(Escena de l’Auto del Naixement del Nen Jesús, Bonecos de Santo Aleixo. Exposició a Solsona, Festival Espurnes Barroques (maig 2022). Foto T.R.

Arriba Nadal, acaba l’any, i toca felicitar les festes com déu mana. Alguns diran, de què ens hem de felicitar? Bé, una raó és per haver arribat sans i estalvis a un nou 25 de desembre. No sempre és fàcil, i els titellaires de tant en tant anem caient pel camí. Tampoc no està malament haver sobreviscut a una pandèmia i a una crisi del sector de força decibels d’alçada. Però bé, repetirà algú, aquesta és la nostra obligació, la de tots els mortals que habitem en aquesta Terra: sobreviure i anar tirant: aguantar el tipus i si és possible millorar alguna cosa.

Però senyors, diran uns altres, com ens felicitarem quan tenim dues guerres actives tan a prop nostre? Sí, sí, és veritat, i en parlarem quan arribem al nou any, no seria bo ajuntar-ho tot ara. De l’any que deixem i del que ve, caldrà parlar amb un cert coneixement de causa. Però, em pregunto jo, això és possible? Podem tenir-ne un cert coneixement de causa? Ara com ara, millor dissimular i dir que sí, que sabem de què parlem. Perquè el que importa avui és celebrar el Nadal.

Nen Jesús de Filipines de vori policromat, meitat segle XVII, Museu Marés. Foto T.R.

Bàsicament el naixement del nen Jesús. Un fet que va marcar l’inici d’una nova època. Algú que va revolucionar les relacions que fins aleshores teníem amb la o les divinitats. En realitat, va democratitzar l’accés als déus: allò que abans passava pels sacerdots, de sobte es va fer íntim i individual. Cadascú amo de si mateix. Aquí va néixer un individualisme alliberador, que després l’Església va reconduir el patró ramat.

Però el canvi d’aquesta llibertat en relacionar-se amb lo diví va influir en l’art i d’alguna manera va fer que els titellaires tinguéssim un lloc a la nova societat medieval i després a la renaixentista que va seguir. Si els artistes o artesans podien representar Déu amb imatges i figures de dues i tres dimensions, cosa que l’Església va recolzar des del principi acomodant-se al criteri greco-romà, s’obrien les portes perquè les arts populars del teatre també usessin figures en les seves representacions. Sembla una cosa òbvia, però el monoteisme musulmà i fins i tot l’ortodox de Bizanci, van prohibir l’ús de les imatges de tres dimensions. Per això, en aquestes zones culturals, s’implantaran les pintures murals, els geometrismes, les miniatures i el teatre d’ombres, però no el de titelles.

Pessebre oficial de Barcelona de l’any 2019, Plaça de l’Ajuntament, obra de l’escenògrafa Paula Bosch. Foto T.R.

Més tard, l’Església va ratificar aquesta opció i el Barroc, malgrat els seus excessos, va ser una època d’esplendors figuratius i una edat d’or per als titelles a tot Europa.

Però tornem a Jesucrist, figura polèmica com poques. Tan lloat pels uns, tan injuriat pels altres. Molts dels que tant ho veneren, serien els primers a tornar-lo a crucificar, per pobre, indigent i massa humà. Avui lo que és molt humà està de capa caiguda, lo que preval és lo digital, la substitució de la carn per la imatge, el numèric i la màquina. Això de l’Esperit ha quedat com un anacronisme, i això de ser bo, una provocació.

Els Tres Reis Mags representats per tres coneguts gegants de Barcelona. Pessebre humorístic dissenyat i produït per l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, Barcelona. Casa dels Entremesos. Foto T.R.

Jesucrist avui estaria fora de qualsevol ramat: ni pàtries, ni bàndols, ni territoris, ni religions, ni ideologies. De fet, no hi és perquè ja hi va ser, i segueix present cada any en la idea del ritu nadalenc.

Adonar-nos de la realitat subjacent als eufemismes dominants, sens dubte ens fa més humans. Posar miralls a l’interior dels motors de la societat, per veure els engranatges i no viure tan enganyats pels contes que ens conten, això és bo. Cosa que el teatre en les seves modalitats més avançades sol practicar.

Mirall. Imatge extreta de Wikipèdia

Potser el Nadal podria ser una bona època per instal·lar nous miralls de la mirada crítica i veure per on surten els trets del que el futur ens depara. I obrar així en conseqüència.

Per tot això, des de Putxinel·li desitgem a tothom: bons miralls, alegres festes i Bon Nadal!