(Foto companyia)
Barcelona ha tingut l’oportunitat de veure aquests dies, a la Fundació Brossa, un espectacle que de fet és un creuament entre les arts plàstiques i les escèniques, a càrrec del col·lectiu Artistas Salchichas. El seu títol és Objetos extraños hablando cosas sin sentido, i es tracta de la primera iniciativa duta a terme per la Fundació Joan Brossa conjuntament amb el festival IF Barcelona, que expandeix la seva programació associant-se amb aquest espai lliure de les arts i del teatre.
Darrera del nom Artistas Salchichas hi ha dos artistes de llarg recorregut, Maria Camila Sanjinés i Manel Quintana, els quals viuen instal·lats a Olot des d’on exerceixen una impressionant dinàmica d’accions i propostes tan plàstiques com escèniques, en les que hi ha sempre el denominador comú de voler experimentar amb el creuament dels diferents llenguatges artístics, sense perdre de vista el món que els envolta, amb tota la seva complicada problemàtica de millora i supervivència.
Foto companyia
Mentre a Marina Camila Sanjinés li ha interessat més expandir les relacions amb els altres així com l’intercanvi de les disciplines, parlant sobre la diversitat, la naturalesa, les fronteres i les relacions humanes, Manel Quintana s’ha dedicat a la instal·lació, les arts del moviment i l’escenografia expandida, amb un gran interès per la llum i la seva interacció amb l’espai i el so. És lògic que en el seu treball conjunt emergeixin interseccions com ho és aquesta mena d’instal·lació immersiva, en la que el visitant o l’espectador és interpel·lat i seduït per entrar de ple en una experiència que transcorre tan en l’espai físic que l’envolta como en la seva imaginació.
No és fàcil que una acció escènica entri tan plenament en la subjectivitat de l’espectador sense ser invasiva i des d’una distància tan sensible i respectuosa com és la que proposen. Ho aconsegueixen Sanjinés i Quintana gràcies al llenguatge de la instal·lació i l’ús d’un teatre d’objectes immòbil, que de fet s’executa més en la ment del participant. La mateixa veu que sentim quan des de l’entrada se’ns convida a posar-nos uns auriculars, els quals ens acompanyen al llarg de tota l’experiència, és clau per crear aquesta distància que en realitat és observació interior d’un mateix, centrada en una casa que és recreació de la memòria personal de cadascun.
Foto companyia
Es juga d’una banda en la idea de Laberint en el recorregut pels espais interiors de la Fundació Brossa, per finalment arribar al sancta santorum de l’experiència, l’escenari del Brossa, on la idea de casa es converteix en metàfora del nostre interior, que dibuixem des de la memòria i els records familiars i de la infància.
És així com interior i exterior s’ajunten sense que te n’adonis, però alhora d’una manera clara i nítida, ja que no hi ha cap artifici en joc, per trobar-te de sobte immers en un estat curiós entre meditatiu i de mirada objectiva, ja que no perds de vista res del que passa al teu entorn, fins i tot observant la deriva dels altres espectadors que com tu segueixen el mateix recorregut interior/exterior.
Una experiència en un tipus de teatre en el que tu ets de fet l’actor, sense actuar per a ningú sinó per a tu mateix, en aquests interiors/exteriors que d’alguna manera has construït tu mateix. I per això és clau la tonalitat de les veus que sents pels auriculars, que són les mateixes dels dos autors, amb una preeminència per la veu femenina de Maria Camila Sanjinés, que a poc a poc es va apoderant de l’espai sonor. La tonalitat neutre però plena de sensibilitat, amb aquest deix tan agradable i vellutat del castellà de Colòmbia, d’on procedeix l’autora, centra tot allò que sentim, les quals no són més que frases poètiques i intel·ligents extretes de la saviesa popular o dels grans autors, més les indicacions puntuals per al desenvolupament del trajecte.
Una proposta que va encantar i emocionar als seus participants, i que entra de ple en aquesta línia teatral que des de la distància cerca l’experiència de l’autoconeixement i de l’autoconsciència. Un inici extraordinari d’aquesta programació expandida de l’IF amb la Fundació Joan Brossa.
