Mercè Alemany amb els nens. Foto T.R.

S’ha estrenat aquest divendres dia 30 de juny de 2023 l’obra Picasso, la mirada, un encàrrec del Museu Picasso a la companyia Pengim-Penjam Titelles, amb la interpretació solista de Mercè Alemany i direcció de Josep M. Serrat. Ha intervingut també en la construcció del titella que representa a Picasso la titellaire i gran constructora Núria Mestres.

L’obra busca introduir el món picassià als nens i a les famílies, a través de l’exploració de deu quadres molt característics del pintor malagueny, amb dos retrats com peces fonamentals: el d’un Picasso jove però ja immers en la mirada cubista, que obra l’espectacle, i el d’un Picasso vell, també fet en clau cubista, que el conclou.

Mercè Alemany. Foto de Jaume Serrat

Cada quadre desperta un imaginari visual que els de Pengim-Penjam han sabut crear amb molt d’encert i presentar al públic, gràcies al gran ofici i la llarga experiència que té Mercè Alemany en relacionar-se amb els nens. Un treball gens fàcil, tenint en compte el renom del personatge, relacionat amb el món de l’alta cultura i, per descomptat, amb el de les altes finances. Això fa que qualsevol que s’atreveixi a endinsar-se en aquest univers tan especial i reservat als entesos i als especialistes, ho faci amb peus de plom, no sigui que entesos i especialistes se’ls tirin a sobre i els menystinguin amb un simple cluc d’ulls.

I aquí és un radica la gràcia, la frescor i la valentia del muntatge d’Alemany i Serrat: haver sabut tractar el tema amb la desimboltura de qui se sap titellaire i que disposa, per tant, de totes les llicències per enfocar el personatge i les pintures des de la mirada ingènua i espontània dels qui tenen per ofici passar de les gran majúscules i veure els assumptes aparentment importants des de l’òptica dels nens, és a dir, des de la innocència, la ingenuïtat i la senzillesa compositiva.

El titella de Picasso amb Loup. Foto Jaume Serrat

D’una banda, els de Pengim-Penjam es serveixen dels recursos del teatre visual, amb alguns elements extrets dels quadres que s’animen a les mans dels titellaires i creen originals coreografies, com la del collar convertit en un cuc, la copa i la flor que obra la seqüència de les pintures, el mosquit que tots veiem volar, el cabaret, la pinzellada de la guerra amb el Guernika retratat, el vaixell i el mar, les màscares i l’art africà, i els paraigües de colors  que venen a representar el món del circ i del ‘més difícil encara’.

Per descomptat, ocupa un lloc central la marioneta que representa al mateix pintor, assegut en una cadira darrera del quatre que pinta, una figura molt ben resolta per Núria Mestres i que Alemany li sap treure tot el suc. I al seu costat, Loup, el gos salsitxa que tenia Picasso quan vivia a Cannes, el qual ocupa un lloc important, en ser l’amic de Picasso i alhora l’amic de la titellaire, que és qui li dona vida.

Mercè Alemany amb la Mort i la Dona. Foto T.R.

El gos és l’element que filarà la història sense història de l’obra, l’encarregat de mantenir la torxa encesa de la mirada picassiana, fragmentada pels diferents números representats, però ben lligada per les imatges creades per Pengim-Penjam.

També juga un paper important la ‘mirada’ del pintor, com el títol bé ens indica, representada per dos ulls gegantescos que es mouen en l’escena del mosquit. Representen el nucli de la proposta i de tota obra pictòrica: la ‘mirada’ peculiar que Picasso tenia del món que l’envoltava, i que va saber transmetre als seus contemporanis, obrint noves maneres de veure i percebre la realitat.

Conclou l’espectacle amb l’escena final dels titelles de guant: una figura femenina de cabells rossos, representació de la dona, el gènere femení, principi vital que tanta importància va tenir en la vida del pintor, i la Mort, inevitable en tota obra de titelles i en tota vida humana. Una mort i una dona entremaliades, que juguen a fet i amagar a l’entorn del retrat del Picasso vell, i que marquen els límits de l’obra.

Mercè Alemany amb els nens. Foto T.R.

Un obra que també podríem definir com un ritual juganer d’invocació de la figura de Picasso, per donar-la a conèixer a grans i petits des de la humilitat d’un espectacle de titelles. Admirable al cent per cent!