Continuem el nostre relat del 26è Festival Internacional de Teatre de Teresetes de Mallorca, que aquest any 2024 s’ha celebrat del 6 al 12 de maig.
Parlarem del segon dia de les Jornades Professionals, en el que es parlà de la política de les administracions a ses Illes Balears, dels festivals convidats els directors dels quals han estat a Palma aquests dies veient espectacles, i de com els recursos multimèdia es poden posar al servei de les posades en escena, a càrrec de la companyia Arawake, present amb l’espectacle Titiriscopio.
2on dia Jornades Professionals
La política de les administracions
Va ser Jordi Alomar, director del festival IF Barcelona fins fa poc i actual director del Museu de la Música de Barcelona, qui s’encarregà de presentar als asseguts a la taula de diàleg i moderar la sessió. Mallorquí ell també, el seu coneixement profund de com les administracions, tant a Balears com a Catalunya, administren la cultura va permetre que situés amb molta precisió les qüestions plantejades als convidats.
Van seure a la taula Elisenda Fabré, en representació de l’Institut d’Estudis Balears (IEB); Rafel Brunet, director general de música i arts escèniques de l’Ajuntament de Palma; Carme Suárez de l’Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears; Pepa Ramon, del Teatre Sans de Palma; i Biel Porcel, vicepresident de UNIMA Federació Espanya i membre de UNIMA Illes Balears.
D’esquerra a dreta, Carme Suárez, Elisenda Fabré, Rafel Brunet, Pepa Ramon, Biel Prcel i Jodi Alomar. Foto T.R.
Elisenda Fabré explicà al públic les diferents línies d’ajuda que l’IEB tenia obertes i quines eren els accions establertes, que va resumir en 6 diferents capítols, 1- Subvencions: 12 línies en total. Projecció exterior; creació i investigació; 2- Altres línies: Foment i Mitjans; 3- Assistència a Fires professionals; 4- Organització de Fira B! Música i Arts Escèniques; 5- Formació i Investigació; 6- Col·laboracions i xarxes.
Va explicar també el suport que donaven a la mobilitat d’artistes, companyies i professionals de les arts escèniques, així com a la promoció a l’exterior d’espectacles. Els possibles beneficiaris són els artistes, companyies i agents culturals de les Illes Balears que volen desenvolupar projectes fora de l’illa de residència o bé els agents externs que acullen manifestacions artístiques balears.
També concretà el suport a la creació de convocatòria anual existent, que es fa des de 2020, amb un pressupost total de 49.000 €, dels quals corresponen 98.000 € anuals per àrea (5 grans àrees: arts escèniques, visuals, literatura-còmic, música i audiovisuals). Pel que fa a les arts escèniques, hi ha 3 línies: 1- textos teatrals, 2- creació coreogràfica i 3- circ, carrer i nous formats.
En aquest punt, Aina Gimeno, directora del Festival de Teresetes, va indicar la necessitat d’obrir una línia de les arts escèniques dedicada al Teatre de Titelles, Visual i d’Objectes, un sector cada vegada més actiu ja que engloba a moltes companyies que es podrien incloure en aquest apartat.
Una qüestió que va amoïnar és veure com dins del conjunt de propostes rebudes, 800 venen de Mallorca, 50 de Menorca i 26 d’Eivissa i Formentera, cosa que s’entén pel dinamisme que hi ha a la illa de Mallorca. Unes xifres, però, que demanen correcció, animant als agents de les altres illes a un major dinamisme en el camp de les arts escèniques.
Carme Suárez de l’Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears va explicar com els espais que representa cada vegada estan més oberts a les propostes de Teatre de Teresetes, Visual i d’Objectes, valorant molt positivament el mateix festival de Teresetes, que programa molts dels espectacles en els seus espais en les distintes poblacions mallorquines participants.
Rafel Brunet, director general de música i arts escèniques de l’Ajuntament de Palma, va explicar que ell venia del món del teatre, havent sigut actor, programador i productor, de manera que coneix molt bé els problemes del sector, i que per això té la intenció de donar suport i obrir les seves programacions al gènere de les teresetes i del TTVO (Teatre de Teresetes, Visual i d’Objecte). Va oferir, ja d’entrada, un dels espais que hi ha dins del complex del Teatre Mar i Terra com un lloc obert a residències, assaigs, cursos, etc., conscient com és de la necessitat que té sempre el sector d’espais. També va demanar que hi hauria d’haver més exigències de professionalitat per part del sector, respecte a les seves responsabilitats de gestió.
Es tocà aquí un tema que va sobrevolar al llarg de les Jornades, i és la queixa general que manifesten companyies, artistes, teatres i festivals sobre la desconfiança que mostren les administracions envers els agents artístics, un punt que ja havia destacat el dia anterior Sergio López, de la companyia Teatro Percutor, de Madrid. Una desconfiança que es tradueix en una sobre-càrrega de burocràcia cada vegada més difícil de pair.
El Teatre Principal de Palma. Foto Teatre Principal, galeria.
De fet, moltes companyies han deixat de demanar ajudes per evitar-se aquest calvari al qual els sotmeten les institucions. Un excés de burocràcia que les noves tecnologies de la informació, en comptes d’alleugerir, empitjoren.
Teatre Mar i Terra, de Palma. Foto Ajuntament
Aquesta queixa se sent una mica per tot arreu, no només al nostre país. S’hi va sumar, per exemple, la representant del Mime London, de Gran Bretanya, i altres directors de festivals, i sabem que ha sigut notícia als diaris moltes vegades. Davant d’ella, els funcionaris administradors no saben què respondre, empesos moltes vegades per les exigències antifrau dels polítics, quan és ben sabut que els fraus més sonats són els que fan els polítics des de les instàncies de poder, mentre que els simples agents artístics, allunyats d’aquests centres de poder, no tenen cap opció ni ganes de caure en tals temptacions. Un problema que un dia o altre les administracions hauran de plantar-hi cara, si no volen que els seus administrats es revoltin o els acabin engegant a passeig.
Pepa Ramon, del Teatre Sans de Palma, una històrica de l’activisme teatral de Mallorca, fundadora de la Coordinadora de Sales Alternatives de tot Espanya junt amb altres sales de l’Estat, coneix molt bé tots aquests problemes i va reivindicar també més agilitat i més mitjans pel teatre. En la seva programació, les Teresetes i les noves formes de l’anomenat TTVO estan molt presents. De fet, moltes de les seves pròpies produccions inclouen les teresetes i alguns dels seus actors han trobat en l’ús dels objectes i dels titelles un complement molt sovint indispensable.
Va remarcar la importància de programar espectacles de Teresetes i TTVO per a adults, un públic sempre difícil d’atraure. L’única manera de fidelitzar-lo, va dir, és programant aquest tipus d’espectacles amb més assiduïtat, ja que quan els espectadors els veuen, solen quedar sorpresos i fascinats.
A la seva sala, va explicar que l’any 2022, el 37% de la seva programació es podia considerar de TTVO, sent el 25% l’any 2023. Pel que fa al teatre familiar, les xifres són superiors, ocupant el TTVO el 75% a l’any 2023. En canvi, el Teatre de Teresetes per a adults només ha estat un 5% de la programació global, també el 2023.
Finalment, Biel Porcel, en representació de la UNIMA, tant Balear com de la Federació de les UNIMES de tot Espanya, va fer seves les reivindicacions del sector, demanant una major atenció de les administracions públiques envers les Teresetes i les noves formes del TTVO.
Logo de la UNIMA Federació Espanya
Va indicar com darrerament, la UNIMA s’està convertint en una associació que defensa cada vegada més els aspectes professionals del sector. Per a ell, hi ha tres tòpics contra els que s’ha de lluitar: 1- que els nostres espectacles són només per a nins; 2- que han de ser barats; 3- que es poden fer a qualsevol lloc.
Va destacar també les següents necessitats: 1- d’espais per crear; 2- espais per mostrar; 3- més recursos; 4- més agilitat en la burocràcia; 5- més llibertat; i 6- acabar amb la precarietat, que arriba al 77% del sector. Per això és important obrir les portes a espais i mitjans de residències per al TTVO. Un dèficit que va reconèixer és el de la gestió, en ser tan altes avui en dia les exigències de professionalització.
Els Festivals convidats
El MimeLondon Festival
És aquest un capítol dels més importants que solen oferir els festivals de teresetes, ja que promouen el coneixement mutu i l’intercanvi de propostes, així com el descobriment d’espectacles amb capacitat de girar pel món. En el cas del festival de Teresetes, van ser 8 els festivals presents convidats. Una xifra raonable que va permetre que cada un d’ells pogués esplaiar-se entre 15 i 20 minuts, temps just i suficient per poder mostrar llurs característiques i les atmosferes que creen a les seves respectives ciutats.
En aquest sentit, les 8 presentacions, ordenades en dos grups de 4 amb una pausa entre mig, va ser com un passeig il·lustrat per diferents ciutats d’Europa, mostrant la riquesa de la seva diversitat així com les diferents concepcions que avui existeix d’allò que considerem teatre de teresetes o TTVO. Sense moure’ns de Palma i de Can Balaguer, van desfilar pels nostres ulls realitats i perspectives molt diferents, totes elles lluminoses i molt atractives.
Va començar Helen Lannagan, directora del MimeLondon Festival, un dels més importants de GB dedicats a la nostra especialitat, tot i que el seu nom ens indiqui una obertura envers les arts veïnes de circ i del gest. Un festival que selecciona molt bé els seus espectacles, els quals es redueixen a 8 títols, molt inclinat als nous paràmetres d’hibridació dels llenguatges, mostrant un generós grau d’obertura. Ho il·lustra perfectament el subtítol que el defineix: Compemporary Visual Theatre.
El seu cartell mateix mostra una imatge d’un dels espectacle programats, el de Entrañas, de El Patio Teatro, una de les companyies espanyoles que més s’està endinsant en aquest tipus mixt de llenguatges basats en l’objecte, l’actor i el teatre visual.
Vegeu aquí el vídeo de presentació del festival de l’any 2020:
També és molt important l’apartat des tallers, cosa que promou una gran implicació del públic en aquests nous llenguatges, i potencia la formació dels professionals.
Més informació aquí.
Arrivano dal Mare. Festival Internazionale de Burattini e delle Figure, d’Itàlia
Va presentar aquest històric festival d’Itàlia Roberta Colombo, membre també de la companyia del Drago, que continua la saga titellaire de la família Monticelli, a través dels seus últims representants: Mauro i Andrea Monticelli.
Amb una primera i llarga etapa a Cervia, on és creat l’any 1975 per Stefano Giunchi i Sérgio Diotti, que en foren els directors fundadors, el Festival es trasllada a Ravenna l’any 2015 i passa a mans de la família Monticelli, de la companyia Teatro del Drago, que n’esdevé la responsable, amb Roberta Colombo de directora.
El Festival té lloc aquest any 2024 del 22 al 26 de maig, i ateny la seva 40ena edició. Seixanta espectacles presentats per 32 companyies de diferents punts d’Itàlia i de l’estranger (França, Espanya, Bèlgica, Dinamarca, Israel, República Txeca), 3 exposicions, una instal·lació, tallers per a adults i nens, un curs de formació superior, una conferència internacional i presentacions de llibres.
Aquests són els actes que conformen el programa de l’edició 2024 d’Arrivano dal Mare, per a la direcció artística del Teatro del Drago, amb el suport dels Municipis de Ravenna. i Gambettola, la Fundació ATER, la Regió d’Emília-Romanya i el Ministeri de Cultura. “El festival d’enguany -declara la direcció- investiga les fragilitats humanes, tan presents a la nostra societat tan ‘daurada’ com desastrosa, les seves inseguretats emocionals, les certeses d’ideals desapareguts que ens deixen descol·locats davant les tragèdies quotidianes. Dubtes i preguntes a les quals l’art visionari de la figura en les seves múltiples bogeries intenta donar una resposta on potser no n’hi ha; però ho fa igualment amb força, coratge i determinació.
Un Festival imprescindible en el ric panorama italià. Per a més informació, cliqueu aquí.
Fazer Festa – Teatro Artimagem, Porto, Portugal
Pedro Carvalho és el director d’aquest festival organitzat per la companyia Teatro Artimagem, de Porto, a Portugal, que es realitza del 5 al 14 de juliol de 2024. Un festival que porta molts anys defensant la seva existència, si tenim en compte que aquest any compleix la seva 43a. edició.
Es tracta d’un Festival Internacional de Teatre per a la Infància i la Joventut que es realitza a la Quinta da Caverneira, situada en un terreny elevat des d’on es gaudeix d’una àmplia vista en direcció a la Serra de Agrela a l’orient i sobre la vall del Leça, a ponent.
Intervenció de Pedro Carvalho. D’esquerra a dreta, Helen Lannagan, Pedro Carvalho, Roberta Colombo i Rosa Encinas
La gràcia d’aquest festival és que aquesta localitat es converteix durant el Festival en un poble teatral, amb innombrables activitats per a tots els públics, procurant convertir el teatre en un espai per a la festa. D’aquí el seu nom, ‘Fer la Festa’.
Per a la present edició de 2024, Fazer a Festa acull, entre altres, els espectacles El Rei Mor, de la companyia Azerbaijan Ganja State Drama Theatre, d’Azerbaijan, al Fòrum de Maia, i El Riu, de la companyia de Xipre Theatre Roi, a l’Auditori de la Quinta da Caverneira.
Image de ‘El Rei Mor’, de la companyia d’Azerbaijan. Foto Festival Fazer Festa
El Teatro Artimagem manté moltes relacions amb Galícia, molt concretament amb la reconeguda companyia Tanxarina, amb la que han fet diverses coproduccions i gires per tot Europa al llarga dels anys.
Mamut, Festival de Teatro en Miniatura de Zamora
Rosa Encinas, directora del festival, ens va explicar en què consisteix aquest Festival que porta un nom ‘tan gran’ i programa un teatre ‘tan petit’, ‘teatre en miniatura’, com a vegades se li ha dit, i que també porta el nom de Lambe-Lambe, aplicable a moltes de les formes que presenta.
Imagehn del Mamut Festival
Un Festival que es fa del 16 al 18 d’agost de 2024 a Zamora, Castella-Lleó. La convocatòria que s’ha fet per a aquest any indica que només s’admeten inscripcions d’espectacles de teatre lambe-lambe, que com se sap és aquest que es sol fer en una caixa per a un únic espectador que mira l’interior generalment des d’una obertura petita, i que també es pot acompanyar d’uns auriculars per sentir una banda sonora que acompanya l’acció. Per saber més sobre el lambe-lambe a Titeresante, cliqueu aquí.
El Mamut Festival en pleno desarrollo. Foto Mamut
Tal com va explicar Rosa Encinas, el Festival està obtenint una gran acceptació per part del públic teatral i popular de la ciutat. La proximitat amb Portugal fa que hi hagi una considerable presència d’artistes del país veí, cosa que també té la seva lògica si es tenim en compte que el Lambe-Lambe com a tal va néixer al Brasil.
Un festival petit però ple d’energia, centrat en el cara a cara, la relació íntima i directa, i en la relació qualitativa més que en la quantitativa.
Festival Magicabura, Itàlia
Va ser Roberta Tossuto, de la companyia Ortoteatro, de Pordenone, a la regió del Friuli, a Itàlia, l’encarregada de presentar aquest entranyable festival que es celebra a Pordenone, ben conegut per Titeresante, ja que hi ha estat i n’ha parlat en múltiples vegades (veure aquí). Dirigit per l’equip d’Ortoteatro, amb els caps visibles de Roberta Tossuto (Directora General) i Fabio Scaramucci (Director Artístic), més la indispensable col·laboració de Walter Broggini, d’Albizzate, Magicabura neix de les exposicions creades pel mateix equip a l’entorn dels titelles tradicionals d’Europa i d’Itàlia.
Gianluca di Matteo en plena actuació al Claustre de l’ex-convent de San Francesco, durant el Magicabura, a Pordenone. Foto T.R.
Com va explicar Roberta Tossuto, el Festival té lloc a l’ex-convent de Sant Francesco a la ciutat de Pordenone, però també a altres teatres de localitats properes. En aquests moments estan pendents d’incorporar un fantàstic teatret del segle XVIII. El convent serveix sobretot per a les exposicions organitzades per Ortoteatro: Le Strade di Pulcinella (gener de 2017, veure aquí), Giù la maschera (maig 2019, veure aquí) i l’exposició ‘People and puppets’, organitzada per UNIMA Internacional i portada a Pordenone (març de 2022, veure aquí). .
El Festival gira a l’entorn de les formes tradicionals del que alguns anomenen ‘El Teatre Clàssic de Marionetes d’Itàlia’, que té per protagonistes als múltiples personatges que poblen les ciutats italianes.
Gioppino. Exposició Giù la Maschera, coincidint amb el Festival Magicabura. Ex-convent de San Francesco, de Pordenone. Maig 2019. Foto T.R.
Walter Broggini va escriure al catàleg de l’exposició Giù la maschera: Giù la Maschera està dedicada a aquesta forma d’art tan extraordinàriament rica i variada que, amb feliç definició, el mestre Romà Danielli, de Bolonya, anomena ‘el teatre clàssic italià de els titelles i les marionetes’. Un gènere d’entreteniment popular arrelat a la nostra tradició teatral d’una manera tan profunda i rica en particularitats, que representa un unicum a tot el panorama del teatre a Occident.
Vet aquí un primer llistat d’aquests personatges: Arestes Paganos, Arlecchino, Baciccia, Balanzone, Bargnòcla, Barudda, Brighella, Capitán Spaventa, Fanacapa, Fagiolino, Famiola, Flemma, Gianduja, Gioppino, Laché (Arlecchino Bianco), Meneghino, Mengone Torcicolli, Pampalughino, Pantalone, Peppe Nappa, Pirù, Pulcinella, Rugantino, Sandrone, Sganapino, Sgorghiguelo, Stenterello, Tartaglia, Tascone, Tavà, Testafina…, y segurament ens estem deixant uns quants.
Mapa de les diferents màscares a Itàlia. Exposició Giù la Maschera, comissionada per Walter Broggini. Foto T.R.
Els directors del Festival procuren que les companyies convidades tinguin una ressonància, propera o llunyana, amb aquest tipus de teatre, que va existir a tot Europa durant el segle XIX i part del XX. I constitueix, per descomptat, una ocasió única per veure no poques de les riques tradicions titellaires d’Itàlia.
Les Journées des Arts de la Marionnette de Cartage, de Tunísia
Va ser Sabri Abdellaqui, titellaire ell mateix i programador d’aquest atractiu festival que té lloc a l’antiga Cartago de Tunísia, l’encarregat de presentar el JAMC – Journées des Arts de la Marionnette de Cartage, a Tunísia, que pretén mostrar la gran diversitat d’escoles i enfocs estètics que té avui el món de les teresetes.
Presentació de Sabri Abdellaqui. A la seva dreta, Thierry Macia, i a la seva esquerra, Rosa Encinas. Foto T.R.
Aquest any 2004, el JAMC ha assolit la seva 5ena edició del 3 al 10 de febrer passat, amb un programa que s’ha repartit per Tunis, entre la Cité de la culture, Dar Al Masrahi al Bardo, el 4th Art, el Palais du Théâtre a Halfaouine. Amb vista a la descentralització, el Jamc també s’ha instal·lat a Kairouan, al Centre d’Arts Dramàtiques, a Siliana, a Jendouba, a Ariana i a Gammarth.
Sabri Abdellaqui `resentant el Festival a Tunísia. Foto Festival
Aquesta edició ha estat dedicada a Itàlia, que ha comptat amb dos espectacles de gran categoria: La infància d’Orlando de la companyia “Cuticchio”, de Palerm, pertanyent a la tradició siciliana de l’anomenada Opera Dei Pupi, i Pinotxo, de la prestigiosa cia. Teatro Del Drago, de Ravenna.
Els països participants han estat 17: Síria, Iraq, Grècia, Hongria, Països Baixos, Uruguai, Polònia, Brasil, Alemanya, Portugal, Egipte, França, República Txeca, Espanya, Àustria, Aràbia Saudita i Tunísia, amb 37 espectacles: 10 de Tunísia i 27 estrangeres. De tots ells, 21 han estat destinats al públic infantil i familiar, i 6 al públic adult.
També José Gil, de Portugal, ha fet una residència destinada a joves estudiants en arts plàstiques i dramàtiques.
Més informació aquí.
Festival des P’tits Malins, Maison des Arts du Léman
Thierry Macia és el director de la Maison des Arts du Léman, l’entitat que organitza aquest festival ubicat a la ciutat de Thonon.les-Bains, a la Alta Savoia, a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps. Una situació fascinant, si tenim en compte que el Lac Léman és el més gran d’Europa, on hi ha ciutats com Ginebra i Lausanne en el seu costat suís, i compte amb un micro-clima propi i amb una mena de marea peculiar de les seves aigües que pugen i baixen del costat nord al sud i que s’anomena dranse.
D’esquerra a dreta, Roberta Tossuto, Therry Macia, Aina Gimeno, Sabri Abdellaqui i Bea Solivellas. Foto T.R.
La seva 8ena edició es va fer del 17 al 27 d’octubre de 2023, coincidint amb la Festa del Llibre, i compta amb una programació que inclou circ, cançó, marionetes, teatre, contes i llibres. El Festival té lloc a diverses localitats, com Thonon, Évian, Publier, Allinges, Bons-en-Chablais, Sciez, Cervens, Veigy-Foncenex, i també a alguns de Suïssa.
Un Festival obert a la gran família de les arts escèniques i visuals, i que ocupa espais de tota mena, amb molta presència al carrer.
Més informació aquí.
FITKAM, a Montmeló
Rosa Encinas, directora del Festival FITKAM, de Montmeló, a la comarca del Vallès de Barcelona, va ser l’encarregada de presentar aquest festival dirigit bàsicament al públic familiar a càrrec de companyies de registres molt diferents entre si, i que es proposa convertir-se també en un lloc de trobada per a programadors locals.
Imatge del Fitkam
El FITKAM busca ser un aparador d’espectacles per a públic infantil i juvenil, que anualment aplega una vintena d’espectacles al municipi, uns 5.000 espectadors i un centenar de programadors. El seu objectiu és ser un espai de difusió dels espectacles infantils i juvenils de gèneres diversos com la dansa, els titelles, el clown, el teatre musical, els conta contes o les instal·lacions, entre d’altres.
El Festival va néixer el 2013 com un aparador de les propostes dels socis de l’associació KacuMensi. Quan aquest entitat va cessar la seva activitat, l’Ajuntament de Montmeló ha seguit apostant per la realització del Festival, que ha arribat ja a la seva 10a edició.
Pensant en el futur, l’equip del FITKAM treballa per redirigir la programació i incorporar treballs de caire social, comunitari i amb perspectiva de gènere. La seva intenció és que aquests projectes guanyin presència al Festival en les properes edicions.
Més informació aquí
Els recursos multimèdia, conversa amb la compañía Arawake
L’última taula de les Jornades Professionals, a l’última hora del matí del divendres día 10 de maig, va ser amb els dos artífexs de la companyia Arawake, de Burgos, que des de fa anys estan treballant els recursos multimèdia aplicats a les arts escèniques. Són Jorge Da Rocha i Félix Muñiz.
Arawake és una premiada agrupació multidisciplinària que destaca per la innovació de les seves propostes i la seva capacitat d’implementar la tecnologia en els seus espectacles amb l’objectiu de crear noves formes narratives, potenciar les eines expressives de l’intèrpret en escena i arribar a tota mena de públic. La seva obra En busca del fuego va ser molt ben acollida per públic i entesos.
Val la pena veure com es defineixen a sí mateixos. Diuen Da Rocha y Muñiz a la seva pàgina web:
Somos un colectivo creativo que rompe fronteras del teatro. Nos destacamos por la diversidad multidisciplinaria de nuestro equipo, compuesto por actores, diseñadores 3D, guionistas, poetas, músicos, ingenieros informáticos y productores audiovisuales de diferentes edades y experiencias. Nuestra pasión radica en la exploración y la innovación, especialmente en el ámbito de las tecnologías emergentes como la Realidad Aumentada y la Geolocalización aplicadas a las artes escénicas. Además de espectáculos teatrales, ofrecemos productos y servicios diseñados para una variedad de espacios culturales y eventos, desde museos hasta festivales de música y congresos.
Imagen de Araweake, ‘En busca del fuego’. Foto compañía
Nos dedicamos a la creación de intervenciones artísticas que enriquecen tanto empresas como eventos, y a la investigación de la convergencia entre el lenguaje audiovisual, escénico y poético. Con una firme vocación de renovación, producimos nuestros propios espectáculos donde las Nuevas Tecnologías son protagonistas, explorando y desarrollando nuevas formas narrativas y herramientas tecnológicas para acercar el arte escénico a las nuevas generaciones y ampliar nuestro alcance internacional.
Noves tecnologies però que no perden el contacte amb la tradició de l’ofici, com ho poden ser les ombres aplicades en directe, i moltes altres formes d’animació de figures i objectes. I segurament és aquesta combinació allò que fa tan interessant el seu treball.
Per a més informació, cliqueu aquí.
Al Festival de Teresetes han portat aquest any el seu Titiriscopio, un complex aparell amb 8 punts de mira per a 8 espectadors, que va situar-se durant to el cap de setmana a la Plaça Major de Palma, on els curiosos feien cua per poder veure els secrets de la misteriosa màquina que semblava una nau acabada d’aterrar.
En parlarem en una altra crònica, més centrada en els espectacles vistos. Vegin, però, aquest vídeo on Jorge Da Rocha ens parla sobre aquest curiós lambe-lambe per a 8 miradors:
