(Carles Cañellas davant de Can Falguera, seu del MIT. Foto T.R.)
Ahir, dia 21 de març de 2023, Unima Catalunya va celebrar el Dia Mundial Titellaire, una jornada que des de fa anys organitza a tot el món la UNIMA, l’organització internacional de la marioneta. I ho va fer en un lloc excepcional, el Museu Internacional dels Titelles de Catalunya – Teia Moner, que va cedir el seu espai per a aquesta trobada anual dels titellaires. Per Altra part, Unima Catalunya va celebrar també els seus 40 anys d’existència, sumant aquest aniversari a la Jornada Titellaire Mundial.
S’ha de dir que tant l’equip d’Unima Catalunya, composat pels membres de la seva Junta: Eudald Ferré Serra (president), Joan Gispert (tresorer), Lídia Clua Serra (secretària), Elena Díez (co-secretària), i els vocals Carles Cañellas Viñolas, Josep Antoni Ruiz Palomar, Glòria Arrufat Carrasco i Pierre-Alain Rolle, com els responsables del MIT, Teia Moner, Miquel Espinosa i Cristina Bertran, s’ha de dir que tots ells van fer una feina extraordinària, en convertir la Masia de Can Falguera on habita el MIT en una verdadera casa dels titellaires.
I per aconseguir-ho, van preparar un programa en el que hi va haver des d’actuacions diverses al matí, un dinar comunitari al pati interior del Museu, dues xerrades temàtiques dedicades una al MAE (Museu de les Arts Escèniques de la Diputació de Barcelona), amb presència de la seva directora Anna Valls, i l’altra a la recent constituïda Associació Titelles i Teràpia a Catalunya, presentada per les seves tres fundadores: Núria Mestres, Teia Moner i Cristina Bertran.
Més tard, hi va haver encara la presentació al Teatre de la Vila de Palau-Solità i Plegamans, d’un espectacle, Bostikianes, en procés de creació a càrrec de l’actriu-titellaire Laura Guiteras, amb direcció d’Ari Martí (produccions Maria Polomo). I per acabar, es va projectar el vídeo oficial elaborat per la Unima Internacional per celebrar la diada, que aquest any han volgut dedicar a un tema concret: el bosc.
Les Actuacions al matí
Ja que la jornada estava dedicada al bosc, van pensar els organitzadors de la Jornada al MIT que seria fantàstic aprofitar els espais oberts amb arbres que envolten la Masia de Can Falguera, un lloc ideal per presentar-hi tot un seguit d’espectacles a càrrec de diverses companyies i titellaires que van oferir la seva feina a les escoles de la localitat així com als assistents a la Diada. Va acompanyar el dia un temps fantàstic de primavera, amb sol tot el dia, ideal per a les actuacions a l’aire lliure.
En efecte, Titelles Vergés, Helena de Sola, Paola Busca de Guignol à Roulettes, Juliana Notari i Carles Cañellas de Rocamora Teatre, van ser els encarregats de mostrar algunes de les distintes maneres que avui té el teatre de titelles d’expressar-se: el guant tradicional, els objectes, els titelles dits de taula, l’experimentació del titella com un rite de desdoblament, o el titella de fil o marioneta.
Titelles Vergés, Panxito i Perico
Va ser tot un luxe comptar en aquesta matinal titellaire amb una de les companyies històriques de Catalunya, l’única encara en actiu que des de fa diverses generacions practica la tècnica de l’anomenat Titella Català, aquest que té un bust amb tres forats on es posen els tres dits centrals de la mà del titellaire: Titelles Vergés. Montserrat Albalate y Sebastià Vergés són els dos mestres de la companyia que en aquesta ocasió van voler presentar un dels seus espectacles clàssics: El Restaurant d’en Perico, amb el seu cuiner Panxito.
Cal explicar aquí com l’heroi protagonista dels espectacles tradicionals dels Vergés, que també ho va ser de molts altres titellaires catalans (com Antoni Faidella, instal·lat després de la guerra a Mallorca, o els mateixos Anglès, actius fins els anys vuitanta), es deia Perico. Ell ocupa el lloc que en les altres tradicions europees té els noms de Pulcinella, Don Cristóbal Polichinela, Guignol, Punch, Kasperl, etc. La tradició catalana és molt oberta i admet una pluralitat de personatges protagonistes: Perico, Tranquil, Titella, Putxinel·li, Tit, entre altres, per citar només els anteriors als anys setanta.
Els Vergés van fer dues funcions: en la primera van mostrar les peripècies d’en Panxito amb la seva veïna, la malvada senyora Antònia, que té aquí el paper tradicional de la bruixa, la qual es dedica sistemàticament a fer la guitza al seu veí, en Panxito, el cuiner del restaurant veí que li fa la competència. En la segona, va ser el torn d’en Perico, que antigament era un virtuós de la garrotada.
És interessant veure com els Vergés han anat transformant el titella català tradicional, amb uns caps més grans que els antics, buscant sens dubte una major visibilitat. Igualment amb el moviment de la boca en alguns d’ells.
És extraordinari veure el domini de la manipulació i de les veus que tenen els dos titellaires, la Montserrat i el Sebastià, amb números clàssics que des del primer moment atrapen l’atenció dels nens. El públic va gaudir d’aquests dos grans mestres veient uns exemples perfectes de titelles tradicionals. Ideal per a un lloc com el MIT.
Invents: el teatre d’objectes d’Helena de Sola
La veterana titellaire Helena de Sola va presentar un esquetx del treball que en aquests moments està preparant, Invents, amb un us narratiu dels objectes que venen a substituir els titelles clàssics. Una tècnica que ja ha utilitzat en altres ocasions, com és el cas de Menut Cabaret, i que permet fer volar la imaginació allunyant-se de les significacions més òbvies de la figuració.
La titellaire encarna en aquest muntatge el paper del demiürg, és a dir, la figura que en el pensament grec ordena o crea el món, el qual actua sobre la matèria primigènia, informe i eterna. Pel seu simple acte de voluntat, fa aparèixer les coses del no-res, el primer ésser viu, el primer arbre, el gènere a través de la parella de l’ésser originari, l’atracció dels dos que els porta a reproduir-se, etc.
Sempre s’ha dit que els titellaires, en el temps antic, eren els bruixots o els xamans que amb les seves imatges, màscares i figures creaven noves realitats, distintes de les que es veuen dia a dia: d’una banda el món dels esperits, dels morts i de l’invisible, i d’altra banda, els mites originaris que expliquen com van aparèixer els primers éssers vius.
Helena de Sola, amb la seva obra Invents, que encara es troba als seus inicis, proposa una immersió en aquest imaginari arquetípic de la figura del titellaire-demiürg, amb no poques dosis d’ironia i de joc pensat per els infants.
Esperem amb ànsies poder veure el resulta final d’aquesta aventura creadora.
La mirada ecologista de Paola Busca i Montse Pujades
La titellaire suïssa-italiana Paola Busca, del la cia. Guignol à Roulettes, creada amb Pierre-Alain Rolle, va presentar junt amb Montse Pujades, una part de l’espectacle que estan preparant titulat El meu món, en la tècnica que podríem denominar de taula en el que va sobresortir el missatge ecologista de la proposta.
Un missatge que les dues intèrprets van saber comunicar molt bé el públic d’escolars que va acudir al MIT, el qual entrà molt directament en la història, mostrant com de sensibilitzats estan avui en dia els nens en aquestes qüestions.
Salvar els boscos, evitar la contaminació dels aires, impedir que els peixos es morin per l’excés de plàstics i de substàncies tòxiques al mar. Missatges de molta actualitat, que s’acompanyaven de cançons, de petites intervencions musicals amb instruments diversos.
Molt interessant va ser la manera de presentar les diferents seqüències, amb alguns instruments musicals accionats per Montse Pujades, mentre Paola Busca s’encarregava més de manipular els decorats i les diferents figures que apareixien a l’escenari.
Nens i mestres van quedar molt contents de cooperar en les propostes de participació que van fer les dues titellaires, confirmant el compromís de tots en la defensa del medi ambient.
La Marioneta Lliure i misteriosa de Juliana Notari
Va intrigar enormement la intervenció d’aquesta coneguda i inclassificable titellaire brasilera, Juliana Notari, que ha visitat diverses vegades Barcelona, sorprenent sempre allà on s’ha presentat per les seves actuacions que busquen atrapar anímicament l’espectador.
No per res acaba de publicar un llibre que es presenta com un Manifest Festa titulat Pedagogia de la Marioneta Lliure. Un opuscle que tot ell constitueix ja en si una peça d’art a més d’una declaració de principis, un collage de textos i d’imatges que defineixen molt bé el ric, complex i alhora senzill univers de Notari. Centrada en la investigació de la marioneta contemporània i en l’etnografia de la matèria i del moviment, les seves propostes interpel·len directament l’espectador, obligant-lo a que sigui ell qui defineixi què és allò que està veient.
I això és precisament el que va fer al bosquet que envolta la Masia de Can Falguera on viu el MIT: ficar-se dins una roba de coloraines que ens traslladava a cultures populars vitalistes animant-la des de dins, mentre deixava que poc a poc emergís la figura d’una marioneta primitiva; marioneta que alhora es fusionava amb el mateix cos de la titellaire, de la que només veiem els peus, les cames, algun braç i finalment la cara.
Tot un procés de transformació i quasi de metamorfosi, de descobriment de dues identitats complementàries, la humana i l’arquetípica d’una figura primitiva i enigmàtica, íntimament relacionada amb la persona de la que emana.
Com és fàcil imaginar, els nens i els adults que contemplaven sorpresos aquest enigmàtic i parsimoniós procés de revelació van quedar enganxats al misteri de l’experiència, va ser interessant com molts d’ells s’acostaren al titella per tocar-lo, conscients de que es trobaven davant d’una actuació que tenia més a veure amb la màgia i l’inexplicable que amb una funció normal de titelles.
La mestria del fil de Carles Cañellas
Va rematar la feina de la rica matinal titellaire l’actuació del decà de la marioneta a Catalunya, Carles Cañellas, que va mostrar un cop més la mestria del seu coneixement del fil en l’art dels titelles.
Ho va fer amb un dels seus personatges més icònics dels que surten en Solista, l’espectacle de fil per antonomàsia de Cañellas: Fèlix, el pallasso bomber.
Es tracta d’un dels moments més circenses de Solista, en què l’actor titellaire esdevé director de pista i parella còmica de la marioneta.
Un bomber funàmbul que tanmateix no li agrada gens això de caminar sobre una corda estirada, tot i que al final compleix amb les seves obligacions professionals, arrencant els aplaudiments del públic. Es nota l’ofici del titellaire adquirit al llargs dels anys, quan aquesta marioneta ja actuava a la Plaça del Pi a principis dels anys vuitanta, o a tants altres llocs arreu del món.
Amb la seva intervenció, Cañellas va culminar amb brillantor el matí d’actuacions, rúbrica ideal per mostrar, en el seu final, la rica varietat tècnica que té l’art dels titelles.
Dinar de convivència titellaire
Sempre és molt esperat pels assistents el dinar que permet als titellaires que s’han pogut escapar dels seus compromisos, trobar-se i compartir moments de distensió. En la trobada del MIT, l’àpat es va fer al pati interior que compte amb un escenari i un bon espai per a posar-hi taules i cadires.
El bufet va ser senzill però de qualitat, plantejat en una línia ideològica més propera a la contenció de corresponsabilitat eco-mediambiental que a la disbauxa orgiàstica de la festa, una tria ben pensada si es té en compte que la tarda encara estava plena d’actes que requerien estar desperts i atents a les paraules.
Ultra les converses informals i els intercanvis habituals en aquest tipus d’encontre, es va fer l’obligada foto de família que aquí mostrem:
Presentació del MAE a càrrec d’Anna Valls
A les 16h, Anna Valls, la directora del Museu de les Arts Escèniques de la Diputació de Barcelona (MAE), que es troba incrustat a la seu de l’Institut del Teatre a Montjuic, va explicar als titellaires presents què és el MAE i la importància de conservar la memòria de les nostres activitats preservant no sols les peces escèniques i artístiques més rellevants (titelles, objectes, figures, decorats, etc), sinó també tota la documentació que envolta la creació i la pràctica titellaire.
Va explicar els casos de les companyies i les persones que ja han cedit bona part dels seu material i la seva documentació, com per exemple els casos de Els Comediants, la Fura dels Baus, Joan Baixas, Hermann Bonín, Teatre Malic, La Puntual, per citar-ne només uns pocs, i va animar a tothom a tenir en compte aquest aspecte de la professió, que no sempre és valorat, sobretot quan es viu sota la pressió del dia a dia professional.
La funció principal del MAE és esdevenir el centre de referència d’informació i investigació de les arts escèniques catalanes. I per això s’ha proposat els tres següents objectius:
– Preservar i difondre la memòria de les arts escèniques catalanes
– Donar suport a la docència i la investigació dels centres docents de l’Institut del Teatre
– Respondre a les demandes d’informació sobre les arts escèniques catalanes
Consta d’aquest eix d’espais:
El seu fons bibliogràfic té la següent composició
Molt important és el fons fotogràfic del MAE:
(Imatges, dades i gràfics extrets de la presentació d’Anna Valls)
Finalment va parlar del projecte que s’ha posat en marxa de trobar un espai pel nou MAE, una iniciativa coordinada per Sol Picó, Àlex Ollé, Cesc Gelabert i Anna Valls, amb un Manifest que ha estat recolzat per una bona part del sector de les Arts Escèniques de Catalunya (veure aquí)
Es presenta l’Associació Titella i Teràpia a Catalunya
A les 17h va tenir lloc la presentació de la nova Associació Titella i Teràpia a Catalunya, a càrrec de Teia Moner, Núria Mestres i Cristina Bertran. Un pas molt important és la creació d’aquesta associació que pretén organitzar i donar una major empenta i relleu a la feina terapèutica que es fa amb els titelles, una disciplina molt explorada en països com França o el Canadà, entre altres, i que aquí, tot i l’interès que desperta a cada vegada un major nombre de persones, no arriba a ser un espai prou definit.
En aquesta matèria, Teia Moner ha estat la pionera en organitzar trobades internacionals a diversos espais i àmbits de Catalunya, incorporant a alguns dels més rellevants terapeutes titellaires que s’hi dediquen. Ella mateix té una Llicenciatura d’Estudis del Departament d’Educació 2006-2007, i ha anat aplicant moltes de les tècniques apreses en els seus tallers a les escoles o en la seva vessant de mestre durant molt anys.
(Imatges extretes de la presentació de l’ATTC)
També Núria Mestres, una de les impulsores de l’Associació, porta molts anys estudiant i dedicant-se a la pràctica terapèutica, una disciplina que sempre l’ha interessat i que té en ment dedicar-hi bona part de la seva pràctica titellaire.
(Imatges extretes de la presentació de l’ATTC)
Per mostrar visualment aquest procés de creació de l’ATTC, hem copiat algunes de les planes de la presentació del projecte, perquè el lector hi entri més fàcilment.
Sens dubte un abans i un després en aquesta interessant disciplina titellaire.
Laura Guiteras, en Bostikianes
Després de la lectura del text de Nina Malíková dedicat al Dia Internacional de la Marioneta (veure aquí), feta pel meteoròleg Eloi Codormí, que viu a Palau-Solità i Plegamans, els organitzadors de la Diada Mundial dels Titelles ens tenien reservada una sorpresa final: la presentació d’una primera mostra del treball que està fent l’actriu-titellaire i cantant Laura Guiteras amb la direcció d’Ari Martí (Produccions Maria Palomo).
Val la pena recordar aquí aquell espectacle amb el que Guiteras es va presentar com a titellaire, Ms. Brownie, que va dirigir Víctor Borràs i produir el Teatre Nu, amb l’assistència al piano d’Abel Boquera (veure aquí). Un treball que va revelar les increïbles qualitats no sols com actriu i cantant de Guiteras (ben conegudes pel públic arran de les seves aparicions televisives), sinó com a ‘titellaire de desdoblament’, aquesta especialitat tan difícil en la que el titellaire, sense perdre el seu rol d’actor i estant present a l’escenari, dona veu i moviment a un titella que d’alguna manera actua com a doble d’ell. Una disciplina que va inaugurar Neville Tranter i que avui és conreada per molts grans artistes, com Duda Paiva o el gran Miquel Gallardo que ens deixà fa uns anys.
No podia ser que gaudint d’aquestes extraordinàries capacitats, Laura Guiteras no caigués a la temptació de reincidir-hi. Cosa que finalment ha succeït amb aquest projecte titulat Boskitianes, encara en estat de gestació, però que pel que vam poder veure al Teatre de la Vila de Palau-Solità i Plegamans, es troba en camí d’emular la seva anterior experiència.
Una història, la que vam poder veure, centrada en una cuidadora i una àvia que pateix incontinència… musical, quan cau posseïda per una cançó que emergeix de la seva memòria i l’obliga a cantar. Una idea preciosa i plena de possibilitats que l’equip del projecte ha sabut explorar i que constitueix la simple primera part d’un tríptic de tres personatges.
I de nou el públic va vibrar davant la intervenció de Laura Guiteras, meravellat de l’alta qualitat de la seva veu i la seva gestualitat, mentre alhora sap situar-se perfectament a un segon pla darrera del titella, cosa que no sempre els actors saben fer.
Esperem amb fervor l’estrena de tot l’espectacle sencer, que sens dubte donarà de què parlar.
El vídeo de la Unima Internacional i foto final
La cloenda de la Jornada va ser la visualització d’un vídeo elaborat per la Unima Internacional a l’entorn de la temàtica del bosc, amb imatges molt ben lligades i situacions que combinaven el paisatge natural amb l’escenogràfic.
I abans d’anar a prendre l’última cervesa i els seus acompanyaments de rigor, els titellaires que encara romaníem a Palau-Solità ens vam fer una foto de família davant de l’Ajuntament de la vila, sota la pancarta que anunciava el Dia Mundial Titellaire.
