(Anna Ros, de Labú Teatre. Foto companyia)
Dins la programació que organitza Focus al Teatre Romea i al Teatre Goya, dirigida al públic familiar, s’ha pogut veure aquest darrer cap de setmana Alma, de la companyia Labú Teatre, una creació d’Anna Ros, amb un espai escènic realitzat per Martí Doy, amb música original de Marcel Fabregat i Joel Condal.
Una obra que entra plenament en allò que s’anomena teatre visual, ja que no s’utilitza la paraula i en la que tot el pes cau en el so, la llum, que signa Sergi Illa, i la gestualitat de l’única actriu, la mateixa Anna Ros.
És la segona vegada que veig aquest espectacle i haig de dir que ha valgut la pena per conèixer amb més profunditat i coneixement de causa el treball d’aquesta gran artista, que aconsegueix omplir tot l’escenari amb la seva sola presència, ben ajudada pels objectes, el so, els moviments i pels llums que composen l’espai seguint en aquest cas el ritme de les estacions com a fil conductor.
Espectacle, per altra part, ben titellesc, ja que l’acció surt i es genera a partir d’allò que hi ha darrera d’una mena de castellet/paravent de roba negra, d’on apareix una finestra amb vida pròpia que alhora és un quadre del qual sortirà l’animadora de l’univers visual que agafa vida a l’escenari. Un quadre/finestra que ens parla dels tancaments que tenim les persones més fruit de la nostra imaginació que de la realitat, emmarcats per uns angles rectes que tanmateix són tan fàcils de traspassar, si així ho desitgem. I això és el que fa la dona que veiem darrera del marc, ficar-s’hi a dins per sortir-ne per l’altre costat. El mirall d’Alícia està representat aquí per un quadre que cal traspassar i donar així inici a les meravelles del món quan aquest és vist des de la dansa, la poesia i la imaginació.
I això és el que fa Anna Ros en les successives situacions que va creant seguint el curs del calendari. Intervenen diversos accessoris: una cadira, un carret de la compra on el nostre personatge hi guarda deixalles que de sobte es converteixen en altres coses, unes galledes que d’alguna manera guarden els elements de cada estació, i un arbre del que pengen llums i paraigües.
Hi ha seqüències de gran efecte visual, dels que arrenquen aplaudiments espontanis del públic, com el protagonitzat per l’impressionant paraigües medusa, un dels moments més brillants d’Alma.
L’obra, anunciada per a nens de 2 a 8 anys, en realitat va atrapar a tot el públic, especialment als adults, atrets per aquesta combinatòria de llenguatges que va desplegar la mim, ballarina i actriu Anna Ros, amb una elegància gestual de gran alçada.
El públic, enardit per les imatges vistes i la qualitat de l’espectacle, va premiar a la intèrpret amb sincers i fervorosos aplaudiments.
