(Imatge dels Bonecos de Santo Aleixo. Foto Paulo Nuno Silva)
El món dels titelles està de sort a Catalunya: els Bonecos de Santo Aleixo, una de les relíquies teatrals europees més singulars que s’ha preservat a la regió de l’Alentejo, a Portugal, a càrrec d’un grup d’actors professionals del Centre Dramàtic d’Évora (Cendrev), estaran presents a dos llocs del 13 fins el 22 de maig de 2022:
– amb actuacions al Teatre La Puntual de Barcelona del divendres 13 al diumenge 15 de maig, en els horaris habituals de la sala: divendres 13, a les 18h; dissabte 14, a les 12h i a les 18h; diumenge 15, a les 12h i a les 17h.
– amb una exposició dels Bonecos a la sala Francesca de Llobera, del Consell Comarcal del Solsonès, a Solsona, oberta del 13 fins al 22 de maig, organitzada pel Festival Espurnes Barroques que es celebra a tota la comarca del Solsonès centrat en la música barroca. Del 14 al 20 de maig hi haurà visites escolars a l’exposició, ateses pels actors del Cendrev, i el dissabte 21, representació a Fals, amb plats típics de la gastronomia alentejana.
Els Bonecos de Santo Aleixo
Els Bonecos de Santo Aleixo són una tradició teatral de la regió de l’Alentejo, a Portugal. Documentada des de finals del s. XVIII, les seves arrels provenen dels Autos i Misteris medievals de temàtica religiosa. Les versions que ens han arribat, però, contenen una barreja de gèneres sagrats i profans, així com la important presència popular del món rural alentejà, amb personatges que fan i diuen el que volen amb total llibertat, com el Mestre Salas o el Padre Chancas.
Als anys vuitanta, l’últim Mestre dels Bonecos a la manera antiga, António Talhinhas, va transmetre els seus coneixements a una companyia d’actors professionals del Centre Dramàtic d’Évora, que ara són els encarregats de representar el seu repertori arreu del món.
Les característiques més rellevants dels Bonecos són les següents:
– la il·luminació, sense llum elèctrica i només feta amb una llàntia de doble boca amb metxes d’oli i, de vegades, alguna espelma. El resultat és un entrellum atractiu i misteriós, que les oscil·lacions de les flames d’oli no fan més que augmentar, mentre alhora donen vida a l’hieratisme dels rostres.
– l’humor i un registre general d’irreverència i transgressió, sobretot en els dos personatges principals: el Mestre Salas i el Padre Chancas, presentadors i alhora protagonistes d’obres com el «Sermó del Padre Chancas», una desenfadada exaltació a la beguda, o la «Confessió del Mestre Salas», en la què exposa la seva vida forassenyada, amb tendència a acabar-ho tot a garrotades.
– l’ús de la sonoritat festiva de la guitarra portuguesa per acompanyar el fadinho o fado alentejano, les saiades (cançons populars de tema amorós pròpies de l’Alentejo), les contradanses i els bailinhos que trufen l’espectacle.
Una escena emblemàtica dels Bonecos és la que sempre inicia les sessions: el ball dels cinc angelets, quatre dels quals duen una petita espelma per il·luminar-se. El cinquè, que és el Mestre dels àngels i es posa al mig, no en porta cap. La contradansa que ballen és un dels moments àlgids de l’espectacle, per l’increïble efecte visual que fan les flames en moure’s, mentre alhora executen un vívid zapateado seguint el ritme de la guitarra portuguesa. Una escena que estableix ja d’entrada el to general de l’espectacle: festiu, joiós, rítmic, musical i poèticament irònic.
Les funcions a La Puntual
Poder veure els Bonecos de Santo Aleixo a un espai com La Puntual és, per a un aficionat al teatre, un verdader regal dels déus, ja que en pocs llocs es trobarà un recinte tan adient com és el teatret dels putxinel·lis a Barcelona. S’ha de tenir en compte que els Bonecos són uns titelles petits que es mouen en un escenari també petit, i amb una il·luminació a base de llànties d’oli. La música i les veus són totes en directe i l’atmosfera íntima que reclama l’espectacle és el de la proximitat.
Assistir a una representació de Bonecos deixa sempre un enorme impacte als espectadors, ja que poques vegades es veuen espectacles d’aquesta mena, de més de dos-cents anys d’antiguitat i alhora, dotat d’una tal vitalitat que et fa aixecar del seient. Aquesta vivesa s’explica pel procés de recuperació que es va fer quan l’últim mestre a la manera antiga, Antonio Talhinhas, de São Tiago de Rio de Moinhos, prop d’Évora, va plegar i va decidir transmetre el seu llegat a un grup de cinc joves actors professionals del Centre Dramàtic d’Évora, els quals van rebre de primera mà, a través d’un verdader procés d’iniciació teatral, els secrets i l’esperit de les representacions, amb tota l’empremta de la música popular i de les tradicions orals de l’Alentejo.
Sentir al Mestre Salas i al Padre Chancas conversar mentre van deixant anar mil bogeries sempre involucrant al públic, és una verdadera delícia. O, com dèiem abans, veure el ball dels Angelets és una experiència de difícil per no dir impossible descripció. Un esperit alegre i festiu garantit per la presència d’aquells mateixos actors que van recuperar el llegat del Mestre Talhinhas: Isabel Bilou, Ana Meira, José Russo, Gil Salgueiro Nave i Víctor Zambujo.
A La Puntual es podran veure els dies següents:
– divendres 13 de maig, a les 18h
– dissabte 14 de maig, a les 12h i a les 18h
– diumenge 15 de maig, a les 12h i a les 17h
Correu ràpid a comprar les entrades!
Exposició al Centre Comarcal del Solsonès, dins del Festival Espurnes Barroques. Visites d’escolars a Solsona i una representació a Fals
Es tracta d’una operació única que molt poques vegades succeeix, poder veure una exposició dels Bonecos de Santo Aleixo acompanyada d’imatges en vídeo de les representacions, de fotografies d’alguns decorats i d’algunes peces de relleu, i d’un catàleg on s’explica tot allò que és indispensable saber per arribar a comprendre amb una certa profunditat l’origen i la raó de ser d’aquesta tradició teatral portuguesa.
La inauguració serà el divendres 13 de maig, a les 20:30, amb la participació de tots els actors del Centre Dramàtic d’Évora (Cendrev), dels directors del Festival Espurnes Barroques, així com de Toni Rumbau, autor dels textos publicats arran de l’exposició i co-comissari de la mateixa.
L’artífex de tota aquesta operació és el director del festival de música barroca anomenat Espurnes Barroques, Josep Barcons, persona sensible no només a la música sinó a molts altres camps de la cultura viva, i que sap molt bé que avui en dia no té sentit treballar en propostes estancades, en una època com la nostra en la que el creuament, el mestissatge i la transversalitat són característiques essencials. Mesclar música històrica amb la història del teatre, quan aquesta conté llaminadures com els Bonecos de Santo Aleixo, en els que la música popular dels fadinhos alentejans i de les amomenades saiades està tan present, entre vells passos d’arrels medievals i els meravellosos Autos del seu repertori, centrats en el Nadal, la Creació del Món o la Passió, és una temptació pensada per satisfer no sols als especialistes en aquestes qüestions, sinó als més exquisits paladars entre els espectadors de música i de teatre.
Què són les Espurnes Barroques?
D’entrada, diu la pàgina del Festival:
El juliol de 1998, un gran incendi forestal va devastar prop de 30.000 hectàrees de bosc i conreu al Solsonès, el Bages, l’Anoia i la Segarra. Vint anys després d’aquell desastre, el 2018, van brotar-hi unes espurnes amb dimensió barroca.
I continua explicant en què consisteixen aquestes ‘espurnes de dimensió barroca’;
El festival, nascut el 2018, ofereix propostes musicals d’alta qualitat, acompanyades de tastos gastronòmics i, sobretot, a petits municipis de la Catalunya Central, posant en valor el seu llegat barroc i el seu paisatge singular. A través de la cultura, doncs, Espurnes Barroques pretén promocionar integralment l’entorn rural, propiciant experiències de cost assequible que tenen també una mirada social i educativa, creant un privilegi únic a l’abast de tothom. Es tracta d’un festival desestacionalitzat, tenint lloc durant quatre caps de setmana de primavera, a cavall dels mesos de maig i juny.
En això, hi ha un evident paral·lelisme en la tradició dels Bonecos de Santo Aleixo, els quals, quan estaven vius ‘a la manera antiga’, giraven pels poblets de les comarques rurals del Alentejo, actuant en cafès o locals municipals improvisats, en els que els veïns havien de portar les seves cadires de casa si volien seure. Poques vegades anaven a les grans ciutats, i quan ho feien, havien de canviar el llenguatge, no fos cas que la correcció cultural urbana de Portugal, sempre tan educada i conservadora, especialment abans, els multés o prohibís les representacions a causa del seu llenguatge desimbolt i essencialment popular.
Diu també el Festival Solsonès en la seva presentació:
El festival Espurnes Barroques no sols té visibilitat de portes enfora, a nivell públic, sinó que el programa d’activitats contempla un nodrit programa social i educatiu, que es duu a terme aprofitant la presència dels intèrprets al territori.
És en aquest apartat que s’ha d’incloure l’exposició dels Bonecos, que es podrà veure durant els dies que els membres de la companyia d’Évora estaran presents en la seva visita a Solsona i Barcelona. Una exposició única, que durant els dies entre setmana del 16 al 20 de maig, rebrà la visita de grups escolars de la ciutat de Solsona de 1r a 3r de Primària, així com l’alumnat de l’escola rural de Llobera, els quals seran atesos pels mateixos actors de la companyia que actuen amb els Bonecos. Aquests els mostraran les interioritats de l’espectacle, tot allò que els espectadors voldrien saber quan presencien una representació.
També el dissabte 21 de maig, a les 18:30, tindrà lloc a la localitat de Fals, a l’Esgésia de les Torres, una representació dels Bonecos de Santo Aleixo, que s’acompanyarà amb plats típics de la gastronomia alentejana.
Des de Putxinel·li recomanem a tothom que pugui, de no perdre’s alguna d’aquestes representacions. Una experiència única que no oblidaran.
