Un fàl·lic “titella” cactus gegant, -metàfora del poder- en el cartell i programa de mà de l’espectacle Ubu Rex. En exhibició al Teatre Tantarantana –l’any del seu 30 aniversari- des del 9 fins el 27 de novembre. Foto: Companyia Application Rejected i Teatre Tantarantana
La peça teatral Ubú rei d’Alfred Jarry, va representar-se per primera vegada amb el títol de Les Polonais l’any 1888, en una funció no professional celebrada a casa dels germans Henri i Charles Morin, ambdós amics de Jarry. Tots els personatges van ser interpretats per titelles.
L’estrena en un teatre professional es produeix l’any 1896. En aquesta ocasió, tots els personatges van ser interpretats per actors i actrius. Amb Fermin Gémier en el personatge de Pare Ubú. La sorpresa del públic -davant d’una obra que trencava radicalment amb el teatre convencional- va ser majúscula i difícil d’acceptar!
Ubú rei és una implacable sàtira-guinyol, una divertida farsa bufonesca endegada contra un parell de personatges que són paradigma de l’ambició més desfermada, incontenible, cruel i ensangonada, la qual s’inspira en els dos ambiciosos personatges protagonistes del Macbeth de Shakespeare.
La parella afamada de poder i despotisme està constituïda pels personatges del Pare Ubú i la Mare Ubú.
Des de llavors, ja sigui interpretada per titelles, o per actors i actrius, o per titelles i actors i actrius, o per actors i actrius caracteritzats com a titelles, Ubú rei s’ha anat prodigant en els escenaris d’arreu del món.
A Catalunya, entre d’altres Ubú, és destacable el que va dur a escena la companyia de titelles La Claca, amb el títol de Mori el Merma. La interpretació a càrrec d’actors, actrius i uns titelles amb valor afegit, ja que van ser pintats per Joan Miró
També destacable en l’àmbit teatral català, l’espectacle del Teatre Lliure de l’any 1981 : Operació Ubú, dirigit per Albert Boadella. En aquest cas, el Pare Ubú adquiria un simbolisme pujolista. Dit amb tota claredat, l’ambiciós i totalitari Ubú, es podia veure com un alter ego del llavors president de la Generalitat: Jordi Pujol.
La imatge precedent ens mostra com la formalització dels personatges del Pare i la Mare Ubú, tot i ser interpretats per un actor i una actriu, s’inscriuen en una estètica explícitament titellaire materialitzada pels magnífics vestuaris i màscares dissenyats per Fabià Puigserver.
Abandonem la retrospectiva per a situar-nos en el present i en la millor modernitat que ens ofereix la companyia Application Rejected amb el seu espectacle Ubu Rex, protagonitzat per l’actor Charlie Mills i l’actriu Jana Serra.
També hi participen – tocant en directe la guitarra elèctrica- el músic i compositor Marcel Molina i la músic i compositora Anna Castells.
La nombrosa resta de personatges són encarnats per uns titelles de construcció molt singular i creativa.
L’argument de l’obra original d’Alfred Jarry és grotesc i senzill: el matrimoni Ubú, -ell és militar- decideix matar Venceslau, el rei de Polònia i fer-se amb el tron i el govern absolut del país.
Quan ho aconsegueixen, continuen amb la seva orgia de sang i extermini, de manera que assassinen nobles, jutges, financers, etc.
La versió d’Ubu Rex es fidel a l’argument original i alhora l’adapta i el modifica amb una iconoclasta, desinhibida i creativa heterodòxia.
Ma Ubú i Pa Ubú disposen de tot el poder, fan i desfan amb un autoritarisme extrem i esgarrifosament cruel.
Cargolen el poble amb impostos abusius, fins que se’ls hi enfronta i els declara la guerra –a l’obra original de Jarry- el tsar de Rússia.
A la iniciativa bèl·lica s’hi uneix, amb ànim de venjança, el príncep fill petit de l’exterminat rei! El matrimoni Ubú ha de fugir!
Cadascun fuig per allà on pot… Després coincideixen en el refugi d’una cova, però novament han de fugir, els hi ve d’un pèl aconseguir salvar una vida que els hi vol arrabassar el príncep-fill-rei-felipon.
Pel que fa a la nissaga monàrquica polonesa de l’obra original, la dramatúrgia d’Ubu Rex, la trasllada a una monarquia que també va de pare a fill… i que s’intueix molt espanyola… i bastant ubicada en els temps actuals…
El ritme escènic d’Ubu Rex és intens i trepidant. Charlie Mills i Jana Serra exhibeixen una gran energia ben encarrilada en unes interpretacions brillants, en una comunicació perpendicular amb el públic que mantenen des del primer a l’últim segon de la representació.
Ubu Rex és un espectacle que ha estat seleccionat per Novaveu dins el marc del projecte Visionaris que forma part del Programa Comunitari del Teatre Tantarantana com a fàbrica de creació.
Si a l’obra original d’Alfred Jarry hi podem trobar paraules inventades, a Ubu Rex hi trobem un llenguatge babèlic que inclou català, castellà, anglès i francès! Generositat idiomàtica!
Aquest desplegament poliglota però, en cap moment impedeix la perfecta comprensió de l’argument.
I hi ha els titelles!, els personatges que justifiquen la raó principal d’aquest article que ara mateix vostès –seguidors de putxinelli.cat- veuen a la pantalla que tenen al seu davant.
Titelles que s’inscriuen en diverses modalitats de manipulació. Apareixen Titelles de dits, de mà, de guant, de vareta, de marota, de taula, etc.
Titelles qualificables com a barrocs i de falla valenciana, encara que en la seva construcció no hi intervingui el cartró pedra, sinó d’altres materials més insòlits i innovadors.
Són titelles concebuts amb una estètica kitsch, amb una aparent i intencionada lletjor, la qual damunt l’escenari adquireix una estranya i inquietant poètica.
Titelles que –alguns d’ells- incorporen una visible “vida interior” ja que del seu cos es pot veure sorgir, violentament, la llengua per la boca. O el cor, pel pit. O el cervell, pel crani.
La realització del titelles –disseny, construcció i acabat- ha estat creació de Jessica Evans, Charlie Mills i Jana Serra.
Els titelles de Ubu Rex fan funció a la sala Àtic 22 del Teatre Tantarantana. Són allà de dimecres a diumenge. Del tot recomanable fer-los una visita!
