(Les Pinyes. Foto companyia)
Es va veure els dos últims caps de setmana a La Puntual de Barcelona l’espectacle per a nens i famílies La Favera Màgica, a càrrec de la companyia Les pinyes, composada per tres joves actrius-titellaires recent llicenciades en teatre visual i d’objectes a l’Institut del Teatre. Una nova generació, per tant, de titellaires que el públic va tenir la sort de conèixer, gaudint d’uns trets estilístics frescos, desimbolts i plens d’energia, acabats de sortir com qui diu del niu.
Segurament el gran mèrit de la proposta és l’exercici de contenció que les tres titellaires, Marta Asamar Garcia (veu), Cèlia Castellano Algaba (veu i guitarra) i Noèlia Fajardo Franch (veu i flauta), van fer per explicar la història clàssica de la Favera Màgica (aquesta que a Anglaterra és coneguda com ‘Jack i les faves màgiques’) a través d’un llenguatge ric de registres i de tècniques diferents, a fi de teixir-hi una unitat estilística, un objectiu totalment assolit.
Les Pinyes. Foto companyia
Es centra la proposta en un ús fresc, aparentment informal i alegre de les pletòriques dots interpretatives de les tres actrius-titellaires, un fil conductor que permet connectar d’una manera molt directa i eficaç amb el públic de totes les edats, els més petits perquè és la tonalitat que més s’acosta a la seva pròpia, i als més grans perquè els permet connectar amb l’esperit juvenil que a tothom li agrada veure i respirar.
Però alhora, les tres intèrprets s’han esforçat per conrear un llenguatge que combina amb un ritme dramatúrgic molt adient diferents recursos del teatre de titelles de guant o de mà, ja que s’utilitzen diverses tècniques sempre sota l’empremta de la senzillesa. Per exemple, les figures que marquen la pauta dels personatges s’assemblen molt a les modalitats primitives del teatre popular de titelles, amb uns caps cilíndrics que només necessiten lleugers tocs de color més algun relleu. És un guant ‘de taula’, el podríem anomenar, ja que les titellaires s’amaguen i no s’amaguen darrera el decorat de la casa que centra l’escenografia. Es transita així per moltes maneres distintes de moure els personatges, segons l’escena i segons el ritme que necessita.
Les Pinyes. Foto companyia
Això, sumat a l’acompanyament musical fet sempre en directe a través de la flauta, una guitarra i la veu, atorga al conjunt una agilitat molt reeixida, accelerant el ritme quan es vol simplificar la història o fent-la transitar vers desenllaços sorprenents i, al final, adaptats a les sensibilitats actuals pel que fa a la defensa de determinats valors avui en voga.
Les Pinyes. Foto companyia
L’espectacle va agradar molt al públic de La Puntual i va tenir als nens constantment atrapats per la història i per la dinàmica vivacitat de les tres intèrprets, entregades al tragí efervescent de l’acció teatral dut a terme. Els aplaudiments i la curiositat dels nens en acabar la funció així ho van corroborar.
