I – Festival Internacional de Putxinel·lis a La Puntual: Puran Bhatt, del Aakaar Puppet Theatre, de la Índia

(Puran Bhatt a La Puntual. Foto de Jesús M. Atienza)

El 17º Festival Internacional de Putxinel·lis que La Puntual ofereix a la ciutat, es va iniciar ahir divendres 7 d’octubre amb la saleta del carrer Allada-Vermell plena de gom a gom d’espectadors grans i petits (amb predomini dels grans en aquesta ocasió) que van acudir per veure l’espectacle Amar Singh Rator presentat per la companyia de marionetes tradicionals del Rajastan Aakaar Puppet Theatre que dirigeix Puran Bhatt.

Es coneix amb el nom de Kathputli aquesta tradició de marionetes de fil, segurament de les més populars de la Índia, pròpies de la regió del Rajastan. El mestre Puran Bhatt ha presentat fragments d’una epopeia popular titulada Amar Singh Rator, centrant-se especialment en els seus números de lluiment més vistosos, constituïts per danses i alguns dels trucs o ‘efectes especials’ de les atractives marionetes de fil actuants. 

Puran Bhatt va actuar acompanyat pel seu net Rohan Bhatt, el qual es va encarregar de l’acompanyament musical a través d’un tambor de doble cara i del cant, interpel·lant al titellaire, que posava veu als titelles a través d’un petit instrument o xiulet, semblant a la llengüeta europea, però que no articula les paraules. 

Va demostrar el mestre titellaire tenir un domini total del seu ofici, amb una manipulació precisa i sempre plena de gràcia, desplegant una sèrie de personatges cadascun amb una particularitat: unes vegades amb un exquisit ball ple d’insinuacions, una altra amb el joc d’una bola que fa passar d’una mà a l’altra i que a vegades va a parar al cap del personatge. Un dels números forts, clàssic del Kathputli, és la marioneta doble: uns cops és un home, uns altres una dona, efecte que s’aconsegueix girant el titella del revés i mostrant l’altra identitat que romania amagada a la faldilla. O una mena de pallasso que posa el cap on li dona la gana, se li baixen i pugen els pantalons al ritme de la música, i fa morir de riure als espectadors. També va mostrar el cavall amb un genet capaç de fer qualsevol pirueta al seu damunt, número que va resoldre amb delicada precisió. 

Es pot dir que el titellaire va mostrar els aspectes més espectaculars i virtuosos del Kathputli, que són els que se solen fer quan el públic no comprèn l’hindú. Sempre amb una extraordinària elegància però alhora ple d’humilitat, Puran Bhatt va mostrar el perquè de la seva fama de ser un dels grans mestres titellaires del Rajastan, ara instal·lat a Dhli, com veurem a continuació. 

I és que ens trobem davant d’un espectacle que desperta l’interès i la curiositat del públic no només per tot allò que es veu, sinó també per lo que no es veu, és a dir, pel rerefons històric i social que rau darrera l’actuació. Sabem que es tracta d’una tradició molt antiga, però quan va començar? Com és la realitat actual dels titellaires que antigament anaven sempre d’un lloc a l’altre, sense tenir una casa fixa on viure?

De tot això i molt més va parlar Puran Bhatt després de l’espectacle. La Puntual va tenir l’encert de passar un preciós documental de 10 minuts dirigit pel director Manish Sachdeva, que Néstor Navarro va conèixer quan va actuar a la Índia l’any 2020 i va veure també l’obra de Puran Bhatt. 

Vam saber així sobre una realitat social i artística d’un gran interès, l’anomenada Kathputli Colony situada en un barri de Dheli, on fa uns cinquanta anys s’instal·laren diverses famílies d’actors i titellaires del Rajastan, pertanyents a la dinastia Bhatt i tots ells inclosos en la tradició ambulant del Kathputli. El petit nombre inicial d’artistes ha anat creixent amb els anys i actualment sumen uns 8.000 que hi viuen amb les seves famílies, en un lloc sense urbanitzar, que correspon a lo que seria per a nosaltres un barri de barraques. 

Entre aquest munt d’artistes hi ha mags, equilibristes, escupidors de foc, malabaristes, cantants, ballarins, músics, escultors, pintors, actors, titellaires i altres artesans productors d’objectes de tota mena. La Colònia s’ha convertit així en una escola espontània de totes aquestes disciplines i alhora en un escenari natural on el visitant pot veure representacions improvisades de mil arts diferents. Es pot dir que s’ha convertit fins i tot en un atractiu turístic, ja que ha estat una constant la presència d’estrangers atrets per l’àurea de brillantor i d’exquisidesa de les seves actuacions. Atenció: no només es conreen les formes tradicionals. El mateix Puran Bhatt ha creat espectacles amb estils més contemporanis,que ha après en les seves estades a Europa i a Suècia, on va estar amb el gran Michael Meshke. 

La Kathputli Colony, però, no està tenint un final feliç: el govern de la ciutat ha volgut erradicar aquest barri de barraques per construir-hi pisos, en una ciutat com Delhi que no para de créixer. Ha promès als seus habitants artistes un nou barri amb els seus corresponents pisos, però d’això ja fa dos anys, i l’espera va per llarg. Bona part de la Colònia ha estat destruïda, malgrat la resistència i el recolzament que han tingut del sector artístic i titellaire de la ciutat. La mateixa Unima, a través de la seva delegació índia, i amb la persona al capdavant de qui ha estat el seu president durant els últims anys, Dadi Pudumjee, nat ell també a Delhi, han ensalçat la Kathputli Colony com una reserva patrimonial on es conserven vives bona part de les tradicions populars més antigues de la Índia. S’han fet pel·lícules sobre la seva existència, com el documental abans esmentat del director Manish Sachdeva. 

Esperem que finalment el sentit comú s’imposi a l’especulació i al simple interès que no veu més enllà del seu nas, i tota aquesta riquesa perduri en les millors condicions possibles. 

Mentrestant, persones com el mestre Puran Bhatt i el seu net Rohan Bhatt, es passegen pel món convidats pels teatres, els festivals i aquells titellaires que saben de la seva existència i que no es volen perdre un tast d’aquestes antigues i precioses tradicions. Aquest cap de setmana actuen a La Puntual, obrint el seu 17è Festival Internacional de Putxinel·lis. El dilluns, dimarts i dimecres, es podran veure les seves marionetes a Zaragoza, al Parque de les Marionetes, durant les Festes del Pilar de la ciutat. I més endavant, estaran també al Titirijai de Tolosa, al País Basc, i encara a altres festivals del país.

Un luxe pels barcelonins, poder gaudir d’aquesta llaminadura cultural i artistica d’altíssim nivell. Per sort, els espectadors de La Puntual se n’han adonat, i ahir van omplir la sala. Als qui no tinguin entrada, que truquin ràpid a reservar-la!

Per saber més sobre la companyia, veugeu aquí.