(Imatge frontal de la instal·lació ‘Phonos’ exposada al Casal Solleric, de Marc Vilanova. Foto T.R.)
Continuem el nostre relat del 24è Festival de Teatre de Teresetes a Mallorca, amb una atenció als importants esdeveniments en paral·lel al programa dels espectacles pròpiament dit: l’exposició Ressò, Art sonor i música experimental a Mallorca, comissionada per Jordi Alomar i que ocupa tot l’espai expositiu del Casal Solleric, la qual va acollir les instal·lacions Ephemeral Presences, Cordyline australis, de la cia. Besllum, i Cases x Kids de la cia. Cases-Xesca Salvà.
Ressò, Art sonor i música experimental a Mallorca
Va meravellar a tothom aquesta magnífica exposició comissionada pel mallorquí Jordi Alomar, director fins fa poc del Festival IF Barcelona i actualment director del Museu de la Música de Barcelona. I va agradar perquè no és gens fàcil presentar una exposició que pretén mostrar l’activitat de la música experimental i l’art sonor que s’ha fet a Mallorca en les últimes dècades. Alomar, que coneix molt bé el terreny en el que es ficava -ell és músic i va ser director d’alguns festivals de música a l’illa-, va tenir clar des del principi que s’havien de posar alguns noms indispensables, com el de Xavier Carbonell, (Barcelona, 1952 – Mallorca, 2022), així com el d’Antoni Caimari Alomar (sa Pobla, 1943-2021), dos dels compositors més influents a la música contemporània de ses illes. I, per descomptat, molts altres noms que no detallarem aquí.
L’exposició conté més de 60 peces que conformen una constel·lació de trajectòries, encontres i troballes que configuren una realitat rica i en constant moviment. I per acompanyar l’univers sonor i visual que composa l’exposició, s’ha programat tot un seguit d’activitats paral·leles al llarg dels mesos d’abril a juny de 2022. D’algunes d’elles en parlarem en aquestes cròniques sobre les Teresetes.
Ara bé, va pensar Alomar que seria bo tenir un fil conductor que lligués tot el recorregut de l’exposició, situant la música feta a Mallorca en un context més ampli i internacional. Aquest fil és la figura de John Cage, (Los Ángeles, 5 de setembre de 1912 – Nova York, 12 d’agost de 1992), el gran compositor americà que de molt jove va viure uns anys decisius a sa Illa, anys que van marcar la seva carrera d’artista, i que ha estat per als compositors locals un dels referents més seguit i cobejat.
En efecte, Cage va començar a composar a Mallorca i són molts els textos que en parlen així com les cites dels compositors locals que han pretès fer-lo venir una altra vegada, sense èxit. Però ja se sap que molt sovint, l’el·lipsi és més important que la presència, en despertar la imaginació que provoca el buit.
Podem dir que Cage ha estat present a Mallorca totes aquestes dècades, com bé ens mostra Alomar amb la cita dels seus textos, i els testimonis dels compositors locals que maldaven per fer-lo venir.
Phonos
Val la pena fer una passejada pel Casal Solleric i detenir-se en els seus salons, per admirar algunes de les peces exposades. D’entrada, aquesta instal·lació sonora obra de Marc Vilanova titulada Phonos, dissenyada i produïda en col·laboració amb 2monos. Una peça que un cop tancada l’exposició s’instal·larà al vestíbul de l’Auditori de Barcelona.
Els sons que produeix, d’una longitud d’ona molt llarga, pràcticament no se senten si estàs al seu davant, però sí pots veure la tremolor de les gomes dels petits altaveus quan vibren. Sembla ser que és a molts kilòmetres de distància d’on millor es pot sentir, tot i que no sé si s’ha fet l’experiència d’aquesta insòlita escolta. Diu una de les cartel·les:
‘El llindar d’escolta dels humans és restringit. El rang de freqüències audibles és limitat, i totes les que n’estan als marges esdevenen ultrasons o infrasons. Phonos planteja una confrontació amb la visibilitat dels infrasons’.
La Casa de Nines del Casal Balaguer
Va ser una brillant idea portar aquesta històrica casa de nines del Casal Balaguer a l’exposició, amb la intervenció de Xesca Salvà -escenògrafa especialista en la recreació de cases a escala de maqueta- que va ‘animar’ visualment l’interior de la senyorial casa amb mobles i objectes fets a escala, i també amb alguns personatges.
Els visitants, alguns dels qual ja havien vist i entrat abans en alguna de les cases de Xesca Salvà, van gaudir de valent amb aquesta recreació que va posar notes de vida a l’interior de la sumptuosa casa de joguines.
Besllum: Ephemeral presences i Cordyline Australis
Després de creuar algunes sales amb mostres visuals (fotografies, partitures, i altres elements que ens parlen de les sonoritats dels anys 70 i 80), entrem en la sala on Besllum ha posat les seves dues instal·lacions.
Joana M. Pericàs i Pau Caracuel, els dos artífexs de Besllum, són dos fotògrafs i artistes plàstics que fa anys duen a terme una agosarada recerca sobre els creuaments de so, llum, ombres i desdoblament de les imatges, tal com van mostrar en les dues instal·lacions, l’una sonora i l’altre visual, sobre aspectes crucials de la percepció.
La primera (una planta ‘Lepismium houlletianum’) va mostrar la interrelació que podem arribar a tenir amb les plantes, a través d’uns micro-sensors col·locats a fulles i branques els quals reaccionen elèctricament, és a dir, mitjançant les seves reaccions ‘nervioses’, als estímuls, tan tàctils com visuals i sonors, que reben de l’entorn. Les seves reaccions, recollides pels sensors i traslladades a un codi digital a través d’un sistema midi, són convertides per un ordinador a sons prèviament escollits i programats per la companyia.
El resultat és del tot sorprenent, segons els visitants s’acosten, parlen o toquen les fulles de la planta. Sortien dels altaveus una sonoritat d’efectes electrònics atmosfèrics, que va ser l’escollida pels dos artistes, d’una qualitat notable, i que generava unes sensacions curioses, tenint en compte que era com si sentíssim ‘parlar’ la planta. Una demostració física i real de que, en efecte, les plantes, com els místics de la natura no es cansen de dir-nos, tenen sensibilitat, perceben i interactuen molt activament amb l’entorn.
La segona instal·lació, visual en aquest cas, es centrava també en una planta (una ‘Cordyline Australis’). L’experiment consistia en captar la imatge de la planta a través d’una càmera de vídeo y projectar-la en una pantalla de tela blanca penjada, amb una particularitat: la planta captada per la càmera estava entre el projector i la pantalla, de manera que aquesta generava l’ombra corresponent. Aquesta situació fa que la càmera fixa, en enfocar la planta, enfoca també els perfils de l’ombra produïts per la llum del projector en la pantalla, cosa que crea una mena de ressonància visual del tot insòlita. Però hi havia encara una altra manipulació: un ventilador movia lleugerament la roba penjada que feia de pantalla, de manera que les ressonàncies esmentades per la càmera sumades a l’ombra de la planta, creaven uns efectes del tot inusuals.
Una experiència de multiplicació visual de la imatge de la planta, que sumava el ‘realisme’ de la imatge captada per la càmera, al ‘negativisme’ o ‘subjectivisme’ (permetin la llicència d’emprar aquestes paraules) de l’ombra, mentre alhora la planta, en la seva pura realitat, romania impertèrrita ‘contemplant’, com qui diu, la seva transformació òptica al seu davant. Era com si veiéssim la planta i el seu ‘interior’ anímic o ocult.
Uns experiments molt interessants de la percepció sonora, tàctil i visual que giren a l‘entorn del concepte de duplicació, rèplica i emmirallament. Els assistents vam gaudir descobrint els secrets tècnics i cognitius de les experiències, interactuant uns cops amb la ‘planta que parlava’, i uns altres cops amb la ‘planta que es subjectivava amb ressonàncies’.
Homenatge a Xavier Carbonell
Una sala lateral mostrava diverses instal·lacions que constituïen un homenatge al músic Xavier Carbonell, el qual va participar en la mateix exposició fins que la malaltia va poder amb ell.
Hi havia diverses vitrines amb entranyables objectes i partitures del compositor, mentre un vell monitor passava el documental que li estava dedicat, obra de Domènec Boronat Casanova.
John Cage
La presència de John Cage és notòria en les sales que segueixen, amb diversos testimonis periodístics que parlaven d’aquest gran interès per la seva figura entre els compositors balears.
De sobte, el visitant arriba a una sala, potser la més titellesca o plàstica de l’exposició, en la que es mostren tres creacions molt reeixides de Kake Portas. Uns pianos trucats o més ben dit ‘radicalment modificats’, en els que el so és substituït per unes figures que també deuen fer el seu soroll particular quan es toca l’instrument.
Parem aquí el nostre relat per deixar que sigui el visitant qui descobreixi els continguts i gaudeixi de la sorpresa de les peces trobades.
Ressò, una exposició preciosa que es pot veure al Casal Solleric, del 13 d’abril al 26 de juny de 2022. A Palma de Mallorca.
