(Moment de la intervenció de Miguel Ángel Gutiérrez, director del Festín de los Muñecos, de Guadalajara, Mèxic. Jornades Professionals. Foto Teresetes)
Comencem amb aquest article les cròniques dedicades al 24è Festival Internacional Teatre de Teresetes de 2022, a Mallorca, que s’ha desenvolupat del 16 al 22 de maig. Un festival que ha tingut com localitats d’exhibició Palma de Mallorca més 19 altres poblacions de l’illa: Alaró, Alcúdia, Algaida, Andratx, Campos, Colònia de Sant Jordi, Costitx, Felanitx, Inca, Llucmajor, Muro, Pollença, Portocolom, Porreres, S’arracó, Sa Pobla, Sant Llorenç de Cardassar, Ses Salines i Sineu.
Ens centrarem en aquesta primera crònica en una part de les intenses Jornades Professionals que han tingut lloc els dies 19 i 20 de maig al Casal Balaguer, amb la trobada de distintes titellaires presents al festival que van debatre sobre ‘El talent (en) femení dins del món de les teresetes’, de la presentació que van fer els distints programadors assistents, així com la intervenció de Miguel Ángel Gutiérrez, director del Festín de los Muñecos, de Guadalajara, Mèxic, que va parlar de la situació al seu país, amb un debat sobre els titelles a Llatinoamèrica. També esmentarem la intervenció de Luisa Aguilar i Adolfo García, de la cia. Mondomeraki, i de Concha de La Casa.
Jornades Professionals:
1- El talent (en) femení dins del món de les teresetes
Van parlar sobre aquesta temàtica les artistes tereseteres Marie-Hélène Bélanger, de la companyia canadenca La Fille du Laitier, Sandrine Maunier i Sonia Pintor i Font, de Théâtre Desaccordé, de França, i Xesca Salvà, de la cia. Cases-Xesca Salvà, de Mallorca. Abans, qui signa aquestes línies, Toni Rumbau, encarregat de moderar les sessions, va introduir el tema amb una breu exposició de la presència femenina al món dels titelles.
Una presència que ha anat evolucionant en el temps, ja que mentre fins fa poc la presència visible dels protagonistes titellaires era més masculina que femenina, en l’actualitat aquesta relació s’ha invertit, com ho demostren els actuals estudis estadístics del sector, amb una major freqüència de dones titellaires. Vegeu aquest gràfic extret de l’Estudi sobre el Sector Títeredata:
Una inversió constatada en l’Estudi del Sector fet a Espanya (veure aquí) però també a altres països europeus. Una línia d’apoderament en alça que, almenys en el nostre país, es manifesta més en el sector dels titelles que en la globalitat de les arts escèniques.
Per a una mirada històrica del tema, cliqueu aquí. Vegeu els articles publicats sobre aquesta temàtica a Putxinel·li aquí.
Sandrine Maunier i Sònia Pintor, de la companyia francesa Théâtre Desaccordé, van explicar com havien treballat l’univers visual de la proposta que presentaven al Festival, Línies entremaliades, per a la qual van fer una recerca d’imatges i de possibilitats visuals treballant directament amb els nens, i com després van filtrar els resultats amb altres imatges que s’acostaven a allò que perseguien, amb curioses coincidències, com per exemple amb algunes pintures de Joan Miró. Respecte al tema de la feminitat, van manifestar que la seva feina, tot i ser dues dones, compte també amb Rémi Lambert, que signa la direcció de l’obra així com l’autoria conjuntament amb Sandrine Maunier i Philippe Guillot, de manera que la presència femenina queda molt repartida. Per a elles, una distorsió són les responsabilitats maternals, quan aquesta factor arriba, ja que llavors les obligacions es multipliquen. El fet, però, que les dues persones que pugen a l’escenari siguin dones parla d’un clar apoderament femení, tot i que per a elles és quelcom normal i orgànic en el funcionament de la companyia.
Marie-Hélène Bélanger, de la cia.La Fille du Laitier del Quebec, Canadà, va parlar del primer muntatge que van fer i que va donar nom a la companyia, protagonitzat per ella mateixa i Caroline Bélanger, en el que l’escenari és una furgoneta de les de venda ambulant i on es juga amb les rutines de les dones que treballen als mercats venent llet i altres coses.
CAISSE606_TEASER_2020 from La Fille Du Laitier on Vimeo.
També va fer menció Bélanger a les feines de la maternitat, que sumen més esforç a la pràctica teatral, un tema important que multiplica les feines. Tanmateix, la temàtica femenina apareix ja ben assumida per la companyia, en un país com el Canadà, força avançant en aquesta matèria. Per acabar, va parlar del muntatge que presentaven a Palma, Macbeth Muet
Xesca Salvà, creadora de la instal·lació Cases, maquetes per a què dues persones puguin interactuar seguint unes instruccions murmurades sobre el fons d’una banda sonora de veus i sonoritats diverses. Hi ha en la seva proposta una mirada clarament femenina, en fixar la seva atenció en les veus de dones que ha anat enregistrant a diversos llocs, especialment a Mallorca, per a les seves instal·lacions. Dones grans amb les seves cuites particulars, dones en prostíbuls o que treballen al carrer, escenes quotidianes de dones generalment situades en algun límit sociològic.
Com a escenògrafa que és, Salvà busca amb Cases que els adults es fiquin dins les escenografies i siguin ells, amb la seva manipulació directe i imaginació, els que donin vida als personatges i al petit univers de cada espai. En la nova versió presentada al Casal Solleric, ha fet lleugers canvis perquè també nens a partir de 10 anys s’hi puguin interessar i jugar amb cada una de les cases.
Jornades Professionals:
2- Trobada i presentació de projectes per part dels programadors convidats internacionals i nacionals
Va durar dos dies aquesta presentació de projectes, a càrrec dels nombrosos programadors que van estar presents al festival de les Teresetes d’aquest any. Van ser els següents:
– Concha de La Casa, una històrica del món dels titelles, vinculada fins fa poc al Festival Internacional de Títeres de Bilbao, la direcció del qual va deixar fa uns anys per donar pas a una nova generació de gestors. En aquesta ocasió va venir en representació del nou Centro del Títere que la cia. La Tartana acaba d’obrir a la localitat d’Alcorcón, a Madrid. Va explicar la seva filosofia, la intenció que té el Centro de convertir-se en escola, espai d’exhibició permanent i temporal, lloc d’actuació, centre de documentació i obert a residències. Va posar un especial èmfasi en l’aspecte de la formació, amb cicles de dos anys que permetran que surtin titellaires ben preparats en totes les múltiples disciplines de la professió. Per a més informació, cliqueu aquí.
– Virgínia Seguí va presentar el seu projecte de programació a la Sala Albert Camus de Sant Lluís, a la illa de Menorca. Una sala doble, ja que compte amb un escenari invertible que tant ho és per a un teatre tancat com per a un a l’aire lliure. Compte amb una programació on es combinen titelles, espectacles per a públic familiar, teatre visual o text, i posa un èmfasi especial en els temes de sostenibilitat, pels que l’Ajuntament de Sant Lluís té un fort compromís. Per a més informació, cliqueu aquí.
– Katarina Klancnik, directora del Summer Puppet Pier, d’Eslovènia, va parlar del Maribor Puppet Theatre (veure aquí), un teatre històric d’Eslovènia que organitza el festival des de fa 25 anys. Es tracta d’un esdeveniment anual que té lloc el mes d’agost, amb un programa que inclou produccions locals i internacionals, tant per a públic adult com infantil, amb tallers, exposicions, instal·lacions i altres activitats relacionades amb el món dels titelles. Més informació cliqueu aquí.
– Marisol Limiñana, directora de la Mostra Internacional de Titelles a la Vall d’Albaida, va presentar aquest festival històric del País Valencià, que es fa a la localitat d’Albaida i que programa a diverses poblacions de l’entorn. Creat el 1985 per la companyia Bambalina Titelles, el seu objectiu va ser donar un impuls cultural als menuts municipis que integren la comarca, al mateix temps que es pretenia oferir un punt de trobada i de projecció a totes aquelles companyies de marionetes que per aquells anys començaven a definir-se com un col·lectiu diferenciat i amb un important pes específic dins del conjunt de les arts escèniques. Per a més informació, cliqueu aquí.
– Eugenio Navarro, històric titellaire fundador del Teatre La Puntual de Barcelona (anteriorment del Teatre Malic i membre fundador de la cia. La Fanfarra), que dirigeix actualment el seu fill Néstor Navarro, va parlar de les singulars característiques del seu espai, el més petit de la ciutat, però que compta amb una programació local, nacional i internacional d’alt nivell, havent-se convertit en un teatre de referència pels barcelonins i pels titellaires que visiten Barcelona. Per a més informació, cliqueu aquí.
– Jordi Monserdà, fundador de la companyia Galiot Teatre el 1994, és també el director del MITMO, Mostra Internacional de Titelles de Mollet del Vallès, a la província de Barcelona, que aquest any ha arribat a la 15ena edició, amb 24 espectacles i més de 60 representacions durant tres dies del mes d’abril. A més dels espectacles de sala i de carrer, una de les seves característiques és disposar d’un espai per a les instal·lacions que Monserdà ha anat creant al llarg dels anys, en les que el públic pot participar activament amb diverses possibilitats per moure, jugar o construir titelles. Veure aquí.
– Eva Paricio, titellaire de la històrica i reconeguda companyia Los Titiriteros de Binéfar, va parlar de Imaginaria, el Festival de Títeres e Imagen en Movimiento que es fa a la localitat de Binéfar, a l’Aragó. Un festival en el que la música, el cinema d’animació, el teatre i els titelles es combinen en diversos escenaris, tancats i a l’aire lliure. També presenta exposicions, instal·lacions, conferències i concerts.Veure aquí.
– Stanislav Doubrava va parlar en representació del Festival Materinka, de Txèquia, dedicat als nens de jardí d’infància, que aquest any ha arribat a la seva 27ena edició. Fundat el 1972, al principi es va fer alternativament entre les ciutats de Liberec i de České Budějovice. Des de 1991 es realitza cada dos anys només a Liberec. Matrinka és un festival competitiu, que atorga premis a les més exitoses produccions individuals de titelles. Vegeu aquí.
– Alison Bundy és la directora del Tunbridge Wells Puppetry Festival, a Anglaterra, un festival familiar de teatre i titelles de primera classe creat el 2005 per als habitants de Tunbridge Wells, una població de 60.000 habitants que està a uns 20Km de Londres. El seu objectiu és donar a conèixer el teatre de titelles i d’animació al públic local, amb espectacle tant de carrer com de sala. Vegeu aquí.
– Idoya Ruíz de Lara és la programadora del FETEN, la important Feria Europea de Artes Escénicas para ninos y niñas de Gijón. Tot i que el seu objectiu és presentar produccions de teatre infantil, la presència de companyies de titelles i de teatre visual i d’objectes cada dia és més gran, de manera que s’ha convertit en una referència obligada per a les companyies i els programadors. Compta amb uns 200 espectacles programats, 17 espais, uns 45.000 espectadors i uns 1.200 professionals inscrits com assistents. Molt importants són els premis atorgats, que donen una gran projecció als espectacles premiats. Vegeu aquí.
– Juanjo Herrero, actor de teatre visual i professor del Danzerti, l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Bilbao, va parlar en nom del Centro Internacional del Títere de Tolosa, més conegut com TOPIC, i del festival Titirijai, que aquest any compleix el seu 40è aniversari. Amb unes 15 companyies programades, compta amb espectacles per a adults i per a públic infantil i familiar, així com amb la realització d’unes Jornades Professionals temàtiques amb participació d’especialistes internacionals. Vegeu aquí pel TOPIC i aquí per articles a Titeresante dedicats al Titirijai i al TOPIC.
Jornades Professionals:
3- Miguel Ángel Gutiérrez, Mèxic. La situació a Llatinoamèrica. La companyia Mondomeraki i Concha de La Casa
Acabarem aquest repàs de les Jornades Professionals desenvolupades al Casal Balaguer, de Palma, amb la interessant intervenció que va fer Miguel Ángel Gutiérrez, director de la companyia Luna Morena, de la ciutat de Guadalajara, de Mèxic, i director també del Festín de los Muñecos, el festival que es fa a la mateixa ciutat.
Luna Morena, que també s’anomena Taller Experimental de Títeres, va néixer l’any 2001 a Guadalajara, Jalisco, Mèxic, amb l’objectiu de promoure la investigació, la creació i la difusió de l’art dels titelles. Per a ells, l’art dels titelles representa un mitjà de comunicació integral que apel·la a la raó, a l’emotivitat, a la sensibilitat i pot arribar a tocar l’espiritualitat humana. Gràcies al seu treball de laboratori, Luna Morena ha efectuat una recerca a través de la fusió de distintes disciplines que composen l’escena, mirant d’esborrar les barreres entre aquests llenguatges, amb la finalitat de trobar un discurs propi i universal, tot creant originals universos visuals i una poètica que busca captivar ànimes contemplatives i sensibles en un entorn de convivència humana.
Va explicar Gutiérrez com les referències que es tenia a Mèxic sobre el teatre de titelles eren molt diferents a les que es podien tenir a Europa, a causa de la gran influència dels Estats Units i d’una mena de neocolonialisme cultural que es va viure arran de l’obertura econòmica envers el país del nord. Per a les persones nascudes entre els anys 80 i 90 del segle XX, aquests referents passaven pels muppets de Jim Henson i les seves sèries televisives, així com per les pel·lícules de Hollywood amb ninots, com Choky, el Muñeco Diabólico.
Hi havia també altres referències autòctones que van tenir una gran importància, de formes procedents dels anys 30-40-50, com els espectacles ambulants de varietats musicals de carpa que es movien per les zones rurals de Mèxic, com la famosa companyia Rosete Aranda, que va marcar tota una època, i que actualment ha omplert amb les seves marionetes uns quants museus per tota la geografia mexicana.
També va ser molt important l’experiència de persones com Mireya Cueto, que el 1976 va dirigir el projecte per a la formació de grups de teatre de titelles per a camperols a la Secretaría de la Reforma Agraria, i cofundadora del Teatro Tinglado el 1980.
La realitat, però, és que quan Luna Morena va començar el 2001, no hi havia cap centre de formació al qual acollir-se. I és per això que van decidir constituir-se com taller experimental, afí de profunditzar en un llenguatge que apareixia tan ple de possibilitats.
El 2014 van crear un programa que van titular Lazos, amb l’objectiu d’establir lligams i intercanvis artístics amb altres formacions. També per convertir la companyia en una escola, capaç d’elaborar un model pedagògic de nivell bàsic, postulant el teatre de titelles com una eina per mostrar a la joventut vies de desenvolupament des de la no violència.
Per altra banda, van considerar indispensable disposar d’una eina de difusió, que pogués mostrar distintes poètiques i narratives al públic de Guadalajara. Així va néixer el Festín de los Muñecos l’any 2005, un festival biennal que el proper 2023 arribarà a la seva 12ena edició.
El Festín ha establert un acord de col·laboració amb el festival Castelier de Montreal, al Canadà, per a la realització de coproduccions. També està elaborant amb l’esmentat Castelier i el festival Mondo d’Argentina una diplomatura internacional de teatre d’objectes, amb Ana Alvarado, Javier Swedzky i Shaday Larios.
Va explicar com el Festín té tres eixos:
– l’artístic amb un èmfasi per combinar tradició amb avantguarda. També ajudar a professionalitzar el sector, a través de diversos programes de formació
– el social, amb un Festín itinerant per a localitats més aïllades i rurals de Mèxic
– l’econòmic, que permeti finançar tots aquests programes i activitats.
A continuació, Miguel Ángel Gutiérrez va exposar la situació dels festivals de titelles a Mèxic, molts d’ells desapareguts els últims anys, ja sigui per la pandèmia del COVID-19 o per altres causes. Va presentar un detallat mapa dels festivals, exposant la situació de tots ells.
La companyia Mondomeraki
Programada al Festival amb el seu exitós espectacle sobre Frida Kahlo titulat Magdalena, la otra Frida, Luisa Aguilar i Adolfo García, els dos membres de la companyia, van explicar les dificultats que van tenir per poder viatjar a Mallorca i actuar al festival de les Teresetes. Una verdadera carrera d’obstacles que tanmateix, els dos joves titellaires de Mondomeraki van aconseguir superar gràcies a la seva inventiva i a un intel·ligent activisme d’autofinançament mitjançant rifes de titelles i altres idees que buscaven la complicitat dels amics i dels mateixos espectadors.
Formada el 2017 per l’actriu asturiana Luisa Aguilar i l’artista plàstic mexicà Adolfo García, Mondomeraki es centra en la narrativa oral amb objectes, amb un fort compromís social.
Han elaborat fins ara l’obra sobre Frida Kahlo (que comentarem en una propera crònica) i un espectacle sobre la bomba d’Hiroshima.
Concha de la Casa
Fundadora i exdirectora del Festival de Titelles de Bilbao, avui en dia enrolada en el projecte del Centro del Títere de Alcorcón com abans s’ha indicat, Concha de la Casa ha estat sempre molt present als mitjans titellaires de molts països de Llatinoamèrica. Fa pocs mesos, era a Colòmbia per participar com observadora al 13è Festival Iberoamericano de Teatro de Muñecos on també es va otorgar el Premi Mariona Masgrau a Raquel Bárcena, de México, y a Derly Díaz Alonso, de Colòmbia. Un premi que va començar-se a donar des del Festival de Bilbao per iniciativa de Concha de la Casa l’any 2008.
La veterana especialista va exposar al públic assistent a les Jornades del Casal Balaguer la considerada per a ella greu situació en la que es troben els titellaires de bona part dels països llatinoamericans. Una crisi que ve de lluny però que la pandèmia del COVID-19 no ha fet més que accentuar.
Una situació que contrasta amb la fortalesa de les tradicions titellaires de països com Argentina, Brasil, Venezuela o el mateix Mèxic. Els presents van discutir i matisar sobre aquestes realitats sociològiques sempre tan complexes, amb posicions que oscil·laren entre les més optimistes i les més pessimistes, amb algunes constatacions sobre la importància que avui donen els governs als processos de digitalització. Rémi Lambert, membre del Théâtre Désaccordé, de França, va dir que tot aquest assumpte dels diners depèn d’allò que s’entén per cultura, ja que per determinades significacions de la paraula (promoció dels estats, diplomàcia cultural, noves tecnologies, digitalització…) el capital és més que abundós, mentre que per a altres significats de la paraula (experimentació de les companyies, produccions, intercanvis, etc.) la misèria dels pressupostos és ben coneguda. Una consideració que va situar molt bé el quid de la qüestió.
