(Joanet jove, personatge de ‘La Mongetera Màgica’, damunt la taula de restauració. Foto Núria Mestres)
Fa diverses dècades, vaig travessar una porta que em va encaminar al món dels titelles. Aquell dia jo desconeixia que creuar aquell llindar era el principi d’un camí llarg i durador.
Vaig accedir a un espai singular: una de les sales grans de l’edifici de la Bonnemaison, llavors seu de l’Institut del Teatre de Barcelona, al carrer Sant Pere Més Baix cantonada amb el de la Mare de Déu del Pilar. Al fons, un teatre de marionetes de fil, de doble pont, de grans dimensions i, al seu voltant, unes vitrines amb les marionetes del Sr. Harry V. Tozer. Eren moltes, a mi em van semblar centenars. I al mig, el conegut “Geppeto” de l’Institut del Teatre, el Mestre. Tenia un aspecte d’una altra època, sempre anava ben vestit amb trajo i amb la seva corbata de llacet. Semblava sortit d’un conte, com si entrés en un mini món de fantasia, i això és el que em va captivar.
El senyor Harry V. Tozer manipulant El Forçut des del pont. Foto Jesús Atienza
Quan vaig entrar en aquell micro-món, em va sorprendre la cerca de la perfecció, el desig de reproduir la realitat mitjançant personatges de fusta que prenien vida a través de fils. Per accedir al curs de marionetes, el sr. Tozer et feia una entrevista per explicar la seva manera d’ensenyar i per veure si s’adequava a les teves expectatives. El que recordo, que ja sabem que els records són selectius, és que ell explicava i emfatitzava tots els impediments imaginables que et trobaries: que fer una marioneta era molt lent, o bé que segur que trigaria tot el curs per poder acabar-la o potser inclús em caldria més temps. Explicava que els alumnes es cansaven i marxaven, que calia desenvolupar diferents aprenentatges com tallar la fusta, modelar, fer motlles, dibuixar la figura, dibuixar les peces, articular-les per poder controlar el moviment, pensar quins serien els moviments i concretar com ha de ser la marioneta, construir el comandament adequat al moviment pensat!. Calia fer-ho tot dins les proporcions del seu teatret…
El senyor Harry V. Tozer restaurant El Forçut. Foto Jesús Atienza
El passat retorna al present i abans de l’estiu 2023, em va arribar una proposta des del departament de conservació del MAE per a revisar les marionetes del meu professor HV Tozer i per a veure si calia restaurar alguna peça. Així doncs, he d’agrair a Carme Carreño i a Laura Ars aquesta iniciativa que m’ha permès completar un cercle: poder tornar a desenfundar les marionetes que em van donar peu a l’aprenentatge d’aquest art.
Aquesta demanda es va anar modificant fins a concretar que calia centrar-nos en la restauració de les marionetes de l’obra “La Mongetera Màgica” de HV Tozer. Des del MAE es va determinar fer una versió per poder mostrar al públic d’avui en dia, durant la Nit dels Museus 2024 al MAE, una adaptació tant de l’obra com de la posada en escena. Aquestes marionetes són de fet una selecció representativa de l’obra de HV Tozer. Al mateix temps, ha coincidit amb la commemoració del 25è aniversari de la seva mort. Vegeu aquí la crònica escrita per Toni Rumbau a Putxinel·li. Per altra part, es pot veure l’obra sencera tal com es va representar aquesta Nit dels Museus clicant aquí.
D’esquerra a dreta, Mikel Fernandino, Raquel Batet, Laura Cortés i Susanna Rubio, amb les marionetes de la funció, la Nit dels Museus. Foto Jesús Atienza
L’obra va ser presentada amb gran encert per les titellaires Raquel Batet i Laura Cortés, acompanyades de la narració de Susanna Rubio i gràcies a una adaptació del text i música en directe de Mikel Fernandino, on es combinaven parts de les escenes originals, nocions del món de la marionetes i elements biogràfics de HV Tozer.
Assistents a la representació de La Mongetera Màgica la Nit dels Museus a l’Institut del Teatre, el maig de 2024. Foto MAE
Així doncs, havent concretat el material a restaurar, calia veure les figures en la seva totalitat i facilitar que es poguessin manipular sense dificultat per a l’obra projectada. Aquestes marionetes havien estat construïdes el 1935. Han passat molts anys des de llavors.
El cap del Gegant a la taula d’operacions. Foto Núria Mestres
És interessant veure com el mestre va anar canviant els sistemes d’articulació: tenim la Geganta amb articulacions de les cames de tela, material molt fràgil i més tenint en compte que la Geganta està feta de fusta, i és molt voluminosa, fet que la fa molt pesada. L’articulació de tela no permet un moviment concret i precís, dificultant la posterior manipulació. Aquestes articulacions es troben en altres figures com en els canells del Pianista i a les peülles de la Vaca. Totes aquestes articulacions s’han canviat, però usant també una tela per a no modificar la construcció original. L’articulació amb tela va donar lloc a l’articulació amb fusta que permet un moviment més concret. Altres parts a restaurar han estat les peces de fusta dels comandaments, algunes trencades i d’altres afluixades pel pas del temps. Hi ha peces que per la seva fragilitat es desmuntaven.
Articulació per muntar. Foto Núria Mestres
El procés de treball s’ha dividit en dues parts; la primera ha estat veure les diferents figures i els seus comandaments; en la segona part m’he centrat en el filat de les marionetes, ja que no totes estaven a la mateixa alçada. Calia definir també de quina manera es manipularien les marionetes: des del teatret original de HV Tozer o en algun altre espai possible, cosa encara per concretar.
En total he restaurat: Els dos Joanets ( Joanet Jove i Joanet amb Caputxa), la Vaca, la Geganta, el Gegant, la Fada i l’Arpa. A part d’aquestes figures, es van restaurar també el Pianista, la Cantant i el Botones, sense canviar ni mirar el filat de les figures. Vaig revisar articulacions, faltaven algunes peces que feien d’eix a les articulacions, les articulacions de tela estaven trencades, alguns càncams estaven fora de lloc i en els comandaments s’observava corcs morts en alguns d’ells, i alguna peça trencada de fusta. També vaig veure canvis en els comandaments definitius, amb forats que no són de corc sinó de rectificacions originals de la peça que no han estat tapats, ja que el comandament té una funció d’ús i utilitat i no una funció estètica ni de perfecció harmoniosa. La majoria dels pals transversals del comandament, des d’on pengen els fils del cap de les figures, estaven desajustats, per la qual cosa no es podia manipular bé.
Detall La Mare. Foto Núria Mestres
Al llarg del mes de març de 2024, s’han posat els fils a punt i també durant els assajos de l’obra ha calgut assegurar i retocar petits elements de les marionetes segons les necessitats de l’obra. Ha estat un repte, en ser cada marioneta un element diferent. Cada marioneta, un món.
Juli Cecilia Lecroq, Vicente Martínez Andreu, Mario Solís Álvarez muntant el pont. Foto Jesús Atienza
Pel que fa al doble pont de marionetes que utilitzava el senyor Tozer, va ser objecte d’una magnífica restauració a càrrec de Juli Cecilia Lecroq, Vicente Martínez Andreu, Mario Solís Álvarez i Jesús M. Atienza. Tota una aventura que Jesús Atienza ha explicat molt bé a un article publicat a Titeresante (cliqueu aquí)
El pont muntat. Foto Jesús Atienza
La Marioneta
Una marioneta no és res més que un personatge inanimat al qual se li dona vida a través de la manipulació dels seus fils. Està formada per dues parts importants: la figura, articulada per a facilitar la imitació del moviment humà, i el comandament, o control, peça dissenyada per a facilitar el moviment i el desplaçament de la figura.
Una de les creus del senyor Tozer. Foto Núria Mestres
Pel que fa als comandaments ideats pel sr. Tozer, són importants per la seva singularitat. La marioneta és un titella que es manipula a través d’un comandament, i sempre de dalt a baix. Pot fer-se la manipulació en un teatret, on el manipulador desapareix, tal com HV Tozer va pensar els seus espectacles. Altres propostes poden ser aplicant una manipulació al mateix nivell on el titellaire estarà present en el mateix espai escènic, com és el cas de molts marionetistes que han sortit del context i la restricció del teatret (per exemple, Jordi Bertran entre altres).
Creu del senyor Tozer. Fotografia de Jesús Atienza feta el día de l’exhumació de les marionetes al MAE l’agost de 2012, amb els marionetistes Carles Cañellas, Teresa Travieso i Oriol Pont
El control o comandament, és de fet una estructura que sosté la figura amb uns fils. Per tant, el titellaire no fa una manipulació directa sinó que sempre treballa a través dels fils lligats tant al comandament com a la figura. A les marionetes del sr. HV Tozer, el que cal destacar com a element singular és justament l’estudi que fa ell del moviment de cada personatge que vol construir. A partir d’aquest moviment construeix el comandament, que sempre té parts diferents i específiques per a cada personatge creat. És per això que HV Tozer tenia molt interès a crear històries curtes i moltes d’elles ambientades en el circ: “El més difícil encara” li facilitava poder fer diferents estudis de moviment, tenint sempre present la limitació del fet que hi ha uns fils que no poden desaparèixer.
Per a construir el comandament utilitza elements de la tecnologia moderna com el contrapès, la palanca, engranatges de rotació, eixos de gir, aprofitant sempre la força de la gravetat com una eina que l’ajuda en la creació dels moviments mecanitzats. Cal sempre tenir en compte que per manipular tenim dues mans: una per sostenir el comandament i l’altra per poder activar els fils concrets de cada moviment.
Creu trencada. Foto Núria Mestres
Per regla general, en les marionetes de HV Tozer el control de les cames se separa de l’eix vertical principal de fusta per poder fer un moviment més naturalista, de manera que la figura pugui fer passes endavant. De la mateixa manera sovint facilita a les marionetes un caminar cap enrere, amb una peça que també se separa del comandament vertical principal. La manipulació de la peça central vertical segueix la verticalitat del moviment humà: en inclinar la peça central cap endavant, la figura també s’inclina endavant; i movent a la dreta i a l’esquerra, el cap es mou en les mateixes direccions.
Creu de la vaca. Foto Núria Mestres
HV Tozer va pensar molt en com facilitar la conservació dels comandaments i poder reduir el volum del mateix comandament. Per això va idear com reduir l’espai que ocupaven els palets que sortien de l’eix vertical, com és el cas dels que sostenen els fils dels pits, que permeten a la figura mirar amunt i els de l’esquena que permeten a la figura doblegar-se i mirar cap a baix, creant un mecanisme que permetia doblegar aquestes peces i mantenir la verticalitat del comandament reduint les peces que sobresortien.
Podem observar part d’aquest material en el llibre “The Marionettes of Barcelona. Harry Tozer and his tricks of the trade” de l’autor Ray Da Silva, Da Siva Puppets Books, 1995. Hi apareixen reproduccions dels dibuixos planificats per la construcció de diferents marionetes així com alguns dels comandaments junt amb les explicacions.
Creu restaurada. Foto Núiria Mestres
Podem dir que el senyor Tozer parteix del comandament vertical clàssic anglès, però hi afegeix elements segons les necessitats que es troba. Per al meu mestre, el seu gran repte era mecanitzar els moviments i així facilitar la feina del manipulador. En el cas de HV Tozer, cal destacar la riquesa de diferents temàtiques i dificultats en quant a capacitats dels moviments aportats pel disseny del comandament a diferència d’altres marionetistes, que no busquen moviments concrets específics del comandament, o inclús d’altres que no tenen comandament, com és el cas d’algunes marionetes de fil tradicionals del Rajasthan, Índia (Veure aquí https://bocones.com/blog/titeres-marioneta/titeres-kathpuli/).
Conclusió
Per acabar, cal dir que ha estat un gran plaer creuar les portes del MAE i poder retrobar-me amb les marionetes de HV Tozer. Considero molt important poder conservar i mantenir aquesta col·lecció única de marionetes de fil. El projecte es va desenvolupar per tal de poder mostrar-lo a una audiència d’avui en dia, de manera que es van fer adaptacions tant de l’obra com de la posada en escena. Al cap i a la fi, les marionetes tenen sentit quan les veiem en acció. Entenc que a vegades cal conservar-les en vitrines, com a figures estàtiques, però quan és aquest el cas només podem veure una part de la marioneta de la seva totalitat, ja que falta veure-la en acció, que és quan adquireix vida. En aquell petit moment en què l’espectador dubta de si és un objecte inanimat o una figura viva. El titella es mou gràcies el titellaire que el manipula, i és en aquest moment en què pot convertir-se en personatge viu.
El Gegant ja restaurat el dia de la funció. Foto Jesús Atienza
Al precís moment en què acceptem que el titella és un personatge, li parlem i li contestem, tot i saber que és un titella, en aquest precís moment hem entrat en el món de la ficció, i per alguns moments no el podem diferenciar de la realitat. Aquest és el món de HV Tozer que es conserva al MAE. Esperem poder-lo continuar gaudint durant molts anys.
