(Imatge de Teatres de la Llum)
S’ha acabat aquest diumenge 29 de gener de 2023 la vuitena edició del Festival de Llum i Ombres de Sagunt Il·luminar-te. Un dels pocs festivals que hi ha a Europa dedicat al teatre d’ombres, entès en el seu sentit més ampli i generós, en uns moments on tot l’anomenat Teatre de Titelles, Visual i d’Objectes viu una extraordinària dilatació dels seus límits. Un gènere de gèneres que tendeix per la seva pròpia natura a la ‘hibridació’, paraula avui de moda no sols en aquesta disciplina de les Arts Escèniques sinó en moltes altres àrees del coneixement, de les arts i de la recerca.
Il·luminar-te és, per altra part, un festival singular i fascinant. Singular per la bona acollida que els seus organitzadors, capitanejats per Mariola Ponce i Vicent Ortolà, donen tant a les companyies actuants com als propis espectadors de Sagunt i de les poblacions veïnes, València inclosa. I fascinant per la disciplina que promou, el teatre d’ombres, un llenguatge que converteix el teatre en una experiència carregada de misteri, sigil i intimitat.
L’ombra, projecció lumínica en negatiu que redueix les tres dimensions de la realitat en dues, és una manera de mostrar el costat fosc i ocult de les coses i de les persones. Mentre un cos o un objecte roman sempre regularment igual a la seva percepció directa, la seva ombra, en canvi, s’estira o es contrau, es deforme en lo grotesc, o s’estira i es fa subtil en lo poètic.
Com és fàcil imaginar, l’ombra, quan apareix, obre d’immediat les portes de la imaginació: entra al món interior de la realitat, i explora els costats subjectius de la percepció. En aquests terrenys, mana lo simbòlic i la síntesi, i és molt fàcil que el teatre esdevingui una experiència catàrtica i reveladora, en desvelar alguns costats ocults de les coses.
Aquest cronista només va poder assistir als espectacles del divendres 27 i el dissabte 28 de gener, però amb la sort de fer-ho per partida doble: des de fora com espectador i des de dintre com actuant, cosa que ens ha permès gaudir d’aquesta doble visió del festival, un privilegi molt d’agrair.
Aquestes són les companyies i els espectacles programats aquest any a Il·luminar-te: Teatres de la Llum de la Comunitat Valenciana; Anima Mundi, de Catalunya, amb SOS en Re Menor; Fes-t’ho com vulguis amb Mans, també de Catalunya; Arauca Media amb Sintigo, de Castilla-La-Mancha. També de Catalunya la històrica companyia Mercè Framis amb The Little Circ; Cacauet Teatre amb Cocodril Crec; Clar de Lluna amb Temps de Llum; i Toni Rumbau amb la conferència-espectacle El Titellaire, l’Ombra i el Doble; d’Asturias, el Teatro del Cuervo amb El Principito.
En aquest article parlarem només dels quatre que vam poder veure per fora i per dins, com abans hem dir: The Little Circ, de Mercè Framis; Cocodril Crec de Cacauet Teatre; Temps de Llum de Clar de Lluna; i la conferència-espectacle El Titellaire, l’Ombra i el Doble de qui signa aquestes línies.
The Little Circ, de Mercè Framis
Elegància, poesia, minuciositat gestual i colorista, vet aquí alguns dels epítets que ens venen a la ment a l’hora de definir el treball de Mercè Framis amb el seu llenguatge de les ombres. En aquest cas, a l’entorn del món del circ a partir d’una dramatúrgia signada per Jordi Teixidó, Margarida Carbonell i la mateixa Mercè Framis, autora i directora de la proposta.
El petit circ és un recull de cançons en anglès emmarcades en el llenguatge del circ. Està format a partir de cançons senzilles que utilitzen un llenguatge proper als més petits. Cançons senzilles però molt conegudes pels nens britànics, i per això, una porta d’entrada preciosa perquè els nens d’aquí s’inicien en els misteris de la llengua anglesa i així l’acabin estimant.
Amb el recurs tècnic del retroprojector i una pantalla circular que escenifica la pista del circ, les dues executants de l’obra, Framis i Carbonell, van desplegant tot un món d’imatges que et captiven i t’abdueixen, com si la pantalla fos un forat màgic que permet a la imaginació entrar i sortir dins i fora de la realitat circenca que l’obra ens mostra.
La màgia del “més difícil encara” i l’impossible del circ se sumen a la màgia dels moviments, la llum i el color de les siluetes del teatre d’ombres. La pista del circ és l’escenari que serveix de nexe per presentar les diferents temàtiques de les cançons. Sota la carpa del petit circ els personatges de les cançons es converteixen en mags, funambulistes, equilibristes, les cançons vibren al so del color i la festa i les paraules, colors, ritmes i cançons omplen la pista.
Un vertader festí dels sentits que permet a les paraules combinar-se amb les imatges, sempre amb el rigor poètic i l’elegància visual que caracteritzen el sofisticat mester ombrista de Mercè Framis, acompanyada en aquest cas per la gran titellaire i manipuladora Marga Carbonell.
Cocodril Crec de Cacauet Teatre
El dissabte al matí va actuar la companyia catalana Cacauet Teatre, constituïda per l’actriu, titellaire i professora de teatre Marta Esmerats i el músic Miquel Fletas, amb la plàstica creada per Montse Fletas. Va presentar l’espectacle Cocodril Crec.
Va sorprendre i atrapar al públic des del primer moment el treball d’Esmerats per la seva gran simpatia, una veu bonica i sempre afinada, i una gran facilitat de connectar amb el públic, propi d’algú que coneix molt bé l’ofici del conta-contes, una de les disciplines que més ha practicat l’actriu.
En l’obra presentada a Sagunt, Cacauet Teatre parla de la història d’un cocodril que malgrat la seva vessant de fàbula i de conte per a nens, s’inspira en un fet real: el cas d’un cocodril a Indonèsia que va quedar encallat a la riba del riu Palu després d’haver-se empassat una roda de motocicleta que el va deixar impedit.
Marta Esmerats, sempre acompanyada en directe per la inspirada guitarra de Miquel Fletas, va desgranar amb molta soltesa i vivacitat la faula del Cocodril aturat. El llenguatge de les ombres va permetre mostrar al públic les interioritats del rèptil sauròpsid convertit en víctima, que per una vegada va aparcar el seu perillós tarannà d’implecable carnívor semiaquàtic, que no dubta en menjar una cama, un braç o el cos sencer de l’incaut que se li acosta massa, per esdevenir una figura fràgil i benevolent, que passa de botxí a víctima, capaç de despertar la pietat de les nenes que acudeixen a salvar-lo.
Com diu el mateix programa de l’obra, el relat mostra ‘que no és or tot el que brilla’. Les meravelles de les que tothom parla del gran riu Palu, en realitat amaguen un costat fosc i perillós: el munt de deixalles que la gent hi llença incautament, sense saber el mal que poden arribar a fer a l’ecosistema natural de l’entorn. Trampes mortals a les quals hi cauen els animals que viuen al riu, com el Cocodril Crec.
Un espectacle que amb l’artifici de la faula tradicional sobre animals, ens parla de la responsabilitat que tenim els humans envers el medi ambient i els demés components del Regne Animal que comparteixen amb nosaltres els recursos naturals del Planeta.
Temps de Llum de Clar de Lluna
Georgina Podestà i Alexandra Ortiz són les dues artífexs d’aquest espectacle visual que està destinat a un públic de nadons, com diu la seva publicitat, però que és capaç de captivar també als més grans, amb imatges d’una gran bellesa.
La idea de la companyia ha estat crear ‘una experiència sensorial per somiar, pensar i sentir les estacions de l’any que ens permeten entendre la vida com un cicle en el qual tot transita i es transforma’. Té una protagonista, la Nina, interpretada per Georgina Podestà, que amb una mímica molt ben resolta d’un titella que agafa vida, travessa les estacions de l’any, vivint els diversos aspectes naturals del Temps en el seu transcórrer l’any.
Amb una rica banda sonora de Marc Bosser, la proposta té moments molt interessants, especialment en la seva primera part, quan l’actriu apareix davant la seva ombra suggerint la sensació de que aquesta és realment qui manipula i dirigeix els moviments del titella de cos humà. Un efecte fascinant d’enormes possibilitats, poc vist en els espectacles d’ombres. Una inversió de rols que mereixeria un desenvolupament apart.
Molt bon resultat va donar també l’ús d’alguns objectes i sobretot dels paraigües, els quals van permetre efectius resultats visuals en combinar-se amb la projecció de les ombres i de la llum.
El públic va aplaudir amb ganes l’espectacle i, en acabar, grans i petits s’acostaren a l’escenari, per veure d’a prop la realitat de les imatges, els objectes i els colors desplegats durant la funció.
El Titellaire, l’Ombra i el Doble, de Toni Rumbau
Amb aquest títol vaig presentar aquesta conferència-espectacle sobre el món de la marioneta, amb fragments de titelles i algunes seqüències d’ombres, on es parla d’una mitologia vista des de l’òptica pròpia d’aquests éssers de fusta que tenen per costum qüestionar-nos sempre que poden.
Vist des ‘de dins’ de l’espectacle, només puc comentar la comoditat que va ser, per a mi i per a l’Eudald Ferré, director de l’obra i que també hi actua, així com per a la titellaire en funcions de tècnica Laura Capdevila Millet, actuar amb la sala plena de gent del Casal Jove del Port de Sagunt, amb molts titellaires de Sagunt i dels entorns de la ciutat de València entre el públic. Una obra que des de dins apareix amb una certa arquitectura de quatre o cinc costats, la qual sustenta el procés catàrtic i transformador de la proposta.
Mirar-se al mirall de l’ofici seria un dels propòsits de l’obra. Con diu Conrado Domínguez en l’article que va escriure a Titeresante el mes de novembre de 2022 (veure aquí):
Si obríssim el cap del Toni, veuríem que és ple de dobles i de miralls que li permeten posar-se a la pell de les seves criatures i esbrinar a través dels seus ulls el mateix titellaire que els ha tocat en sort, amb tots els seus defectes, misèries i humanes debilitats, per veure si li donen una empenta i el redimeixen de la seva baixa rendició escènica. Així mateix, en posar-se en la pell dels titelles, ens mostra llur història secreta, a través d’una gènesi només coneguda per ells mateixos, és a dir, la seva història secreta, en la que apareixen com uns éssers primigenis creadores de mons, cultures i civilitzacions.
Què som aleshores els humans? Simples esclaus d’aquests éssers primordials que van néixer lliures i creadors, i que van ser condemnats pels déus arcaics a viure sotmesos, lligats als seus fils, tiges i guants . Això és el que revela Rumbau en creuar el mirall dels titelles i immiscuir-se en les seves intimitats més secretes.
Falsa conferència o fals espectacle? Les dues coses, sumades, creen aquest joc de miralls de què parla Conrado Domínguez, un humil exercici d’auto-introspecció titellaire per acostar-se de sota mà i de reüll a la pràctica d’un ofici que ofereix la paradoxa s’endinsar-se en les profunditats arcaiques de la nostra espècie i alhora disparar-se vers el futur.
Text de cloenda dels directors del Festival
(Els directors del Festival han enviat aquest text per sumar la serva opinió als comentaris posats en aquest article sobre Il·luminartre)
Estem molt contents amb la programació, sempre ho estem, i enguany també amb totes les companyies que hem programat i les obres triades. Ho estem també de veure la resposta tan satisfactòria i positiva del públic, que ens ha donat les gràcies pel nivell de les propostes i per l’ambient familiar que hem creat, que coincideix també amb la percepció de les companyies. Aquestes s’han sentit acompanyades en tot moment per nosaltres des de la direcció artística i per un públic, entès i molt respectuós, que ha gaudit moltíssim del Festival i que ha pogut acostar-se després de cada representació per a parlar amb les companyies i veure les diferents tècniques de teatre d’ombres que utilitzen en els espectacles. Enguany, a més, han augmentat els post que s’han compartit per les xarxes socials per part del públic etiquetant al Festival.
En aquesta edició podem dir que hem omplert, igual que l’any passat en el Teatre Begoña, la sessió per a adults, en la qual a més del públic habitual del Festival, hem mobilitzat a part de la professió que s’ha desplaçat per a veure la conferència espectacle de Toni Rumbau des de diferents parts de la Comunitat Valenciana.
Estem esgotats, però molt feliços pel treball realitzat. Com tots els anys, hem cuidat personalment a les companyies, acompanyant-les des de primera hora del matí per a muntar, fins que es recull l’últim espectacle del dia, i com moltes companyies ens diuen, durant el Festival vivim en el Casal Jove.
La campanya escolar ha sigut també un èxit, superant fins i tot la previsió d’aforament i resposta dels col·legis (quasi 700 alumnes i professorat que els va acompanyar)
El taller familiar també va estar ple. A més d’omplir-se ràpidament, amb la fórmula de la Mostra Oberta (que es porta fent cada any), el públic que no va poder accedir al taller familiar, per les limitacions del nombre de places, va poder veure el resultat. I, tal com vam fer en la performance de presentació del Festival, se’l va convidar a participar, de manera que el taller LLUM DE MAR es va fer extensible a tot el públic que va assistir.
El públic no ha deixat de felicitar-nos per la presentació del programa, per la proposta UNA CIUTAT DE LLUM i per la utilització d’un espai tan especial per a molta gent, com és el futur Museu Industrial. No han deixat de preguntar-nos, sobre tot el públic que per limitacions d’aforament no hi va poder assistir, quan es tornarà a repetir.
En tot moment hem expressat i remarcat a totes les companyies, des de la direcció artística, que aquest projecte es fa gràcies al suport de la Regidoria de Joventut, i especialment pel compromís polític i personal, tant del tècnic de Joventut, com del regidor de Joventut amb el Festival, així com de tot l’equip humà del Casal Jove.
Com cada any una de les coses que més agrada al públic és la variació de propostes de cada companyia, amb espectacles que tot i estar dintre del llenguatge del teatre de Llum i Ombres, ofereixen un ventall de possibilitats molt diferents que mai deixen de sorprendre a un públic fidel, que ja és un gran expert.
Moltes gràcies per haver format part de la programació del il·luminAR-TE 2023, 8é Festival de Teatre de Llum i Ombres de Sagunt, i pel suport que Putxinel·li li està donant amb els seus articles.
Una abraçada plena de Llum (en castellà sempre fem la broma “… de Luz y Llum”), la Llum en majúscules com un nom propi.
Mariola Ponce & Vicent Ortolà
Dirección Artística del Festival il·luminAR-TE
