(Fragment del cartell de l’Aquelarre de Cervera 2024, amb la Paeria encesa. Foto T.R.)
S’ha celebrat aquest cap de setmana, del 30 d’agost a l’1 de setembre, una de les festes més singulars i alhora potents de les que es celebren a Catalunya: l’Aquelarre de Cervera, que aquest any 2024 s’ha dedicat a la figura mítica de Lilith, el dimoni femení que es considera la primera dona d’Adam, creada abans d’Eva.
Una festa de Foc, Espectacle, Música i Fira de Bruixeria que reuneix a moltes persones dels entorns però també de molts altres llocs del país, atrets per la cartellera dels grups musicals programats i per l’originalitat i l’atracció que desperta la seva festa de Foc, Dimonis, Bèsties festives, i els seus elements espectaculars posats en solfa, amb l’aparició culminant del Gran Mascle Cabró la nit del dissabte.
Antecedents
És possible que una ciutat sencera es lliuri a celebrar un Aquelarre en què s’invoca el Diable i se’l fa aparèixer a l’arravatament final de la festa, en una magna escenificació del moment culminant que és la Gran Escorreguda, el vessament de litres de escuma sortits d’un gegantí fal·lus que exhibeix l’actor que fa de Satanàs, en un clímax furiós de llums vermelles i fragor roquer, ruixant les multituds de joves que ballen els ritmes de la nit, mentre es deixen amarar de l’esperma simbòlic que surt de la insolent cigala?
Cartell de la Festa. Foto T.R.
Sí, és possible, i passa cada any durant tres dies el darrer cap de setmana d’agost. L’Aquelarre de Cervera és avui una de les festes més consolidades de Catalunya, una cita per als joves que a finals de l’estiu s’acomiaden de les vacances escolars amb aquesta catarsi col·lectiva, abans de tornar a les casernes d’hivern, on la dura realitat intentarà imposar les seves lleis i fer entrar en raó aquests joves que han rebut les corresponents desorientacions estivals de rigor.
Creat el 1978 per un grup d’heterodoxos i visionaris emprenedors de l’Assemblea de Joves de Cervera, a manera de divertiment més aviat furtiu i desvergonyit, i amb el sa objectiu de redescobrir un misteriós racó de la ciutat anomenat de les Bruixes -un carreró que segons sembla servia de desguàs i d’abocador-, L’Aquelarre de Cervera s’ha convertit en un dels esdeveniments més importants d’aquesta ciutat lleidatana, organitzat actualment per l’Ajuntament, amb un eficient perfil que combina comerç, turisme, festa i cultura.
Cartell. Foto T.R.
Molt important ha estat incorporar persones rellevants del món de l’espectacle, avui capitanejats per la companyia local Alea, dedicada majoritàriament al teatre de carrer, des de fa anys a càrrec de la direcció artística de l’esdeveniment. Després de les successives edicions i amb una enorme perícia, han aconseguit donar a l’Aquelarre un format de gran Festa, és a dir, convertir-lo en una veritable catarsi col·lectiva de caràcter festiu com poques se celebren al nostre país.
Però atenció, davant els obligats elements transgressors i lúdics que constitueixen el seu eix festiu (música, foc, nit, ball, cercavila, pantomimes, bruixeries i els entremesos de tema diabòlic), l’Aquelarre mostra un grau d’organització impecable, que cuida fins el mínim detall els aspectes logístics d’aquest tipus d’esdeveniment, amb mesures de seguretat molt estudiades, zones per a assistents vips o de les persones grans que no es volen barrejar amb la torba, el foc i la rauxa dels joves, i un programa molt complet d’activitats complementàries que vesteixen la festa de cultura i de pedagogia sobre la Singularitat i la Diferència.
La Universitat. Foto T.R.
En efecte, un dels seus eixos fonamentals és l’anomenada Fira del Gran Boc que reuneix durant tres dies els amants de l’esoterisme i de les teràpies alternatives no només de Catalunya sinó de molts altres llocs de l’Estat i d’Europa. També hi ha l’Aquelarret, dedicat als més petits amb tallers de tota mena al voltant de les diferents temàtiques sobre la bruixeria, amb profusió de monitors que ensenyen a disfressar-se de bruixes i bruixots, a córrer amb les escombres entre les cames, a maquillar-se i altres mil ocurrències tan divertides com esbojarrades.
Cartell de la Fira. Foto T.R.
Perquè es facin una idea, traduït en xifres, l’Aquelarre de Cervera, que el 2023 va celebrar la 45a edició, consistí en: uns 30.000 assistents, més de 500 persones del teixit associatiu de la ciutat implicades a la festa, 360 quilograms de material pirotècnic, un pressupost de 181.000 euros i un impacte aproximat d’1 milió d’euros que deixa a la ciutat.
Visita a Cervera
Per entendre aquest fenomen cal acudir a Cervera i conèixer de prop aquesta ciutat tan curiosa, eclipsada per la proximitat de Lleida, que va ser molt importants en altres èpoques i que conserva intacta la seva dignitat i unes cotes altíssimes de nivell cultural dels qui són els seus oriünds.
Així ho vaig fer jo, agafant un dia l’autobús que surt de l’Estació del Nord de Barcelona i triga una hora i cinquanta minuts per arribar a Cervera. Si hagués triat el tren, hauria trigat entre dues i mitja i tres hores. Només per recórrer uns noranta-vuit quilòmetres. És a dir, ciutat força oblidada per les administracions. Per descomptat, amb cotxe trigues menys.
Però tant si arribes amb tren o amb autobús, la distància de l’estació al centre es recorre en un tres i no res. Als cinc minuts de caminar, per un carrer de vianants que baixa directe a la plaça de la Paeria, reps el primer xoc: un monumental edifici del segle XVIII, en restauració perenne, et colpeja deixant-te atònit. La Universitat!
En efecte, acabada la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714), el rei Felip V, vencedor de la contesa, després d’abolir les set universitats catalanes existents, decideix substituir-les per una única universitat il·lustrada ubicada a Cervera, erigida segons els cànons neoclàssics de l’anomenat Segle de les Llums. En van sortir eminents noms de les lletres i de les arts, com Jaume Balmes o Manuel Milà i Fontanals, fins que el 1842 la Universitat va tornar a Barcelona. Però l’edifici s’hi va quedar, imponent i majestàtic, el més important dels construïts el segle XVIII existent a Catalunya. Avui acull l’Institut Francès, un centre de recursos pedagògics, l’Arxiu Comarcal de la Segarra, una biblioteca, un institut d’Ensenyament Secundari i Batxillerat i un centre associat a la UNED, la Universitat Nacional d’Educació a Distància. I és un lloc ideal per a festes i esdeveniments especials.
En efecte. durant l’Aquelarre, la Universitat, a més de ser el lloc de partida de totes les comparses participants, amb el seu ritual incendi (amb focs d’artifici) que marca l’inici de la gran Festa del Foc del dissabte a la nit, és també el lloc on es realitza La Fira del Gran Boc abans esmentada. Una iniciativa de gran èxit que, des del 1988, ofereix un espai per al públic interessat en els temes de l’ocultisme i de les cures alternatives, però també per a les famílies que busquen entreteniments relacionats amb les bruixes.
El Carreró de les Bruixes. Foto T.R.
Segons el seu director, Oscar Celeiro, la Fira va comptar el 2019 amb 46 estands d’artesania, 27 estands de professionals de l’esoterisme i 17 llocs dedicats a l’alimentació.
Un espai que aquest 2024 em va semblar molt animat i ple d’activitats diverses, amb profusió de visitants que han vingut perquè algú els llegeixi les mans, o els tiri les cartes del Tharot, o els faci algun massatge o manipulació esotèrica del cos o de l’aura, o es posin en mans d’algun xamà o curandero acreditat del territori.
El Carrer Major amb un bruixot endimoniat. Foto T.R.
Però tornem al nostre passeig. Després de deixar la Universitat, cal continuar baixant en direcció al centre fins arribar al carrer Major. De sobte, un edifici amb un noble portal adovellat em crida l’atenció. Constato que es tracta de l’Auditori Municipal, i llegeixo sorprès en un rètol que aquí es van reunir el 1359 les Corts catalans presidides pel rei Pere el Cerimoniós (1359), instituint-se la Generalitat de Catalunya. En un altre rètol a la dreta del portal, se’ns informa que en aquest lloc els Reis Catòlics, el senyor Ferran d’Aragó, rei de Sicília, i la senyora Isabel de Castella, van signar el 1452 les seves capitulacions matrimonials. De l’edifici medieval només en queda el portal, ja que entre el 1690 i el 1727, s’hi va aixecar l’església barroca de Sant Ignasi de Cervera, instal·lant-s’hi el col·legi dels jesuïtes de la Segarra. Cargols!, penso, aquestes dades històriques no són gens menyspreables!
Continuo pel carrer Major. A l’esquerra s’obre el carreró fosc anomenat de les Bruixes, considerat com la zona zero de l’Aquelarre. No és un desguàs però podria ser-ho, d’escassa alçada, baixa en pronunciada pendent cap a les muralles: un requadre de llum intensa delimita el final del corredor, indicant-nos que s’obre a un espai obert. Per als somiadors, un bon lloc des d’on aixecar el vol una nit de lluna plena amb una escombra entre les cames…
La Mort vigila el carrer. Foto T.R.
Per fi arribo a la plaça de la Paeria. I aquí comencen altres meravelles: l’edifici barroc de l’ajuntament és preciós, gens monumental sinó més aviat bonic i de proporcions elegants. Com que està adossat a l’església de Santa Maria, sembla haver acceptat amb gust una posició subalterna i respectuosa amb la monumentalitat de l’església que l’envolta per darrere. Destaquen les balconades suportades per mòduls esculpits de figures humanes de mig cos. Segons sembla, en haver sigut bona part de l’edifici una presó, les figures dels balcons que li corresponen al·ludeixen a les penes i a les desgràcies dels inquilins que allà hi malvivien.
Dono la volta a la Paeria que en realitat és fer-ho a tot el complex eclesial de Santa Maria, amb la seva torre imponent i una gàbia on es diu que es posaven els caps d’alguns condemnats, per escarment del veïnat. Al costat de la muralla, ens trobem de cop i volta amb una vista magnífica, indicant-nos el valor estratègic de població emmurallada que va tenir Cervera en els temps antics.
Albert Parra amb la màscara del Gran Mascle Cabró en un saló de la Paeria. Foto T.R.
Torno a la Plaça Major, on he quedat amb Albert Parra, director de l’Aquelarre en deu ocasions, i que podem considerar com una de les persones, juntament amb Pep Oriol, que han situat aquesta festa al fabulós lloc que avui ocupa.
Seiem en una tauleta d’un cafè, al mateix carrer Major. Veig que tothom que hi passa el saluda amb un somriure. Sens dubte és una de les persones més conegudes de Cervera.
La Peria de Cervera. Foto T.R.
Segons em va explicant aquest cordial activista teatral de Cervera, em confirma que la festa va néixer de la iniciativa espontània de l’assemblea de joves de Cervera, l’any 1978. Segons un dels seus components, Pep Oriol, ho va fer amb una idea molt clara: crear la festa per la festa, amb ganes de desprendre’s dels referents tradicionals de sempre. Més endavant, davant l’èxit de la proposta i la necessitat de professionalitzar l’organització, el mateix Pep Oriol, fundador de La Matraca, assumeix el 1997 la direcció artística i estableix les bases que a partir de llavors es sustentaria l’Aquelarre, amb els seus llocs estratègics d’actuació i un protocol festiu que més a menys és el mateix que se segueix usant.
També es funda un grup de diables, indispensable per alimentar l’esdeveniment, el Ball de diables de Cervera Carranquers, que prenen el relleu de La Matraca, i que l’any 2024 han fet 30 anys. Podem dir que entre els anys 94 i 97, l’Aquelarre arriba a una maduresa que instaura les bases definitives d’allò que ha esdevingut avui.
Balconada amb els mòduls esculpits de figures humanes de mig cos que representen.els presos. Foto T.R.
Aviat, l’Aquelarre es converteix en la festa de foc més important de Catalunya. S’instaura també el Ball de la Polla, un drac que en realitat és un gall amb un coll allargat que treu foc per la boca, amb una música especialment composada pel cerverí Quim Granell. Més endavant, serà la companyia Alea, nascuda del grup de teatre de l’anomenat Brot Escènic, amb Albert Parra de director, que assumirà la responsabilitat artística de l’Aquelarre en moltes de les seves edicions.
Parra ha estat clau, juntament amb Pep Oriol, en convertir aquesta festa en allò que ha arribat a ser avui, proveïda d’una enorme complexitat i d’un atractiu que no para de créixer. Seva és la idea de cercar per a cada edició una temàtica que vertebri el conjunt d’actuacions i el desplegament escenogràfic de la festa, amb motius molt amplis sempre relacionats amb el món de la Transgressió, del Foc i de la Diferència que representa lo diabòlic.
Lilith en plena escorreguda. Foto Eva Balcells
El 2018, la idea va ser submergir-se al mar per centrar-se en l’Atlàntida, enfrontant-se al repte d’ajuntar aigua i foc amb la ficció d’enfonsar sota l’aigua la Universitat de Cervera; el 2019 van ser les cartes del Tharot; els anys 2020 i 2021 no hi va haver Aquelarre a causa de la pandèmia del COVID’19; el 2022, el tema va ser el Ragnarök de la mitologia nòrdica, amb la seva batalla de la fi del món; el 2023 va ser el món de la Divina Comèdia de Dante; i el 2024 ha estat el personatge mític de Lilith, com abans hem dit.
Albert Parra, conscient de la necessitat de trobar un relleu jove a la direcció, va proposar el 2023 el lloc de director a Pol Bosch, i el 2024 una direcció dual a càrrec del mateix Pol Bosch juntament amb Gemma Oriol, filla de Pep Oriol, un dels fundadors de l’Aquelarre, tots dos membres de la companyia Alea Teatre i per tant, profunds coneixedors de la festa. D’aquesta manera, Albert Parra, director d’Alea Teatre, ha pogut tutelar la logística de l’esdeveniment cada dia més complexa.
La Festa
Però anem a la festa. Es caracteritza per les quatre fases tradicionals:
– L’Encesa de la Universitat, un espectacle de foc i pirotècnia a la façana de l’edifici. Es tracta d’un dels moments àlgids de la Festa, que simbolitza la victòria de les forces primigènies i naturals de la vida i de la intel·ligència humana, enfront del món de l’intel·lecte i de l’Acadèmia, que sempre ha volgut sotmetre o domesticar a les primeres. L’incendi inicia la festa de foc del dissabte a la nit. Aquest any hi ha hagut la participació del Ball de Diables de Vilanova i La Geltrú.
Imatge de l’Aquelarre 2024. Foto Eva Balcells
– El Ball de la Polla, amb el Ball de Diables de Cervera Carranquers;
– Ja a Cal Racó, els Diables de Cervera Els Carranquers han agafat el relleu per acompanyar l’aparició del Mascle Cabró fins que es troba amb Lilith, la deessa que fugia d’Adam fent el trànsit del cel a l’infern.
– El moment més esperat és com cada any la Gran Escorreguda a càrrec del Mascle Cabró, una catarsi col·lectiva que es realitza a les quatre de la nit del dissabte amb acompanyament de música, llum i foc. Aquesta vegada, però, l’Escorreguda ha sigut doble, ja que s’ha incorporat a l’acte Lilith, que de cap manera volia queda sotmesa a un segon pla passiu.
– A continuació, hi ha hagut el Foqueral, una apoteosi de petards i focs d’artifici. La festa continua fins als primers raigs de llum al matí, que és quan bruixes i dimonis se’n van a dormir.
– No ens hem d’oblidar dels múltiples concerts de moltes bandes conegudes pels joves en llocs estratègics de la ciutat, alguns amb ballaruga, desfilades d’altres grups de Diables amb participants convidats, i concentracions de bestiari festiu, generalment escopidors de foc, que hi ha hagut els tres dies.
Aquelarre 2024. Foto Eva Balcells
Com es pot veure, un desplegament fabulós d’una Festa de Foc i de Dimonis, entesa en les seves facetes més festives i transgressores, sense passar-se massa de la ratlla, però amb imatges i moments estel·lars d’alt voltatge, capaç d’impressionar i sorprendre el més pusil·lànime dels participants.
Algunes xifres de l’any 2024:
– 47ena edició de l’Aquelarre
– 350 kg de pólvora cremats
– uns 400 actors i figurants
– assistència global: unes 35.000 persones. L’alcalde de Cervera, Jan Pomés, ha manifestat a la premsa: “hem tingut més gent que mai, ja des de principis de setmana i, especialment, les nits de divendres i dissabte. La ciutat ha estat plena i demostrem la capacitat d’atracció des de les Terres de Ponent amb públic vingut d’arreu del país”.
– 25 anys de la Fira del Gran Boc, que ha tingut uns plens excepcionals, la qual ha continuat durant tot el diumenge dia 1 de setembre.
Aquelarre 2024. Foto Eva Balcells
– Concerts a càrrec de La Cosina, Hey Pachucos, Funktory, Portobello, The Pink Goats, Atlàntic’s i Darena & Friends. A l’espai de la Muralla, sessions amb els DJ David Beatz, Drawer, Joe Lee i Ivanet.
– La Trobada de Bestiari Festiu davant la façana de la Universitat ha reunit a: el Drac de Santa Margarida de la Riera de Gaià, l’Espanta-Rucs de Sant Jaume dels Domenys, la Víbria de Tarragona, el Cabrot del Vendrell, Lo Carrancó Bilandó i la Tarasca de Cervera
Vegin aquestes imatge de l’Escorreguda de 2011:
