(Mercè Alemany i Pepus Serrat, de la companyia Pengim-Penjam, homenatjats en La Titellada 2023. Foto T.R.)
Un any més, La Titellada que organitza l’Associació de Titellaires de Roquetes ha arribat a la seva XVIIIena edició amb una setmana plena d’espectacles i amb una companyia homenatjada: Pengim-Penjam.
Les companyies participants han estat les següents:
– Litus Codina, un clàssic ja de La Titellada, va ser l’encarregat, el dimarts 19 de setembre de 2023, és a dir, una setmana abans de l’inici de les actuacions, de presentar el programa d’aquest any amb la seva intervenció marionetística a la Biblioteca Les Roquetes Rafa Juncadella
Litus Codina amb el seu personatge ‘Biruji’. Foto Jesús M. Atienza
– A la setmana següent, el dimarts 26, la formació teatral Tumàcat, sempre a la vora dels titellaires de Roquetes, va ser l’encarregada de presentar a la Plaça dels Titellaires a la veterana companyia Marduix, composada per Joana Clusellas i Jordi Pujol, els quals van representar Jardí de Música i Cristall.
Un dels actors de Tumàcat. Foto de Jesús M. Atienza
La càmera de Jesús Atienza, sempre present a les activitats de l’Associació de Roquetes, va fer un preciós reportatge d’aquesta tarda tan entranyable actuació dels dos mestres titellaires residents a Sant Esteve de Palaudordera.
Joana Clusellas, Foto de Jesús M. Atienza
Joana Clusellas i Jordi Pujol, de Marduix, en plena actuació. Foto Jesús M. Atienza
– El dimecres 27 va ser el torn de la no menys històrica companyia Teia Moner, avui instal·lada a Palau-Solità i Plegamans, on han obert el MIT (Museu Internacional de Titelles de Catalunya).
Membres de l’Associació Titellaires de Roquetes visiten el MIT. Amb Teia Moner i Miquel Espinosa a la dreta. Foto MIT
En aquest cas, Teia Moner va presentar el seu espectacle Contes de Gel, sempre amb el preciós acompanyament tècnic i sonor de Miquel Espinosa. Un teatre de titelles, el de Teia Moner, que no dubta en creuar amb elements visuals del món de la màgia, una de les seves especialitats escèniques, i de les llegendes d’altres països.
Teia Moner en ‘Contes de gel’. Foto companyia
– El dijous 28 de setembre, va venir d’Osca la companyia aragonesa-brasilera Trapusteros Teatro, que va presentar una obra de Mamulengo, la tradició titellaire del Brasil, titulada Marierta i el bou Bumbá.
El Boi Bumbà de Trapusteros Teatro. Foto T.R.
Una obra de la que Titeresante n’ha parlat recentment arran de la seva actuació al festival de Rianxo (veure aquí)
Izabella Brochado i Marcos Pena, de Trapusteros Teatro. Foto T.R.
– El divendres 29, l’Associació de Titellaires de Roquetes va homenatjar a la companyia Pengim-penjam, acte del que en parlarem en la segona part d’aquest article.
Josep Anton llegeix el text d’homenatge a Pengim Penjam: a la dreta, Mercè Alemany i Pepus Serrat. Foto Jesús M. Atienza
– I el dissabte 29, va tancar el programa de La Titellada la jove i fresca companyia Deliri Teatre, amb l’obra Les sirenes són calbes. Van desplegar el seu fantàstic humor a l’escenari de l’Ateneu 9 Barris, que s’omplí de gom a gom per veure i riure les bogeries de Deliri Teatre.
Deliri Teatre en plena acció. Foto Jesús M. Atienza
Foto Jesús M. Atienza
D’algunes d’aquestes representacions, en Jesús M. Atienza, el fotògraf dels titelles a Barcelona, va treure boniques imatges amb la seva càmera fotogràfica.
Foto Jesús M. Atienza
Pengim-Penjam: Homenatge i actuació amb ‘Artur i Blancaflor‘
Val la pena detenir-nos en l’homenatge d’aquesta Titellada dedicat a Pengim-Penjam, i en la representació que la companyia va fer de l’obra Artur i Blancaflor, de titella de guant tradicional amb Pepus Serrat com a titellaire solista, mentre la seva companya Mercè Alemany s’ocupava de la tècnica al costat de l’escenari.
El presentador. Foto Jesús M. Atienza
Uns papers els seus que apareixien invertits en l’espectacle Picasso, la Mirada (veure aquí), que vaig poder veure el 30 de juny d’aquest any 2023 al Museu Picasso (un encàrrec del mateix Museu), en el que Mercè Alemany portava tot el pes escènic mentre Pepus Serrat s’encarregava de la tècnica.
Mercè Alemany amb la Mort i la Dona. Espectacle ‘Picasso. La Mirada’.Foto T.R.
Va explicar Pepus Serrat que van voler agrair l’homenatge actuant amb un dels seus espectacles més clàssics i entranyables, creat a finals dels any noranta, després d’una estança a l’escola de Charleville-Mézières (Pepus és llicenciat en titelles a l’Institut del Teatre) on va aprendre els trucs de l’ofici amb alguns dels mestres més importants de les diverses tradicions europeus del titella de guant tradicional.
Artur i Blancaflor. Foto Jesús M. Atienza
En efecte, Artur i Blancaflor fila tota una sèrie de rutines titellaires que podríem qualificar de clàssiques: el joc de les cortines que s’obren i es tanquen soles, el ratolí que viu al teatre i surt quan els seus actors (els titelles) menys s’ho esperen, un ratolí, per cert, que Pepus fa mutar en una gegantesca rata, la qual li serveix per executar les rutines pròpies dels dracs o dels gossos en les diverses tradicions del gènere.
Bruixot. Foto Jesús M. Atienza
No poden faltar també els personatges del Dimoni o el famós fantasma que habita al castell. Números clàssics que tenen la gran virtut de ser eterns i per tant capaços d’atrapar l’atenció del públic, tingui aquest l’edat que tingui. En Pepus Serrat va resoldre la funció amb molt d’ofici i sense les presses que a vegades persegueix als titellaires que tenen ganes d’acabar, perquè segurament no estan prou segur d’allò que es porten entre mans.
El Dimoni. Foto Jesús M. Atienza
Ofici i un magnífic control de la veu i dels ritmes és el que vam poder gaudir els espectadors de la tarda. Ho va fer Pepus amb la tranquil·litat de tenir ja a la butxaca el premi de la tarda: el diploma corresponent a l’homenatge i una bonica maqueta de les Roquetes sobre una noble fusta de base.
Pepus Serrat després de la funció. Foto T.R.
Els espectadors, que es van mostrar molt d’acord amb la decisió presa pels Titellaires de Roquetes, van aplaudir amb moltes ganes tant als dos titellaires premiats com l’espectacle que havien vist.
