Sí, senyores i senyors, nens i nenes, àvies i avis, per fi arriba el 2025, aquest any tan esperat com temut. Els astròlegs aquest Nadal s’han posat les botes, davant els clarins malastrucs que sonen per tot arreu. Els analistes professionals s’han sumat al concert o més aviat al desconcert amb reflexions amargues. Compte, que arriba el 2025!

Des de Putxinel·li, hem tingut per costum celebrar l’arribada del Nou Any amb il·lusió i esperances, ja que els anys, quan neixen, són com els nens. Es diu que arriben amb un pa sota el braç. Avui els especialistes em corregirien i dirien: amb un míssil sota el braç, amic! Caldrà fer-los cas i ser previnguts, ja que sembla que tots estan d’acord. Però sempre queda el dubte o la il·lusió que el nen creixi amb més seny del que s’esperava.

Chinese New Year 2020,Manchester UK. Foto Wikipedia

Si no, per què les poblacions el reben amb alegria, focs d’artifici, campanades i grans festes? Serà perquè creuen que un any nou és vida nova.

A mode de prevenció, des de Putxinel·li proposem el truc titellaire més utilitzat i arxiconegut per enfrontar-se als mals auguris: tractar el que és escabrós amb titelles, és a dir, amb distància. Sempre s’ha dit que representar una massacre o una matança en un teatre es pot fer amb ninots, que no ofenen excessivament, però no amb actors, que farien insuportable l’espectacle.

Punch, el Policía y la màquina de fer salsitxes. Professor Martin Bridle. Lisboa, Museu da Marioneta, juliol 2024. Foto T.R.

Per exemple, agafin una obra del Punch and Judy anglès, aquell que posa en una màquina de fer salsitxes el Baby, la Judith, el Policia i qualsevol que Míster Punch es trobi pel camí, i el públic esclata a riure. La Reina d’Anglaterra convidava sempre el millor i més virulent Professor of Punch and Judy del país (John Styles) a les seves festes particulars. Però si l’obra de Punch es representa amb actors, el públic, indignat, comença a desertar a la segona escena, horroritzat pel que veu. Jo ho he constatat en persona.

Doncs bé, alguns dels polítics que avui destaquen per les seves desmesures, pugnen per convertir-se en els nous Putxinel·lis del segle XXI de carn i ossos, cosa que els fa tan perillosos i desagradables. Actuen amb la mateixa simplicitat i maldat que caracteritzen els Putxinel·lis quan els imaginem escapats del castellet i sense la distància que ofereixen els personatges de fusta o de cartró.

A US Air Force (USAF) F-15E Strike Eagle aircraft from the 492nd Fighter Squadron, Royal Air Force (RAF) Lakenheath, United Kingdom (UK) releases a GBU-28 “Bunker Buster” 5,000-pound Laser-Guided Bomb over the Utah Test and Training Range during a weapons evaluation test hosted by the 86th Fighter Weapons Squadron (FWS) from Eglin AFB, Florida (FL). Foto Wikipedia

Sembla que aquest any 2025 el factor titellaire tal com l’hem descrit amenaça de convertir-se en una modalitat política normalitzada. Podríem denunciar-ho com una intromissió a les nostres feines, una invasió fraudulenta de competències, però ningú ens faria cas.

Aquests arquetips malèfics escapats de les seves gàbies o castellets, i encarnats en polítics i magnats, poden arribar a ser molt perillosos. Per això ens pot ser útil veure’ls com el que són: personatges bufonescos que han perdut la innocència dels titelles per lliurar-se al joc macabre de lo grotesc fet realitat.

Rellotge de la Torre Dell’Orologio a la Plaça Loggia, Brescia, Italia. Foto Wikipedia

És veure’ls amb la sana distància titellaire, que desperta riallades. Potser aleshores el Temps, disfressat ara del 2025, es posi del nostre costat per gaudir de l’espectacle, sense fer-los cap cas, content de poder riure’s una mica del patetisme d’aquells putxinel·lis sense ànima que han cregut ser persones humanes poderoses fetes de carn i ossos.

Conclusió: convertim els nostres polítics, aquells que volen conduir-nos al desastre, en titelles, encara que siguin mentals. Ens petarem de riure.