(Laura Guiteras en plena actuació. Foto Jesús M. Atienza)
S’ha realitzat el dissabte 19 d’octubre de 2024 el Festival DONES Y MANS organitzat per UNIMA Catalunya i la Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otal, amb un programa doble, dedicat l’un al públic familiar, i l’altre al públic adult. La singularitat del Festival, com el mateix títol indica, és que els actuants són totes dones titellaires. També és important destacar la bona idea d’haver posat dos escenaris diferents: l’un al lloc habitual on es presenten els espectacles al Taller de Marionetes de Pepe Otal, i l’altre a l’exterior davant la seva entrada, al carrer Guàrdia a l’altura del nº 11.
Aquest festival és de fet una represa dels dos que es van fer l’any 2009 i 2010, organitzats llavors pel Taller de Marionetes de Pepe Otal i al qual van assistir moltes de les titellaires en actiu. Llavors es va fer al carrer, amb una tarima al carrer Guàrdia davant del Taller, i amb el permís de l’Ajuntament.
L’escenari del Taller amb les cadires preparades, abans de començar. Foto Jesús M. Atienza
El Festival és també una mostra de l’empenta amb la que es mou l’actual junta de la UNIMA Catalunya, que ha volgut organitzar i corresponsabilitzar-se de l’esdeveniment, conjuntament amb els membres de l’associació que condueix el Taller. L’interès de la UNIMA Catalunya en el tema de les dones titellaires ve de lluny, si tenim en compte que l’any 2021 va encarregar a aquesta revista una sèrie d’articles centrats en les Dones Titellaires a Catalunya (veure aquí).
En aquesta crònica parlarem de l’exposició de fotografies de Jesús M. Atienza, del espectacles programats en la sessió familiar i dels que s’han fet per a adults, concretament per les següents companyies: Kali Teatre, amb No tinc por; Alma i la Mar de Contes amb El Xai que va venir a sopar; Eva Navarro, de la cia. Clancarakol amb Bajo el mar; Cia. Nuro amb Veneno puro; Cia. Batiburrillo, amb Vladi y Pedazo; La Sola amb Equilibris; Cia. Encendres amb La iaia; i Cia. Palomo amb Bostikianes.
Les dues lambe-lambistes en plena actuació. Foto Jesús M. Atienza
També van actuar dos lambe-lambe: Ahimsa, de Cor de cor amb Gruyère Voyeur; i Francisca del Teatro en Miniatura amb La monstrua Rockera del Mar. Tot i que aquest cronista no va tenir la sort de poder veure les seves propostes pel forat del voyeur, si tenim en compte les llargues cues que van tenir les dues lambe-lambistes, es comprendrà que el seu treball va agradar molt als assistents.
Exposició Dones Titellaires
Arran d’aquella primera edició de Dones i Mans l’any 2009, el fotògraf Jesús M. Atienza va tenir la bona idea de realitzar una col·lecció de retrats que es va exposar a la Sala Fènix (veure aquí).
Part de l’exposició al Taller. Foto Jesús M.Atienza
Per a aquesta present edició de Dones i Mans, s’ha volgut mostrar els retrats de l’exposició penjats a les parets del Taller de Marionetes, entre ninots, titelles, marionetes, eines, dibuixos i pintures de Pepe Otal. Això li ha donat un aire molt atractiu, en veure les cares de tantes dones titellaires immerses en un ambient tan propici i proper a la seva feina.
Foto Jesús M. Atienza
També ha servit perquè els espectadors, en les pauses de canvi de companyia i d’escenari, hagin pogut gaudir del Taller convertit en sala d’exposicions, un lloc que, com bé saben els seus assidus, per molt que s’hagi visitat i es conegui, sempre desperta l’interès dels visitants.
Els espectacles per a les famílies
Va trencar el gel la companyia Kali Teatre, amb No tinc por. Un dels títols de més èxit que Elsa Lluch sol mostrar per als nens més petits, i que té una finalitat clara: fer perdre la por als nens a la foscor i a estar sols. Ideada i escrita per ella mateixa junt amb Ariadna Matas, i amb una escenografia de Thomas Pellizzari, Elsa Lluch mostra les seves dots d’actriu que sap com adreçar-se als més petits i ficar-se’ls a la butxaca. Dotada d’una presència molt vital i alegra, Elsa va encantar a grans i petits, amb una obra plena d’ingenuïtat, frescor i enginy. Amb el públic entregat, els aplaudiments van venir sols en acabar l’obra.
Elsa Lluch, Kali Teatre. Foto Jesús M. Atienza
Alma i la Mar de Contes va ser la següent companyia a actuar a l’escenari del Taller, amb un Pepe Otal vestit de pirata al costat que semblava mirar-s’ho tot amb atenció i displicència, mentre fumava la seva pipa. Ho va fer amb una obra que tenia per protagonistes a un llop amb molta gana però educat, i un xai que té fred i no se li ocorre res més que refugiar-se en una caseta de llop. El títol és El Xai que va venir a sopar. Però com sol passar en els contes, la cosa acaba bé, el xai és llest i simpàtic i el llop se l’acaba estimant com un bon amic. Laura Rubio és la titellaire i única intèrpret de l’espectacle, demostrant un molt bon ofici i una alta capacitat de connectar amb el públic, cosa que va agradar molt als presents.
Laura Rubio amb el llop i el xai. Foto Jesús M. Atienza
Els següents títols per a infants es van fer a l’exterior, a l’entrada del Taller, un total encert en crear-se una preciosa atmosfera poètica i de festa alhora. L’encarregada de posar la poesia al carrer va ser Eva Navarro, de Clancarakol, una veterana del Taller que amb el seu espectacle Bajo el mar, va aconseguir casi bé un impossible: crear un clima màgic al carrer Guàrdia, amb uns titelles de fil i de mà que representaven peixos, pops, crancs i altres animals de mar.
Eva Navarro en plena representació. Foto Jesús M. Atienza
Només amb una música de fons, el teló blau del mar i els peixos nedant per l’aire del Raval, tots vam quedar encisats, demostrant Eva que no calen masses complicacions tècniques per aconseguir un espectacle de gran qualitat, posant pel davant honestedat, ofici, una presència segura i distant però alhora còmplice amb l’espectador. Tot això tenia l’actuació d’Eva Navarro, i els aplaudiments del públic així ho van manifestar.
Tamara en plena función. Foto Jesús M. Atienza
Però ja sabem que si ens posem en mans del Taller de Marionetes de Pepe Otal, la tranquil·la poesia d’unes figures etèries no pot durar massa. L’encarregada de trencar el fascinant encanteri de Clancarakol va ser Tamara, de la cia. Nuro, amb una proposta titulada Veneno puro.
Tamara en plena función. Foto Jesús M. Atienza
Un trencament el de Tamara que sempre sorprèn l’espectador: com pot aquesta artista amb cara de nena, alegra i innocent, treure de sobte aquesta energia transgressora i gamberra, amb la marioneta del seu cantant roquer, que ja hem vist diverses vegades en espectacles i cabarets del Taller, però que sempre et xoca i t’excita quan el veus a l’escenari? Tamara és de les que fa saltar el públic dels seus seients, quan està assegut. I quan està dempeus i al carrer, llavors no li queda més remei que seguir el ritme i de tant en tant posar-se a ballar. Una marionetista imprescindible en les festes i els saraus del Taller, que mai et deixa indiferent, simpàtica i honesta en el seu estil provocador. Sempre un plaer veure-la actuar.
Marioneta de Batiburrillo. Foto Jesús M. Atienza
Va continuar la sessió familiar de carrer amb dues marionetistes, l’una ben coneguda pels amics del Taller, Raquel Batet, i l’altra molt jove però perfectament sincronitzada en la feina a dos que van presentar, Mar Batlle. Amb el nom de Cia. Batiburrillo, van treure a l’escenari del carrer Guàrdia a dos personatges dits Vladi y Pedazo.
Raquel Batet i Mar Batlle en plena representació. Foto Jesús M. Atienza
Una proposta en la que Batet va mostrar la seva llarga experiència en aquest tipus d’obres dirigides al públic de carrer, capaç de fer durar petites escenes en les que sembla que no passen coses però que en realitat estan plenes de detalls. Un esquetx d’humor fosc entre un personatge de doble cara i una mena d’home sac, els dos prototipus de persones que podrien ser dels que viuen al carrer. L’home sac o Pedazo, si no m’equivoco aquest era el seu nom, és autosuficient amb el seu sac on pot arribar a guardar coses de les més inversemblants. Mentre l’altre, Vladi, dona voltes al seu entorn com una mena de borinot capficat en les seves coses. Intrigants i misteriosos, van tenir el públic enganxat en el seu estrany vagar.
Els espectacles per a adults
Amb una pausa que ens va permetre veure amb detall les fotografies de l’exposició i prendre alguna beguda al petit baret del Taller, va continuar a l’interior la sessió amb els espectacles per a adults.
Helena de Sola. Foto Jesús M. Atienza
Va començar Helena de Sola, de la Cia. La Sola, amb Equilibris, un espectacle que en realitat són fragments de diverses obres de l’Helena, com el seu conegut Circoland. Una barreja de cabaret i teatre d’objectes, híbrid i varetes, amb moments de gran subtilesa, i que conclou amb el titella que ha de passar la maroma fent equilibris amb tres manipuladors eixits del públic. Estant aquest compost per molts titellaires, s’entén que l’exercici circense de l’artista de fil s’hagi efectuat amb molta destresa i sense caigudes inesperades.
Els tres titellaire ajuden a passar la maroma. Foto Jesús M. Atienza
Va mostrar Helena l’experiència i la seguretat que ha aconseguit tenir a l’escenari. Amb aquests petits números de cabaret titellesc, el públic es va entregar a la feina de la titellaire amb entusiasme, ansiós de participar i de passar-s’ho bé.
Imatge de ‘iaia’. Foto Jesús M. Atienza
El següent espectacle va ser a càrrec de la companyia Encendres amb iaia. Aran va ser l’encarregada de moure els fils de les marionetes d’aquesta obra que va mostrar les últimes hores d’una iaia i el seu traspàs vers la mort. Aran, una experta del fil amb una llarga experiència al Taller de marionetes, va representar ella sola una seqüència en la que una iaia acaba rebent la visita de qui se l’emportarà a l’altre barri. Però abans de que això succeeixi, un ocell se li presenta, potser anticipant la pàl·lida que no trigarà a venir. Un clàssic del Taller, la Mort, -bé sabem la fixació que Pepe Otal tenia pels esquelets i les mil i una representacions de la Mort- que Aran reprèn amb altes dosis de poesia i amb ganes de trencar motllos.
Imatge de ‘iaia’. Foto Jesús M. Atienza
I per acabar, va rematar la feina Laura Guiteras amb el que podríem afirmar com el gran espectable de la nit: un dels tres fragments de l’obra que està preparant amb la seva companyia María Palomo. Una feina que pocs titellaires s’atreveixen a realitzar, per les dificultats tècniques de comporta: la de donar vida a una marioneta de mides grans que d’alguna manera és el doble de l’actriu que el condueix, la qual li dona moviment i veu.
Laura Guiteras i el seu titella. Foto Jesús M. Atienza
Però el que és més difícil encara és trobar algú amb les dots vocàliques que té Guiteras, capaç de posar veus diferents i estrafolàries, amb tots els registres inimaginables, però també de cantar amb una veu extraordinària.
Ja va debutar en aquesta feina amb l’espectacle Mrs. Brownie, que va meravellar al públic pel virtuosisme amb el que donava vida a una cantant negra de blues. Ara ho fa amb altres gèneres, com la copla andalusa, el flamenc però saltant d’estils i gèneres com li dona la gana. Una obra, la que està preparant, que comptarà amb la presència d’un pianista i que promet ser un dels propers bombons de la cartellera del nostre país. Al taller ho va fer sense pianista però mostrant per un igual les seves dots artístiques i captivant al públic com ho fan les gran artistes.
Laura Guiteras i el seu titella. Foto Jesús M. Atienza
Un final brillant i lluminós de DONES I MANS, un festival que esperem es segueixi fent els pròxims anys, potser amb més mitjans i més recolzament de les administracions, però amb el mateix entusiasme dels seus artistes participants.
