(Carles Benlliure i Rebeca Castro, de Xarop Teatre, amb alguns titelles de ‘La Costurareta Valenta’. Foto de T.R.)
La Puntual, el Teatre de Putxinel·lis de Barcelona que dirigeixen Néstor i Eugenio Navarro, ha iniciat la seva temporada amb una estrena de la companyia Xarop Teatre, de Castelló, amb l’obra La Costurereta Valenta, i amb l’anunci d’una temporada plena de títols en la que destaca el 17è Festival Internacional de Putxinel·lis -del 7 al 30 d’octubre de 2022. El seu programa, realment de luxe, amb actuacions de la companyia índia del Rajastan del reconegut titellaire Puran Bhatt, que presentarà Amar Singh Rator, una epopeia popular d’arrels milenàries; la presència del gran mestre Luís Zornoza Boy, de Granada, amb la seva obra Punchinelis; la famosa companyia de Croàcia i Perú Hugo e Inés, amb Miniatures, que a més impartiran un curs a La Puntual; i la companyia Rauxa, amb Teatre de Paper, una de les revelacions de les dues últimes temporades.
També durant el mes d’octubre tindran lloc els cursos anuals de titelles de La Puntual, enfocats a la construcció, manipulació i dramatúrgia, dels quals aquesta revista en parlarà properament en un article apart.
La Costurareta Valenta, de Xarop Teatre
Ja s’ha convertit en un agraït costum poder veure de tant en tant a Barcelona, gràcies a la política de portes obertes de La Puntual envers les companyies de tot el país, els treballs d’aquesta reconeguda companyia valenciana, concretament de Castelló, formada pel veterà Carles Benlliure i per Rebeca Castro, els quals han constituït un tàndem artístic d’una enorme eficàcia i productivitat.
Han presentat en aquesta ocasió una obra titulada La Costurareta Valenta, inspirada en el clàssic conte dels germans Grimm El petit sastre valent, amb dramatúrgia i direcció de Carles Benlliure. Ha comptat amb algunes col·laboracions de luxe, com la intervenció d’Eugenia Susel en el disseny dels titelles, molt reexits, i en la il·lustració que ha conformat l’escenografia, així com amb la mirada externa de l’experimentat Eugenio Navarro, fundador de La Puntual.
Amb una interpretació titellaire a càrrec de Rebeca Castro i Carles Benlliure, i la tècnica conduïda per Rubén Milian, l’obra s’està presentant aquests dies a La Puntual amb la sala plena de gom a gom, com ha pogut comprovar aquest cronista en la funció de tarda del dissabte 10 de setembre de 2022.
Cal destacar d’entrada la qualitat visual dels titelles, dotats d’un viu colorit i amb unes faccions plenes d’una rica expressió, així com un espai escènic magníficament adaptat a les necessitats de l’obra. S’ha de dir que aquesta és molt respectuosa amb el conte original, de manera que els que coneixen bé l’argument, gaudiran de veure-la mentre van identificant personatges i situacions.
Per descomptat, l’obra està adaptada als nostres temps i, per exemple, en comptes d’un sastre ens trobem amb una sastressa, noblesse oblige, de manera que la recompensa final dels seus esforços no serà una princesa sinó un príncep. L’escena de les set mosques és realment preciosa, amb una representació dels sempre molestos insectes molt reeixida. I pel que fa als gegants, aquí reduït a un, es substitueix la seva maldat per una innocència malentesa pels demés, un clàssic de les dramatúrgies contemporànies dels contes per a nens. Molt bonic i aconseguit l’Unicorni, i molt ben resolta la seva escena. Si a més hi sumem una manipulació impecable i un ritme que malgrat tractar-se d’una estrena -els espectacles de titelles necessiten 20 funcions com a mínim per considerar-se acabats- mostra ja uns resultats que sens dubte s’acosten molt a lo que serà el resultat final, hem de dir que Xarop Teatre s’ha sortit amb la seva creant una obra magníficament resolta i amb molta carrera per davant.
D’una banda, els amants adults de Grimm agrairan la fidelitat de la proposta envers l’argument tradicional, sense les truculències pròpies de l’original, obligat peatge de la nostra època. I seran els espectadors infantils que coneixen l’obra els qui més satisfets en sortiran, potser una mica desorientats en veure que els dolents no són dolents, però amb els arquetips característics del conte presents a l’escenari, que és allò que importa.
El públic de La Puntual així ho va considerar, entusiasmat amb l’espectacle, que van aplaudir amb sinceres ganes, amb els nens ansiosos per acostar-se als titelles, tocar-los i veure’ls d’aprop.
