(Fotografia de Marc Llovet)
S’està representant aquests dies a la Sala Plató de l’Institut del Teatre un taller dirigit per Andreu Martínez i Costa amb alumnes de l’últim curs (4art) de Teatre Visual i d’Objectes, una versió lliure però alhora molt fidel de Els Cecs, de Maurice Maeterlinck (1862-1949), obra estrenada el 1891.
Val la pena capbussar-se una mica sobre l’obra i l’autor, i veure que es tracta d’una de les peces teatrals importants d’aquest poeta i dramaturg belga (en va escriure set), clau del moviment simbolista, que proposa l’ús de l’al·legoria enfront del naturalisme, l’anomenat ‘drama estàtic’ i una tragèdia sense herois, idees que van tenir molta influència a Europa.
Fotografia de Marc Llovet
Una obra, Els Cecs, en la que no hi passa res i que es basa en els silencis i les omissions d’allò que es diu i no es diu, en presències misterioses i sorolls desconeguts, creant una atmosfera de misteri i de temor que omple tota l’escena i embolcalla als personatges. I és aquí on la proposta de Martínez em sembla magnífica, en crear un desdoblament al·legòric i alhora intrigant i misteriós entre els personatges, representats per uns titelles de patètics rostres cecs, sense cames, ja que no es valen per si mateixos, i els seus manipuladors, que apareixen com unes figures negres terrorífiques, mig esperits mig goril·les, que envolten als cecs com enigmàtiques forces ocultes que els mouen i donen vida.
Fotografia de Marc Llovet
S’aprofundeix d’aquesta manera el component al·legòric de l’obra, l’allunya encara més del psicologisme del que Maeterlink sembla voler fugir -gràcies també als terrorífics rostres dels titelles que són con màscares mortuòries cegues, amb ulls buits i opacs-, però a la vegada no tanca cap significació concreta d’aquestes ‘ombres’ plenes de força que contornegen els personatges humans.
Fotografia de Marc Llovet
Què són aquestes presències enigmàtiques? Aparentment, la materialització de la por i l’angoixa en la que viuen els personatges cecs. Però alhora són alguna cosa més, ja que nosaltres les veiem com les forces que mouen i donen vida a les figures humanes. Són por i neguit, però alhora són força i energia ocultes. Són un enigma vital que s’oculta i no es deixa veure, i que sempre tenim al costat o al darrera.
Fotografia de Marc Llovet
Crec que haver afegit als personatges aquest desdoblament fruit del fet de representar-se l’obra amb titelles, incorporant-los tan plenament en el joc escènic, és allò que enriqueix el text de Maeterlink, fent-lo volar per uns terrenys que l’autor insinua subtilment. Una aposta valenta, ja que aquesta forma en la que es presenten els manipuladors, com uns dobles simiescos sense rostre, constitueix un atreviment majúscul, és jugar-se-la a una carta que podria sortir bé o malament. Una decisió clau que al meu parer eleva la proposta i la fa doblement interessant: reflecteix meravellosament bé l’univers i tot allò que volia dir l’autor simbolista, però va més enllà i obre nous camps de reflexió, sense sortir de l’enigma i deixant lliure la imaginació.
Fotografia de Marc Llovet
Molt encertada em va semblar també l’escenografia així com el fons sonor i la il·luminació, elements claus per crear l’atmosfera de misteri i el sentit al·legòric del text.
Fotografia de Marc Llovet
Un treball exquisit, amb un acabat que ja voldrien tenir moltes companyies professionals, i un joc escènic molt ben executat, sobretot si tenim en compte que l’obra s’ha construït i assajat només en nou setmanes. Com explica el director, cal considerar com un valor afegit que durant el procés els alumnes, no només són els intèrprets sinó que han format part de la creació, del joc escènic i de la construcció dels titelles, un principi sempre impulsat per l’equip docent d’interpretació de Visual.
Fotografia de Marc Llovet
Tot plegat una verdadera meravella que indica l’alt nivell d’exigència i de resultats que està obtenint la secció de Teatre Visual i d’Objectes de l’Institut del Teatre.
Fotografia de Marc Llovet
Fitxa artística del Taller:
Autoria
Maurice Maeterlinck
Traducció
Jordi Coca
Adaptació i direcció
Andreu Martínez i Costa
Alumnat d’Interpretació
Clara Climent Canchal
Núria Ginestà Farriol
Joan Martínez Riera
Lulu Sauch Rius
Vestuari
Míriam Alemany Garnés
Escenografia i il·luminació
Ona Grau Cirera
Espai sonor
Adrià Girona (Pichi)
Disseny i construcció de titelles
Míriam Alemany Garnés
Clara Climent Canchal
Núria Ginestà Farriol
Andreu Martínez Costa
Joan Martínez Riera
Lulu Sauch Rius
Agraïments
Agrair primer de tot a Eudald Ferrer els seus consells de construcció i articulació.
A l’Isa pel seu somriure cada matí en obrir la porta, a les treballadores de recepció, i a Pablo Izaguerri per les fotos d’esglai.
Per acabar, com a últim taller que fem, a l’Institut del Teatre, volem agrair a la nostra promoció i a les treballadores per l’après i les cures.
Cartell de l’alumne Joan Martinez
