(Els assistents a la presentació del Manifest. Foto de Jesús M. Atienza)
Es va presentar ahir 26 de gener de 2023 el Manifest que reivindica la creació del Museu de les Arts Escèniques, a partir de les valuoses col·leccions que ja existeixen en el MAE (Museu de les Arts Escèniques). Com és ben sabut, el MAE està instal·lat en l’estructura de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, dirigit per Anna Valls, que ha tingut el gran mèrit de fer créixer els fons del Museu mentre alhora ha fet digitalitzar bona part d’aquests fons que es poden veure i consultar a través de la xarxa.
El més important del Manifest és que està recolzat per tot el sector de les Arts Escèniques en totes les seves branques avui existents, des del teatre d’actor, la dansa, el circ, el teatre de titelles, visual i d’objectes, la màgia, el teatre musical, l’òpera, etc. És sens dubte la primera vegada que hi ha un compromís tan majoritari i transversal de la professió, la qual cosa indica que també per primera vegada hi ha forces possibilitats de que el nou museu del MAE s’acabi fent. Un gran mèrit de la seva directora, que ha sabut crear aquest consens, cristal·litzat per les tres figures del món del teatre que el van presentar: Àlex Ollé (director d’òpera i teatre visual, membre de La Fura dels Baus), i els coreògrafs Cesc Gelabert i Sol Picó.
Des de Putxinel·li, no podem més que felicitar la iniciativa i sumar-nos amb il·lusió al Manifest. El sector dels titelles i del teatre visual i d’objectes ha estat sempre molt sensible a la necessitat de donar visibilitat als importants fons titellaires que té el MAE. És curiós que sense tenir un espai d’exhibició, el MAE sigui avui en dia el museu que té més fons titellaires autòctons de tot Espanya, amb peces d’un gran valor com ho són les col·leccions dels titelles de la família Anglès, de l’anomenat Titella Català, dels Vergés, de Didó, algunes peces de l’històric Juli Pi. O tot el conjunt sencer de les marionetes, els decorats i els teatres del gran mestre Harry V. Tozer, o les també marionetes de Ingebörg (1923- 1976), titellaire alemanya que visqué a Eivissa, algunes peces de Josep Guinovart i una bona representació de caps de ventrilòquia i altres peces dels Germans Roca. A aquestes peces se li haurien de sumar tots els teatrins i les importants maquetes d’escenografia existents, així com els milers de documents, fotografies, cartells, vestuaris, curiositats diverses, etc. Més les últimes aportacions de companyies històriques o que encara estan en actiu.
Per al sector titellaire, que aquests fons no tinguin visibilitat és una mancança tremenda, que impedeix que els nous professionals desconeguin uns antecedents històrics únics.
Si tenim en compte que Catalunya és avui en dia un verdader centre creatiu i de producció de tot allò que s’anomena Teatre Visual i d’Objectes, que sobrevola a l’entorn dels titelles girant en òrbites més àmplies i amb una nítida tendència a la hibridació, amb companyies de tanta importància com La Claca, Comediants, La Fura dels Baus, Marcel·lí Antúnez, Artristras, Antigua i Barbuda, Cabo San Roque, Mal Pelo, Jordi Bertran, Pep Bou, per citar-ne només unes poques, s’entén que bona part d’aquest sector vegi la importància i la necessitat d’un Museu que doni visibilitat a tota aquesta creativitat que ha deixat tanta feina feta.
Per altra part, l’existència de col·leccions tan valuoses de companyies com el Marionetàrium, que manté intacte i en vida el preciós llegat de la marionetista Herta Frankel, o els fons de companyies de tant renom com L’Estaquirot Teatre, Alfred Casas, Rocamora, Joan Andreu Vallvé, El Centre de Titelles de Lleida, Marduix, La Puntual, Teia Moner, Babi, Binixiflat, Per Poc, David Laín, Mercè Framis, Farrés Brothers, Kerstin Von Porat, Xesco Quadras, Eudald Ferré, Xavier Bobés, Shaday Larios, Martí Doy, el Taller de Marionetes de Pepe Otal, per citar-ne només unes poques, no fa més que augmentar aquesta necessitat del sector.
L’exposició Figures del Desdoblament que es va fer a finals del 2015 i principis del 2016 a l’Arts Santa Mònica, organitzada pel MAE i la revista Putxinel·li (veure aquí) va ser una ocasió única de mostrar la riquesa d’aquest fons del MAE, junt amb moltes altres peces de companyies del sector.
Publiquem a continuació el Manifest, obert encara a noves adhesions:
MANIFEST
REIVINDIQUEM EL MUSEU DE LES ARTS ESCÈNIQUES
[No hi ha passat si no es pensa el futur / ni hi ha futur si no es pensa el passat]
El present manifest reivindica la necessitat d’habilitar una seu pública per al Museu de les Arts Escèniques (MAE). Les seves col·leccions, que han anat en augment en els darrers anys i ho faran més en els propers, necessiten a més un espai adequat per preservar-les, així com els mitjans tècnics i de personal necessaris per classificar[1]les, analitzar-les i divulgar-les a la ciutadania. Alhora, concebem aquest espai com una àgora pública per reflexionar i explicar el passat, el present i el futur dels professionals de l’escena.
L’actual Museu de les Arts Escèniques, malgrat ser un projecte centenari i un referent en la documentació, la recerca i la difusió de les arts escèniques catalanes i espanyoles, és un gran desconegut per a la societat. Un dels principals motius és que, durant dècades, no ha estat possible l’assoliment d’un espai físic d’exhibició i interacció que promogui la difusió del patrimoni escènic com una experiència formativa transformadora.
Si bé les arts escèniques són efímeres per naturalesa, constitueixen un llegat molt ric i complex: esbossos, maquetes, textos, fotografies, pel·lícules, vídeos, cartells, programes, memòries, vestits, complements, titelles, etc. Les arts escèniques reflecteixen tots els moviments artístics, socials, polítics i culturals amb gran riquesa i claredat, i aglutinen un ventall ampli d’oficis. Per tant, admeten una presentació museística amb un gran atractiu; aquest llegat ha d’interactuar amb la societat, no pot estar amagat.
El MAE està format per segles d’història guardats en unes reserves que són de difícil accés, tant per al públic general com per al professional, i que a més a més precisen urgentment de més espai.
La dificultat d’accés a aquest patrimoni provoca que les noves generacions de creadors generin el seu art al marge de la gran riquesa de la pròpia tradició i s’hagin de reinventar dècada a dècada. És així com els creadors d’ahir i d’abans-d’ahir, que van ser veritables agitadors artístics, culturals i intel·lectuals en el marc de les seves generacions, desapareixen sense esdevenir referents per als creadors d’última fornada. Aquesta manca de referents també afecta el públic.
D’altra banda, els artistes internacionals de màxim nivell artístic tampoc tenen l’oportunitat de mostrar amb una visió més àmplia la seva obra. El pas pels teatres de Catalunya de grans personalitats mundials de l’escena sovint no deixa pòsit en el record de creadors i espectadors.
Cal, doncs: incentivar aquesta presència internacional i la seva memòria (mitjançant exposicions, conferències, debats, trobades amb artistes, etc.), fomentar el diàleg constant amb els creadors locals, molts dels quals s’han obert pas en el panorama internacional; i impulsar el debat de l’art, tant pel que fa a la memòria, com a la creació plenament actual.
Reivindiquem, per tant, un Museu viu, actiu, amb capacitat de copsar la infinita varietat i mobilitat de l’art a través de la seva història, generada amb cada dia que passa, i orientat en aquesta recerca contínua del futur que és la recerca artística. Un Museu viu vol dir un espai de convivència entre el públic i els creadors, però encara més un espai de debat per als artistes de tots els àmbits que participen en el fet escènic. Un espai per a la consciència col·lectiva d’una societat que necessita pensar-se sempre de nou.
Totes les arts en general i, donat el seu caràcter efímer, encara més les arts escèniques, necessiten sumar en el present i acumular al llarg dels anys per poder tenir memòria i imaginar el futur. Hem d’articular aquesta memòria per millorar el futur construint el Museu Nacional de les Arts Escèniques.
Aquest manifest té la voluntat de reclamar a les principals institucions que estableixin un acord per fer efectiva la creació del Museu Nacional de les Arts Escèniques.
Adhereix-t’hi a www.perunnoumae.cat
#perunnoumae.
