Fotografia de Jordi Vidal

S’ha representat del 27 al 30 d’abril de 2023, a la Sala Ovidi Montlló de l’Institut del Teatre, La Classe Morta, de Tadeusz Kantor, una obra de referència del teatre de la segona meitat del segle XX, estrenada el 1975 a la Galeria Krzysztofory de Cracovia, Polònia. Amb versió i sota la direcció de Joan Cusó, la representació forma part de les pràctiques habituals dels alumnes d’interpretació de l’últim curs de l’ESAD (en l’itinerari de teatre físic, en aquest cas, del que Joan Cusó n’és un dels professors), que tenen per costum representar una obra clàssica del repertori contemporani com a treball de fi de curs i de carrera.

El resultat de la proposta, més que un exercici, ha estat una brillant producció que s’ha enfrontat a l’obra més coneguda de Kantor des del màxim respecte i fidelitat, amb una posada en escena extraordinària de Joan Cusó, i una interpretació impecable i meravellosament reeixida dels alumnes de IVart.

Fotografia de Jordi Vidal

Sabut és que els actors que van representar La Classe Morta eren persones grans d’una certa edat, cosa que per descomptat els alumnes de l’ESAD, tots ells joves, no van poder emular. I tanmateix, un cop els ulls es van acostumar als seus físics, i gràcies a la magnífica per no dir excel·lent caracterització, la presència i les dots interpretatives de gran impacte de tots ells, els espectadors els vam acabar veient com el que eren: persones d’edats indefinides tirant a vells, transitant per aquesta línia que ajunta i separa la vida de la mort.

Val la pena llegir els apunts dramatúrgics redactats per Joan Cusó (clicar aquí) per entendre bé la contundent mestria de la seva posada en escena, que respon a un coneixement profund de l’obra i de l’autor. Com explica ell mateix en els apunts dramatúrgics: Kantor pren el paper de mestre de cerimònies i es converteix en una espècie de bruixot modern que intenta donar respostes a unes darreres preguntes: Que és la memòria? Que és la mort? Que té a dir l’art al respecte?

Fotografia de Jordi Vidal

Ben conegut és aquest costum dramatúrgic que Kantor va emprar d’estar present l’autor dalt l’escenari entre els actors, dirigint o donant indicacions als personatges. En la proposta de Cusó, aquest matís no hi és, ja que era impossible poder ocupar aquest paper tan singular del director polonès, d’estar sense estar a l’escenari dirigint l’acció escènica en un paper més d’observador i de mestre de cerimònies que de director, com és ben sabut. Cusó ho resol posant una cadira buida a un costat de l’escenari, que veiem al principi de l’obra però que després desapareix de la nostra percepció. Una manera subtil i honesta de fer present aquest estar-sense-estar tan característic de Kantor.

Veient el vídeo d’alguna de les representacions històriques de l’obra, ens adonem de com la presència del director en escena marcava profundament el caràcter de ritual viu de la representació, marcat per algú que exercia des de dins i des de fora el paper d’oficiant, un oficiant que alhora esdevenia espectador distant de l’acció catàrtica dels actors, incorporant la reflexió i invitant a l’espectador a ocupar el seu paper, d’estar dins i fora, que correspon a aquest estat indefinit dels actors, d’estar vius i morts a la vegada, amb els seus dobles, els maniquí que encarnen la seva essencialitat morta.

En la representació dels alumnes de 4art de l’ESAD, aquest aspecte ritual hi és, per descomptat, en ser el pinyol mateix de l’espectacle, però queda més distanciat en mancar la figura intermèdia del mestre de cerimònies: queda més com un ‘ritual de museu’, cosa per altra part que també hauria agradat al mateix Kantor, quan solia posar una corda separant els actors dels espectadors com es fa en els museus.

Fotografia de Jordi Vidal

El treball dels actors, com hem dit abans, és extraordinari, i val la pena remarcar-ho, especialment des d’aquesta revista especialitzada en titelles i teatre visual i d’objectes, en ser la ‘marionetització’ dels personatges que proposa Kantor un dels elements claus de l’obra. En efecte, a vegades les cares dels actors semblen unes terrorífiques màscares del rigor mortis, encara més patètiques que les dels mateixos titelles o maniquís, aconseguint aquesta ambigüitat radical que busca l’autor, d’uns personatges que volen expressar la realitat europea dels anys trenta i quaranta, en la que l’ofici de botxí es va convertir en una de les feines més normalitzades. Impactant, en aquest sentit, és la representació de la mort en la figura imponent del netejador, que executa la seva missió seguint un implacable ritme mecànic de mort industrial, imatge terrible de l’holocaust i de tantes atrocitats del segle XX.

L’espectacle no va ser només un exercici d’interpretació dels alumnes que aquest any deixen l’ESAD, sinó que també va ser un valuosíssim exercici d’introspecció humana i d’auto-observació antropològica pels espectadors que vam tenir la sort d’assistir a alguna de les cinc sessions ofertes, en fer-nos partícips contempladors d’aquest ritual escènic tan representatiu i nuclear del teatre europeu del segle passat.

Una obra que tant les velles com les noves generacions haurien de veure de tant en tant, com una d’aquestes obligacions escolars de reciclatge educatiu que ara estan tan de moda, per conèixer una mica més el món d’allà on venim i el món on no volem anar. L’impressionant treball de Joan Cusó i dels alumnes de 4art de l’ESAD així ens ho han ofert, amb una entrega i una generositat monumentals.

Fitxa tècnica de l’espectacle:

Espectacle de l’alumnat de quart curs d’interpretació de l’itinerari de teatre físic de l’ESAD. Institut del Teatre.

Autor
Tadeusz Kantor

Traducció
Piermario Salerno

Adaptació
Joan Cusó

Direcció
Joan Cusó

Intèrprets:
Emma Ayora
Raquel Callao
Gerard Casas
Joel Cojal
Sergi Corominas
Sandra Cruz
Santi Gavaldà
Berta Oller
Sara Quiñonero
Beatriz Ribas

Col·laboració especial
Enric Marzà

Escenografia, vestuari i il·luminació
Georgina Marques
Xevi Oró

Disseny de so i professor de l’ESAD de tècnica aplicada
Alex Polls

Caracterització
Núria Llunell

Equip Tècnic de Teatres:
Coordinació tècnica, Marc Ases
Tècnic de llums, Carlos Lucena
Tècnic de so, Toni Suñé
Tècnica de maquinària, Oriol Partagàs

Agraïments
Míriam Alemany, Lenka Dadova, Xavier Erra, Eudald Ferré, Pau Gómez, Jordi Massó, Daniela Palmieri, Pere Sais, TNC, Leo Vicente, Vilma, Georgina Viñolo