(La patinadora. Marioneta d’Herta Frankel – Marionetarium. Foto companyia)
La companyia Marionetarium Herta Frankel celebra el Nadal amb un espectacle de marionetes històriques i algunes de noves, que tenen la virtut de seduir als nombrosos espectador que omplen de gom a gom les diverses sessions que es fan cada hora a partir de les 13h al seu teatret del Tibidabo.
L’entrada al Marionetarium, a través de la boca d’una balena. Foto T.R.
Són ja 28 els anys que el Marionetarium està al Parc d’Atraccions del Tibidabo, havent-se convertit en una de les atraccions més entranyables i sobretot més properes al genuí esperit que sempre ha regnat en aquest tan peculiar luna park barceloní.
Un esperit que ens parla d’antigues atraccions mecàniques, de laberints fets de miralls (obra del gran artista dels miralls Dani Freixes), de nobles salons on s’exhibeixen autòmats de principis del segle XX, del petit avió que dona voltes sobre un eix, i de la fabulosa Atalaia, des d’on es veuen les millors vistes de Barcelona.
Dues marionetes del Marionetarium. Foto T.R.
Clar que avui en dia un parc d’atraccions seria impossible sense que lo digital s’escampi una mica per tot arreu, com en efecte succeeix, però sense ofegar el repertori de les peces històriques, que és el gran valor afegit que té el Tibidabo.
Nadal de Fils. Interior del pont de marionetes. Foto T.R.
En aquest sentit, les marionetes d’Herta Frankel, sota la tutela de l’equip restaurador del Marionetarium, capitanejat per Pilar Gálvez i Fernando Gómez, amb el seu magnífic equip de manipuladors constituït per Oriol Pont, Litus Codina, Òscar Gallart, Germán Fernández y Candela Lloberas, constitueixen sens dubte l’indispensable tast que dona al Tibidabo el pedigrí que s’exigeix a un parc d’aquestes característiques: el valor artesanal de les seves diferents figures, que han passat per les mans dels millors constructors de titelles europeus del segle XX, des del valencià Regino Mas, Mestre Faller reconegut com un dels més importants del segle XX, passant per Lluís Fontanet, Fritz Herbert Bross, Fernando Gómez, Oriol Pont i Enrique Conde, per només citar-ne alguns.
Bròquil un dels pallassos del Marionetarium. Foto companyia
Un festí nadalenc de marionetes
La Nadala de Fil que ens ofereix el Marionetarium busca ser una felicitació musical animada nadalenca destinada al públic habitual del Parc i que sorprèn i encisa l’espectador sense necessitats d’emprar cap paraula.
L’Àvia de la Neu guardada al seu lloc després de sortir. A la dreta, el Pato Donald ens mira de reüll. Foto T.R.
Després de l’Àvia de la Neu, aparició màgica d’una figura que s’estira tant com ho permet el seu vestit, apareixeran clàssics d’Herta Frankel, com el pianista Semprini, el seu duo amb el violinista, dos excel·lents intèrprets que semblen que toquen de veritat els seus instruments; el gitano guitarrista ‘El Pescaíto’, l’acordeonista, l’elegant patinadora, per deixar pas també als dos pallassos Bròquil i Julio Jaleo, i al simpàtic Karam, que surt d’un sac que porta Papa Noël, tres marionetes que són obra ja de l’equip constructor del Marionetarium.
El Violinsta afina abans de sortir. Foto T.R.
Entrar en el teatre d’Herta Frankel al Tibidabo, es pot dir que és també com entrar en una mena de museu viu i animat, en consonància amb el també museu d’autòmats abans esmentat. El fet de que a l’entrada del Marionetarium, la companyia hagi instal·lat una petita exposició de marionetes, amb algunes aclaridores fotografies sobre els seus orígens, augmenta aquesta sensació de trobar-nos dins d’un teatre-museu, amb la peculiaritat de que aquí, les marionetes, en comptes de dormir ajagudes als ses baguls o descansar en vitrines, estan ben vives, ansioses mentre esperen sentir les mans del titellaire moure els fils que les subjecten o sospirant perquè algun dia algú els talli els fils i les deixin en llibertat, com tantes vegades s’ha representat en diferents espectacles de marionetes.
La ballarina d’Herta Frankel, a la petita exposició a l’entrada del teatre. Foto T.R.
Un Museu que no sols ens mostra unes peces magníficament construïdes sempre pensant en com s’han de moure, sinó que tenen la virtut de transportar-nos a altres èpoques, cosa que les fa molt atractives per al públic adult i gran, en representar èpoques claus de la història de Barcelona i del nostre país.
El fons de les marionetes d’Herta Frankel, inventariat. El futur del seu llegat
Una de les iniciatives que ha pres el Marionetarium últimament, ha estat contactar amb el departament d’Arxivística i Gestió de Documents, de la Universitat Autònoma de Barcelona, per realitzar un inventari científic de tot el fons material i documental de la ingent col·lecció d’Herta Frankel.
Herta Frankel i Lluís Fontanet, un dels millors constructors que va tenir la companyia, amb Lola Flores i el seu doble de fil, creació seva. Foto Arxiu del Marionetarium
Una feina que ja està realitzada després de mesos intensos de treball per part del personal de la Universitat, i que constitueix la base indispensable per a un estudi i una valoració més en profunditat del llegat de la gran marionetista austríaca que visqué a Barcelona.
Julio Jaleo, un clàssic del Marionetarium. Foto companyia
Un llegat que ha tingut la sort de comptar amb una companyia que l’ha mantingut viu i en un estat permanent de conservació i restauració.
Semprini, el pianista d’Herta Frankel. Foto companyia
La pregunta que tots ens fem és: Què serà d’aquest llegat? Hi haurà alguna institució que finalment vulgui fer-se’n càrrec, posant-lo al seu lloc més adequat, tot mantenint-lo viu amb representacions i propostes de formació com ha estat fent el Marionetarium els últims trenta anys?
Un llegat únic per la riquesa del seu fons documental, que complementa el material de les marionetes, i que mereix sigui preservat en les millors condicions possible.
