(D’esquerra a dreta: Víctor Zambujo, Néstor Navarro, Ana Meira, Gil Salgueiro Nave, Isabel Bilou, Eugenio Navarro i José Russo a La Puntual. Fotografia de Jesús M. Atienza)
Durant aquest cap de setmana, del 13 al 15 de maig de 2022, s’ha pogut veure al teatre La Puntual de Barcelona una representació dels Bonecos de Santo Aleixo, aquesta històrica tradició de l’Alentejo que la companyia dels cinc actors del Cendrev (Centre Dramàtic d’Évora) –Ana Meira, Gil Salgueiro Nave, Isabel Bilou, José Russo, Victor Zambujo– manté viva des que els anys vuitanta van rebre el llegat de l’últim titellaire que els va representar a la manera antiga: el Mestre Antonio Talhinhas.
Unes representacions que s’han d’inscriure en el marc de col·laboració entre La Puntual i el Festival Espurnes Barroques (veure aquí), el qual ha programat una exposició dels Bonecos al Centre Comarcal del Solsonès, a la ciutat de Solsona. L’exposició s’inaugurà el divendres 13 de maig i estarà visible fins el 22 de maig. L’última representació dels Bonecos serà a la localitat de Fals el dissabte 21 de maig, a les 18:30h, a l’Església de les Torres de Fals, de Fonollosa. En un proper article parlarem de l’esmentada exposició.
No cal dir que tenir a Barcelona als Bonecos de Santo Aleixo, en un espai tan adient com és La Puntual, ha estat un verdader luxe per la ciutat, una oportunitat única de veure aquesta relíquia teatral documentada des de finals del segle XVIII. Les seves arrels beuen tant del teatre medieval portuguès com de la cultura popular més genuïna de la regió de l’Alentejo. Hem qualificat La Puntual com l’espai més adient, perquè els Bonecos demanen el contacte íntim que dona la proximitat, si tenim en compte que els titelles tenen entre deu i vint centímetres d’alçada, i que la il·luminació de l’espectacle es fa amb una llàntia de dues metxes d’oli, a vegades amb alguna espelma. Igualment el so és tot en directe: les veus dels personatges, les cançons (saiadas i fadinhos) i la guitarra portuguesa.
El repertori dels Bonecos està composat per tres Autos (l’Auto de la creació del món, l’Auto del naixement del nen Jesús i l’Auto de la Passió), més un conjunt de Passos i altres peces populars, com és el del Barbeiro, el fado que canten el senyor d’Alfonseca i la Virgininha, el Sermó del Padre Chancas o la Confessió del Mestre Salas, entre altres. A La Puntual van representar l’Auto de la creació del món, potser el més visual i fàcil de comprendre pels que no saben portuguès, el qual conté bona part dels ingredients característics d’aquesta tradició teatral.
D’entrada, el llenguatge participa de la típica simplicitat dramatúrgica pròpia del teatre de titelles d’arrels populars, en el que els diàlegs van al gra i les situacions es plantegen sense preàmbuls, ja que els titelles no són de gaire parlar. Quan Déu apareix, ho fa de sobte amb un cop sec, tapat per un núvol negre que cau i que, en retirar-se, mostra la seva figura. Igualment, els llargs textos dels autos sacramentals més sofisticats queden aquí reduïts a la seva quinta-essència, cantats o més aviat recitats amb una cantilena rítmica que sembla parodiar els textos del catecisme.
Pel que fa als titelles, amb uns caps de formes elementals pintats amb una gran ingenuïtat, pertanyen a una clara estètica de primitivisme naïf, propi de l’art popular, sense els capricis ni els rampells expressionistes que moltes vegades conformen els titelles contemporanis. Els rostres dels diferents personatges pràcticament no es diferencien entre sí, llevat dels que representen a monstres, animals o dimonis.
Ara bé, en els autos dels Bonecos, la temàtica religiosa està constantment envaïda per la quotidianitat de la societat rural alentejana, ben representada pels personatges profans, capitanejats pel Mestre Salas i el Padre Chancas. Els dos exerceixen de presentadors i alhora vertebren l’espectacle amb les seves aparicions, diàlegs i ocurrències esbojarrades. Ells són també els protagonistes d’algunes peces independents del repertori, com és el Sermó del Padre Chancas, una desenfrenada exaltació rabelairiana al vi i a la bona vida, entre mil jocs diabòlics de paraula. O la Confessió del Mestre Salas, en la que exposa la seva vida forassenyada, amb tendència a acabar-ho tot a bastonades.
Aquests dos personatges poden interrompre l’acció dels Autos i dirigir-se al públic parlant de tu a tu amb alguns dels espectadors. La tarda que vaig assistir a la funció de La Puntual, hi havia la Cònsol de Portugal a Barcelona, la senyora Ana Coelho, la qual va ser saludada pel Mestres Salas, per preguntar-li després com es vivia a la ciutat, quina era la seva principal ocupació, quants portuguesos hi havia a Barcelona… Fins i tot la va convidar a ballar mentre ell, amb la seva prima, cantava i ballava unes saiadas.
L’obra va mostrar també els seus efectes especials més destacats, com els esclats de foc fets amb pols de resina, o la bomba que tenen preparada per a l’escena final, quan surt un toro que envesteix a tothom fins quedar immobilitzat a la manera de les corrides portugueses, en les que els forcados redueixen l’animal a terra.
I, per descomptat, el públic de La Puntual va poder gaudir del preciós ball dels anjinhos. Es tracta d’una escena emblemàtica dels Bonecos que sempre inicia les sessions: el ball dels cinc angelets, quatre dels quals duen una petita espelma per il·luminar-se. El cinquè, que és el Mestre dels àngels i es posa al mig, no en porta cap. Aquesta contradansa és un dels moments àlgids de l’espectacle, per l’increïble efecte visual que fan en moure’s les flames, mentre alhora executen un vívid zapateado seguint el ritme de la guitarra portuguesa. Es tracta d’una escena realment màgica que estableix ja d’entrada el to general de l’espectacle: festiu, joiós, rítmic, musical i poèticament irònic.
A La Puntual, el públic i els actors del Centre Dramàtic d’Évora van gaudir plegats de la catarsi d’una representació que ens trasllada tant al passat com al futur, si tenim en compte que una de les vies d’evolució del teatre de titelles és la que ens permet viure amb més intensitat la percepció del temps, quan aquest passa sense passar.
Última oportunitat de veure els Bonecos de Santo Aleixo a Catalunya: el dissabte 22 de maig, a Fals, dins del festival Espurnes Barroques.
