(Imatge de ‘Five Lines’. Foto companyia)
Ha començat el Festival Ròmbic 2023 aquest divendres 14 d’abril amb l’esperada estrena de l’espectacle Five Lines, de la cia. Frau Trapp, composta per la polifacètica artista titellaire Mina Trapp i el músic trompetista Matteo Frau, més Natalia Barraza, coautora del guió junt amb els esmentats Mina i Matteo i directora de l’obra. Han intervingut en la manipulació i les càmeres Sebi Escarpenter i Ariel F. Verba.
Esperada perquè l’estrena ha estat precedida d’un llarg procés de creació, amb algunes degustacions que els autors han deixat tastar al llarg dels mesos a amics i seguidors, per anar compulsant els seus efectes i el desenvolupament de la història. I és que Five Lines és una obra d’aquestes que demanen una minuciositat i un cura extremes en els detalls més nimis a causa del llenguatge utilitzat: el que la mateixa companyia defineix com ‘Micro Cinema’ i que també es coneix com Live Cinema. Un tipus de teatre multidisciplinari que combina el cinema en directe, les maquetes, la manipulació in situ dels personatges micro, el vídeo gravat, i alhora la mateixa interpretació dels actors-manipuladors, especialment de Matteo Frau i de Mina Trapp.
Imatge de ‘Five Lines’. Foto companyia
Una obra que d’alguna manera neix de constatar com la pandèmia i les formes utilitzades per controlar les poblacions arreu del món han inaugurat una nova època plena de perills i de visions distòpiques d’un futur que tenim ja al davant, en el que la manipulació de les persones i de les ments s’està convertint en una realitat cada dia més comprovable.
Una història plena d’angoixa contemporània envers el futur més immediat i que clama per sortir de les enganyifes, estripar els vels que ens volen embolcallar per tiranitzar-nos, i que aposta per lluitar, amb l’arma obsessiva de la disciplina creativa de l’art, per la llibertat fora dels controls massius.
Imatge de ‘Five Lines’. Foto companyia
En aquest sentit, el so exquisit de la trompeta de Matteo Frau, sigui tocat amb o sense sordina, marca de principi a la fi la textura emocional i intel·lectual de l’espectacle, unes vegades expressant el neguit de la incertesa i de la por, unes altres el gust per la vida i l’amor, i unes altres la lluita desesperada per sortir de l’estat claustrofòbic en el que viuen els personatges. Un so que està acompanyat per una rica banda sonora que li fa de coixí, molt ben tramada, i que marca les atmosferes emocionals de les diferents escenes.
Imatge de ‘Five Lines’. Foto companyia
Les impactants maquetes creades per Mina Trapp, amb els seus personatges de paper, marquen l’altra textura, plàstica en aquest cas, dels paisatges de la història, amb unes figures que semblen voler escapar del paper, mostrant l’angoixa que les posseeix. Una acurada il·luminació també de maqueta és l’altre component que defineix els diferents espais
La feina d’orfebreria de composició de l’obra ha exigit un treball diabòlic de planificació i de direcció d’escena, molt ben resolt per Natàlia Barraza, que ha teixit un guió en el que tot flueix a un ritme cinematogràfic d’un llenguatge, però, completament artesanal. És com si veiéssim una pel·lícula en una pantalla mentre alhora veiem en directe com s’està filmant, amb una dualitat dels plans, els projectats i els reals de tres dimensions, mentre els seus dos protagonistes estan a l’escenari en carn i ossos, conjuntament amb les figuretes que els representen.
Una complexitat tremenda que la companyia ha sabut resoldre molt bé transitant pels cinc diferents escenaris amb l’ús de quatre càmeres actuant en directe.
El públic, colpit per la proposta i entusiasmat pels fruits aconseguits, s’ha entregat a la feina dels actors-autors alhora intèrprets i manipuladors. Aquests han pogut constatar com els seus objectius s’han assolit plenament, connectant amb unes inquietuds que són les pròpies de la nostra època.
