El mag Sergi Buka en primer pla. La màgia projectada per un contrallum lateral, il·lumina únicament la meitat del seu rostre. El mateix efecte de contrallum, il·lumina també la màgica presencia d’unes duplicitats del seu rostre situades en segon i tercer terme. Foto: David Ruano
D’entre les diverses i suggestives modalitats teatrals que el mag especialitzat en il·lusionisme Sergi Buka, exhibeix per escenaris d’arreu del món, aquest article vol destacar aquella que -directament relacionada amb la llum- el mateix Buka qualifica com d’Ombrista, és a dir, com creador d’Ombres Xineses.
Com ja deuen saber molts dels visitadors i visitadores de putxinelli.cat, poden establir-se distincions entre Ombres Xineses i Teatre d’Ombres.
Xineses, són aquelles ombres projectades en una pantalla i que es configuren en aquell mateix moment, servint-se únicament de les mans i dits de l’ombrista.
És així com dues mans i deu dits, -mitjançant la seva habilitat creativa i transformadora- s’erigeixen en protagonistes absoluts davant d’una pantalla blanca il·luminada.
Sergi Buka, en el màgic instant de crear -després d’entrar a l’escenari damunt d’una bicicleta que també és alhora projector i pantalla- una de les seves ombres xineses. Foto:David Ruano
El poeta Joan Brossa era un gran aficionat aquesta mena de “joc de mans” que directament emparenta la tècnica executòria de les ombres xineses amb les ràpides i precises habilitats de manipulació dels mags que -davant d’un públic atent- fan desaparèixer un objecte, per exemple una determinada carta de la baralla, i a continuació aquesta mateixa carta la fan aparèixer en el lloc més inesperat.
Deixant a banda les històriques i mil·lenàries ombres originaries d’Indonesia, localitzables a Java i Bali i caracteritzades per siluetes molt estilitzades, translúcides, amb múltiples perforacions per a obtenir transparències; actualment podem qualificar com Teatre d’Ombres, totes aquelles siluetes –casi sempre planes- que prèviament han estat retallades sobre cartolina, cartró, llauna, o etc. Siluetes de personatges, animals, decorats, o etc., sempre situades, al igual que la font de llum que les destaca, darrera la pantalla.
Siluetes que poden ser del tot opaques, o presentar una part de la seva superfície translúcida. O amb alguna perforació, com podria ser la corresponent als forats d’uns ulls o d’una boca. O al rectangle d’una finestra. O etc.
També aquelles escenes teatrals que es concreten amb la projecció de siluetes de persones –actors o actrius- poden considerar-se pertanyents a la categoria del Teatre d’Ombres.
Al contrari del Teatre d’Ombres, les Ombres Xineses situen la font de llum i el procés de construcció manual i instantani de la silueta, davant la pantalla.
L’Ombrista Sergi Buka, l’ombra de l’Ombrista i l’ombra creada per l’ombrista. Foto: Jaizki
Qualsevol efecte de perforació en una ombra xinesa, només pot obtenir-se mitjançant els dits de l’ombrista, que hàbilment s’entrellacen, o es solapen, o es superposen. En definitiva, per mitjà d’uns dits que esdevenen màgics i fascinants!
El teatre i el cine, -amb profusió a l’època de l’anomenat expressionisme alemany del segle XX- utilitza en ocasions la projecció sobre una paret o un fons de decorat, de l’ombra gegantina i “xinesa” d’un personatge il·luminat pel davant.
Feta la distinció entre unes i altres ombres, l’atenció d’aquest article vol centrar-se en les Ombres Xineses del mag il·lusionista i ombrista Sergi Buka, seguint la màxima que diu: una imatge –en aquest cas una imatge d’existència efímera, projectada en una pantalla- val més que mil paraules.
Les mans es transformen en un ànec, gràcies a la màgia d’una ombra xinesa, la qual pot ser tan precisa i perfecta com fugaç o perllongada pot ser –a voluntat de l’ombrista- la seva presència a la pantalla. Foto: Ivan Moreno
La vocació artística de Sergi Buka parteix de diverses influencies que es situen a la seva infantesa i adolescència: un oncle aficionat a la màgia, un professor de la seva escola també aficionat i que l’instrueix en unes primeres tècniques i trucs pertanyents a la micro màgia: aquesta màgia de proximitat exempta d’aparells i grandiositat, aquesta màgia executada exclusivament amb les mans, com per exemple la tan popularitzada pel mag Juan Tamariz.
Les mans composen l’ombra xinesa d’un rostre i un cap pentinat amb un notori tupé a l’estil cantant de rock and roll. Foto: Josep García
Quan Buka té només 14 anys, la Societat Espanyola d’ Il·lusionisme, ja l’admet entre els seus membres. Mentre els seus companys i amics juguen a futbol, ell s’interessa i estudia amb gran dedicació disciplines artístiques a considerar com a clàssiques: les esmentades ombres xineses i també les projeccions de la Llanterna Màgica.
Explicat amb brevetat per tal de no desviar-nos de les ombres que ens ocupen, la Llanterna Màgica és un aparell òptic -inventat en el segle XVII- amb propietats de càmera fosca, dotat de lents i capaç de projectar unes imatges acolorides i amb transparències que han estat pintades a mà sobre plaques de vidre.
A l’escenari, els màgics efectes d’una llanterna màgica aconduïda per la sensibilitat artística de Sergi Buka. Foto: Dolores Iglesias
L’any 1990, quan Buka té 15 anys, el llavors popular Màgic Andreu, li brinda l’oportunitat de treballar per primera vegada a la televisió, participant en el programa: la màgica màgia del Màgic Andreu.
Posteriorment, treballa en un cafè-teatre de Barcelona: El Llantiol. És en aquest petit i acollidor local, on Sergi Buka comença a conrear davant del públic, l’especialitat de les Ombres Xineses
L’any 2000, la AFAP Association Francaise des Artistes Prestidigitateurs, li concedeix el Premi Arts Anexes, pel seu acurat treball amb les ombres xineses.
Les mans del mag composant una altra ombra xinesa. És un rostre amb mirada frontal i una amplia boca que riu i sembla emular la clàssica màscara grega de la Comèdia. Foto: Dolores Iglesias
L’any 2001, s’incorpora a la mundialment coneguda companyia de teatre Els Comediants, formant part de l’espectacle Bocatto di Cardinale. Una nova experiència que lluny de la més habitual en un mag, –actuar en solitari a l’escenari- el familiaritza amb el treball en equip, amb compartir l’espectacle amb artistes que practiquen d’altres disciplines, amb seguir la pauta d’un director responsable del conjunt de la posada en escena. També amb l’experiència de treballar en grans escenaris i davant de públics molt nombrosos.
Companyia de teatre Els Comediants. Espectacle “Bocatto di Cardinale”. A la pantalla, l’ombra xinesa de les mans de Sergi Buka, adquireix tot el protagonisme expressionista que l’escena reclama. Foto: Arxiu Comediants.
L’any 2002, Sergi Buka crea –ara treballant en solitari- el número de màgia: Quimera. Sustentat per una sorprenent i fascinant interacció entre l’actitud, el gest, el moviment i l’acció argumental que transcorre en viu damunt l’escenari a càrrec de Sergi Buka, i unes imatges cinematogràfiques que s’uneixen, es perllonguen, es complementen i es fusionen amb l’acció escènica.
Un moment d’interrelació escenari-pantalla en el número “Quimera”. Foto: Arxiu Sergi Buka
En aquell mateix 2002, per aquest innovador número Quimera que proposa la transversalitat de dos llenguatges, Sergi Buka obté a Espanya el Gran Premio Extraordinario del Congreso Mágico Nacional. I en el 2004, a França, obté el Premi de màgia Mandrake d’Or.
L’any 2007, Sergi Buka estrena Umbra, una producció del TNC, Teatre Nacional de Catalunya. L’escenari públic més important de Barcelona, –una distinció compartida amb el Teatre Lliure- amb aquesta producció obre les seves portes al mag de les ombres xineses, al de la llanterna màgica, al de tota disciplina que pugui adaptar-se a la seva sempre inquieta i investigadora creativitat.
Una escena de l’espectacle “Umbra”, on Sergi Buka ens mostra la seva ductilitat artística, permeable a la màxima modernitat i alhora –com veiem a la imatge- al número tradicional del mag interactuant amb un colom. Foto: David Ruano
Un moment molt determinant en el futur de la carrera de Sergi Buka, és produeix quan retorna, l’any 2008, a la companyia de teatre Els Comediants. És allà, on coincideix amb el clown Joan Montanyes “Monti”. I és ell qui desperta en Buka un amor incondicional i que ja no abandonarà mai, per la grandesa poètica del món del circ.
Joan Montanyes “Monti” passa a ser un dels seus grans amics i el convida a treballar en un espectacle circense i de clowns que presenta una divertida temàtica al voltant d’un imaginari col·lectiu i tradicional: el de la festa de Nadal. L’espectacle s’estrena amb gran èxit en el Teatro Circo Price de Madrid.
D’esquerra a dreta, l’il·lusionista: Sergi Buka. El clown cara blanca: Pipo Sosman. I els clowns august: Joan Montanyes “monti” i Marco Rossi. Foto: Manel Sala
Posteriorment, ja del tot atrapat per la fascinació del circ, Sergi Buka continua col·laborant amb el clown “Monti” i d’altres clowns. Amb uns excel·lents pallassos personatge August i personatge Cara Blanca, participa en diverses aventures escèniques.
Al llarg del anys 2014 i 2015, actua a Alemanya, amb la troupe del Circ Roncalli. En un dels seus números, Sergi Buka treballa amb els prodigiosos efectes que pot proporcionar la llum làser.
Sergi Buka, assegut a la pista del Circ Roncalli, acompanyat pel dispositiu per a crear il·lusionisme mitjançant els llargs, estrets i visibles feixos lluminosos del raig làser Foto:roncalli circus
L’any 2017, també a l’escenari del TNC, Teatre Nacional de Catalunya, estrena Lucis et Umbrae, amb la col·laboració de l’actriu Rosa Serra, el músic i compositor Jordi Sabatés, i una dramatúrgia de Victòria Szpunberg per a un espectacle on les ombres i la llanterna màgica tenen majúscula presència.
“Lucis et Umbrae”. D’esquerra a dreta, els “quatre” intèrprets de l’espectacle: Rosa Serra, Sergi Buka, Llanterna Màgica, i Jordi Sabatés. Foto: May Zircus
L’any 2019, estrena Voilà. La imatge promocional del cartell de l’espectacle ens mostra un Sergi Buka envoltat per l’enfilall lluminós d’unes quantes bombetes de colors.
La llum utilitària d’unes bombetes domèstiques, transformada en una mena de serpentina lluminosa, colorista, màgica i circense. Una vegada més: la llum es transforma en un fascinador element teatral!
Imatge promocional de l’espectacle:“Voilà”. Foto: David Ruano
El circ! La seva arrelada atracció pel circ sempre l’acompanya, sempre torna a fer-se present. L’any 2022, Sergi Buka forma part de l’espectacle Dingue, representat en el prestigiós Circ d’Hivern de París.
Cartell de l’espectacle “Dingue”. El coet que s’enlaira reprodueix l’arquitectura circular de l’edifici -no pas una carpa- que acull la gran pista del Circ d’Hivern de París. Foto: Pinterest
Imprescindibles en l’univers artístic i estètic de l’il·lusionista Sergi Buka: la llum, l’ombra, la penombra, el contrallum, la il·luminació, la projecció, el fotograma, la fotografia, el cine, i la llanterna màgica!
La Llanterna Màgica de Sergi Buka, pròdiga en imatges com aquesta, superlativament sorprenent i estimuladora de les percepcions més imaginatives i surrealistes del públic. Foto: Antxon Castresana
En aquest 2023, podem trobar Sergi Buka treballant a Anglaterra. Una vegada més, integrat en la disciplina escènica que més fomenta la seva creativitat i el seu trobar-se feliç actuant: el circ!
Un circ que conserva tota la màgia característica del circ clàssic: el Giffords Circus!
Sergi Buka al Giffords Circus, en un número de clown-músic que fa créixer el seu bagatge artístic i la seva integració circense. Foto: Arxiu Sergi Buka
El senzill i poètic esplendor del Giffords Circus! Foto: Rachel Louise Brown
Si en una pantalla anterior he assenyalat les influències d’infantesa i adolescència decididament positives i favorables per a que Sergi Buka orientés la seva vida envers l’ofici d’il·lusionista, ara vull fer menció de les influències que van orientar la seva sensibilitat i apreciació creixent de l’art , la cultura i la música. Especialment, la música clàssica!
Una escena, on des de l’interior de la flauta escènica, sorgeixen les notes, unes notes del tot màgiques, poèticament visibles en forma de papallones. Foto: David Ruano
L’avi de Sergi Buka era pintor i dissenyador. El seu pare era editor de llibres i a casa, un dels seus esbarjos preferits era tocar el piano. Aquestes influencies tan familiars i tan properes van ser decisives per a que Sergi Buka estimi la cultura, treballi en l’àmbit de la cultura.
Sergi Buka, llegeix llibres. Llegeix –com tothom- assegut al sofà de casa seva. A més de llegir llibres, Sergi Buka és mag. També llegeix a l’escenari. Està llegint, i de sobte : aleop! , el llibre s’incendia. Les flames s’enlairen, però com que és mag, Sergi Buka resta somrient i immutable, mentre el públic contempla fascinat el “miracle”!
Un dels celebrats trucs de màgia de Sergi Buka: de sobte, el llibre a les seves mans, -sense cap intervenció externa- comença a cremar-se… Foto: Arxiu Sergi Buka
