Reproducció fidel de la figura de Pablo Picasso exhibida al Museu de Cera de Barcelona. Darrera seu, a modus de teló de fons, una copia del famós quadre Guernica. Foto: Diario de Burgos
El Museu de cera de Barcelona, un bon reclam per a turistes, va ser fundat l’any 1973 per Enrique Alarcón, prestigiós arquitecte i escenògraf cinematogràfic.
Fins no fa massa temps, les interaccions entre emissors (actuants, conferenciants, etc.) i els seus receptors (públics de tota mena) necessitaven establir-se per força des d’una relació en viu i en directe. Actualment, la intercomunicació informàtica-digital: vídeo conferència, etc., fa possible que emissor i receptor puguin relacionar-se i interaccionar a través de llunyanes pantalles.
Atenent aquest progrés de la tecnologia, els proposo senyores i senyors visitadors de putxinelli.cat , una interacció, aquesta: han d’endevinar –si el ve de gust fer-ho- si el retrat de Madame Tussaud que precedeix aquest paràgraf, és el d’una dona de carn i os, o bé el d’una figura de cera?
Mentre vostès es rumien la resposta…, jo entro en matèria, mai més ben dit. La matèria és la cera. És el modelatge de figures amb aquest material, conegut com la tècnica de ceraplástica.
I matèria també –en aquest cas discursiva- sobre la condició de versus entre titelles i marionetes. Els diccionaris atorguen a la paraula versus un significat d’oposició.
Versus, oposició, antagonisme entre figures de cera i titelles i marionetes. Una oposició però, que parteix d’una proximitat, ja que en principi figures de cera i titelles i marionetes coincideixen en una morfologia d’origen escultòric, independentment que el modelat i el material que els atorga forma i figura, sigui la cera, o el cartó, o la fusta, o etc.
L’allunyament, el factor versus entre unes i altres, radica en que la màgia i fascinació de les figures de cera ens arriba en tota la seva plenitud des de la seva congelació, des del seu estatisme més absolut. Per contra, la màgia i fascinació de titelles i marionetes se’ns manifesta plenament mitjançant el seu moviment i gestualitat.
L’atractiu i teatralitat d’aquestes quatre figures dels famosos músics de Liverpool, radica en una convenció paradoxal: mostrar una absoluta quietud per a evocar un instant de plena acció: el moviment del cos inherent a estar interpretant amb guitarres elèctriques música pop-rock.
No cal dir, que Paul, Ringo, John i George interpretats per titelles, no pararien de bellugar-se al ritme de She Loves You, o Help, o Sargent Peppers, o Get Back, o qualsevol altre de les seves mítiques i sincopades cançons. ¡Inevitable bellugar-se seguint amb el cos el so, el ritme, el tempo i el compàs!
Existeix una idea preconcebuda i errònia que identifica els Museus de Figures de Cera amb uns espais foscos, decadents i empolsinats que es limiten a exhibir figures de personatges pertanyents a un passat molt llunyà…
El Museu de Figures de Cera de Madame Tussaud de Londres, -per posar com exemple el més famós mundialment- es renova constantment, incorporant –en entorns ben dissenyats i ben il·luminats- personatges contemporanis de tots els àmbits de la societat.
El museu de Madame Tussaud és un dels espais culturals més visitats de Londres. El seu gran èxit s’ha fet extensible i disposa de sucursals arreu del món: Amsterdam, Praga, Nova York, Hollywood, etc.
La irrupció de les figures de cera com una oferta d’entreteniment i espectacle popular es remunta a l’any 1770, quan per primera vegada, Philippe Curtius exposa a París el seu anomenat Gabinet de Cera i obté un gran èxit de públic. A partir d’aquí, les figures de cera van guanyant adeptes arreu d’Europa.
L’exhibició conjunta d’unes quantes d’aquestes figures, s’anomenava Gabinet, o Galeria, o Col·lecció. Era una novetat que venia a sumar-se a l’oferta d’espectacles de llanterna màgica, d’ombres xineses, de titelles, de marionetes, d’autòmats, de fantasmagories teatrals, de trucs d’il·lusionisme, etc.
Sovint -sempre cercant l’impacte visual que deixa impressionat l’espectador o espectadora- la teatralitat de les figures de cera es decanta per imatges d’uns personatges inquietants i truculents.
En aquest sentit, les figures de cera no s’allunyen dels titelles i marionetes, que sovint també apareixen al castellet o escenari en qualitat de personatges inquietants i esgarrifosos.
Quan les figures truculentes es presentaven en grup, per exemple recreant una escena d’execució a garrot vil o guillotina, o bé una de tortura amb ferros roents en mans dels botxins del Sant Ofici, l’efecte es multiplicava en espectacularitat i el públic el contemplava amb el cor encongit…
El teatre de titelles i marionetes és capaç però, de crear escenes encara més inquietants i alhora bastant més subtils, poètiques i comunicatives, donat que la situació que presenta disposa de l’avantatge de poder progressar, avançar, l’escena es mou, es modifica. Figures de cera versus titelles i marionetes…
Amb el pas del anys, la figura de cera més apreciada pel públic popular ha passat a ser aquella que recrea personatges molt coneguts, identificables, contemporanis, pertanyents a la història, la política, la cultura, la ciència, els esports o l’espectacle.
Considerades com una curiosa variant de les Figures de Cera, vull fer menció de les anomenades Figures Anatòmiques. Construïdes amb guix, cartó pedra i altres materials, eren figuren realistes del cos humà, en origen destinades únicament a servir com eina complementària d’estudi i aprenentatge per a metges i estudiants de medecina.
Una part de la seva anatomia exterior, disposada a manera de tapadora, podia ser retirada per a mostrar l’interior del cos, deixant a la vista els diversos òrgans: budells, fetge, pulmons, etc.
Utilitzades a tot Europa, les Figures Anatòmiques ven aviat van passar de les consultes de metges, hospitals i facultats de medecina, a les barraques de fira, fent-se un lloc –principalment al llarg dels segles XVIII i XIX- en el ventall d’ofertes dels espectacles de caire més popular.
Ja en ple segle XX, dècada dels anys trenta, Francesc Roca, acompanyat pels seus fills i després d’haver actuat per diversos països d’Europa fent de ventríloc i il·lusionista, posa en marxa a Barcelona el Museu Roca. Allà exhibeix Figures de Cera i també Figures Anatòmiques.
Per acabar de completar el reclam per atraure públic al seu museu, Francesc Roca també exhibeix les anomenades Pel·lícules Científiques. Es tractava de films documentals que mostraven intervencions quirúrgiques, el naixement d’una criatura, els estralls de salut que provocaven en els afectats les malalties venèries, etc.
Com ens demostra el cartell que tot seguit poden veure a la pantalla, l’amplia oferta del Museu Roca, -amb més de 500 figures de cera- anava més enllà de qualsevol espectacle convencional…
La Figura de Cera, orgullosa ella, sempre ha fet ostentació de ser la millor imitadora de la imatge humana.
El titella i la marioneta però, sovint es fan mereixedors d’una capacitat imitativa equiparable.
