ballarina-actriu: Lorena Nogal, alternant-se amb Marina Rodríguez.
Quatre intèrprets submergint-se i submergint el públic en un ritual de fort impacte, introspectiu i alhora comunal, de caire religiós, aconduït per una comprensible por a la mort. Por que es multiplica quan s’especula amb un incert més enllà després d’exhalar el darrer sospir…
Una cerimònia creixent i de minuciosa teatralitat, una litúrgia estranya i alhora propera, intentant exorcitzar la por a la mort i al mateix temps sublimant-la des d’aquesta mateixa por, mentre es va configurant, escena darrera escena, una poètica escènica que s’enlaira fins a un alt nivell catàrtic i s’incrusta en el públic.
Un dels ballarins-actors, transporta en els seus braços un dels titelles mancats de vida. Foto: Lorenza Daverio. Teatre LLiure-La Veronal
El ritus fúnebre interpretat per tres ballarins-actors i una ballarina-actriu, que s’encarnen en estranys oficiants, estranys sacerdots, estranys patidors del dol, o fins i tot en presencies de la mateixa mort.
Quatre actuants que aconsegueixen la total perfecció en un engranatge teatral insòlit i fascinant, capaç de deixar tot el públic sense excepció, amb el cor encongit.
Així, doncs, l’argument de “Totentanz. Morgen ist die Frage” situa el públic a la vora d’un abisme on abans o després tots ens hi hem de precipitar. La idea de morir se’ns fa angoixant i fosca, però és possible que en contemplar com la mort transita per un escenari on tot el que succeeix és d’una enorme bellesa estètica i d’una intensa dramatúrgia, la nostre por atàvica, enquistada, s’arribi a transmutar en un profund, intimidat y reverencial respecte envers aquesta Parca que ens presenta La Veronal.
Una Parca: serena i poderosa, pausada i implacable, espectral i insondable… Una Parca creada per la màgica ficció del teatre. La mentida del teatre serveix per a evidenciar veritats.
És possible que humans i humanes, -cadascú amb més o menys resignació- acceptem la visita de la mort si prèviament hem pogut viure!, hem pogut recórrer un llarg camí traçat pel pas natural del temps, marcat per la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
Els ballarins-actors en contrallum i vestits de negre luctuós. Darrera, la ballarina-actriu, tan blanca i fantasmal com la mort. Foto: Lorenza Daverio. Teatre LLiure-La Veronal
En un moment concret, inesperat, la solemnitat poètica del ritual es trenca sobtadament per donar pas a una denuncia contundent, colpidora: a la pantalla gegant situada al fons de l’escena, comença a projectar-se un allau constant d’imatges que ens mostren la nostra societat sense nord, el nostre entorn terrible, la nostra cruel contemporaneïtat, el nostre dia a dia curull de morts i violència extrema.
Imatges del tot actuals, pròximes, reconeixedores, imatges de crims, massacres i genocidis. En definitiva morts inadmissibles i a destemps provocades per constants guerres, fams, pobreses, terrorismes, delinqüències.
Tenim davant els ulls una mort absolutament repugnant, detestable, inacceptable perquè és antinatural. És una mort plena d’odis, enveges, cobdícies, racismes, homofòbies i venjances gestades pel costat més monstruós i degradat de l’esser humà.
Totentanz. Morgen ist die Frage”. Un impactant i estètic moment, suggeridor de críptics significats d’exorcisme i purificació… Foto: Albert Pons
Mentre l’esperem, a ella, a la dama de la dalla, amb el seu “Totentanz. Morgen ist die Frage”, el teatre de La Veronal ens proposa preguntar-nos: què estem fent amb les nostres fràgils vides? Per què les malmetem i aniquilem llançant bombes i disparant pistoles? Aixecant fronteres i barreres excloents? Exaltant races, religions, morals i patriotismes intolerants?
Sens dubte, el “Totentanz. Morgen ist die Frage” de La Veronal pot considerar-se un dels millors espectacles que s’han pogut veure als escenaris barcelonins al llarg d’aquest 2024.
Aquest 2024 que ja ens deixa, que es mor de mort natural, com ha de ser. Senyores i senyors visitadors de les pantalles de putxinelli.cat, els desitjo una feliç entrada en el 2025.
