(Foto companyia)
S’ha vist aquest cap de setmana, dins del marc del 18è Festival Internacional de Putxinel·lis – La Puntual, l’últim espectacle de la reconeguda companyia de titelles de València El Ball de Sant Vito, titulat Gori Gori, una obra que, si tenim en compte que aquestes dues paraules simètriques signifiquen el cant fúnebre dels enterraments o cantar les absolutes, tracta precisament sobre els temes de la mort i del pas de temps.
El Ball de Sant Vito està format pels titellaires Xavier Learreta i Manel Mengual, que signen els dos l’autoria de Gori Gori, que ha comptat amb la direcció complementària d’Irene Vecchia i Jesús Muñoz.
Xavier Learreta i Manel Mengual en plena representació. Foto companyia
Una companyia que s’ha caracteritzat per recórrer amb molta mestria a la tècnica del titella català de guant, amb posades en escena molt àgils i lliures, en les que tant s’actua dins com fora del castellet, el qual, per altra part, sol tenir formes sempre originals i molt escenogràfiques, fugint del clàssic teatrí tancat on s’amaguen els titellaires.
En aquesta ocasió, el castellet ha estat substituït per una roda frontal pintada per Joan Alfred Mengual, que gira i que ens recorda el cercle dels rellotges i el pas del temps cíclic tant de les hores com de les estacions i dels anys. És a dir, un paravent circular que és una de les imatges pròpies del Temps que gira, passa i ens acaba engolint en el seus engranatges.
Clar que aquí els protagonistes són titelles, aquests éssers de fusta que no moren així com així, i que viuen el pas del temps d’una manera diferent als humans. Per això poden parlar d’aquests temes amb una distància que les persones no tenim i adreçar-se als més petits explicant els misteris del temps amb petites històries tràgiques que no ho són massa, perquè els nens, que no tenen un pèl de rucs, saben que els titelles són de fusta i que per molt que morin, no acaben de morir mai, a no ser que el titellaire es cansi d’ells, i els tirin a les escombraries o al foc.
Foto companyia
En Gori Gori, en comptar amb la presència dels dos actors titellaires, el sentit tràgic de l’obra queda lògicament més reforçat, però a la vegada convenientment rebaixat per l’estil clownesc dels intèrprets, magnífics actors els dos.
En Mingo i dos dragonets acabats de sortir de l’ou, amb els seus titellaires. Foto T.R.
I és que ens trobem amb una obra que basa la seva dramatúrgia en aquest vaivé constant entre la vida i la mort, la tragèdia i la comèdia, la tristesa i l’alegria, amb el gran encert de fer-ho no tant amb paraules sinó sobretot amb l’acció dels personatges, i amb les entrades i sortides dels titellaires. Una dualitat que ve marcada ja des del principi per l’acció dels dos actors-titellaires, magnífics clowns, cadascú amb els seu propi instrument musical, de manera que aquesta oscil·lació entre ara hi soc, ara no hi soc, entre fer-ho bé i fer-ho malament tan típic dels pallassos, s’ajunta i se suma a les altres oscil·lacions dramàtiques de l’obra que giren a l’entorn de la tensió fonamental entre la vida i la mort.
De tot això es parla i no es parla, tot i que en alguns moments es fa explícit, amb gran alleujament dels infants, que saben molt bé allò que està passant i que agraeixen que de tant en tant algú els digui amb paraules netes i clares la veritat de les coses.
El gran encert de El Ball de Sant Vito és haver-se atrevit a parlar d’aquesta temàtica al públic infantil i familiar dels titelles, i haver-ho fet amb elegància, fina ironia i molt ofici titellaire. I ho aconsegueixen tot fent intervenir al seu personatge icònic, en Mingo, un nom que ja comença a ser força conegut arreu com un més dels personatges populars del teatre de titelles ibèrics, i que serveix a la companyia per a protagonitzar noves juguesques i aventures. A l’entorn d’en Mingo, l’obra treu un conjunt de personatges tots ells molt atractius, clàssics alguns, com la Mort o el Drac, els quals, però, són tractats amb un refinament exquisit pels dos titellaires valencians.
Un personatge, el Mingo, que, segons ens va dir ell mateix i els seus dos titellaires, en Xavier i en Manel, en acabar la funció aquesta propera setmana agafen les maletes per anar a actuar a Pequín, en un dels festivals més importants de la capital xinesa. Des de Putxinel·li els desitgem a tots tres bon viatge i bones aventures a la Xina!
