Rob de la companyia valenciana Teatre de l’Abast en co-producció amb la Cia. Zero en Conducta continua la seva gira i, en aquesta ocasió, hem pogut veure l’espectacle en el Teatre Auditori de Can Palou de Canovelles, dins de la programació Escena Gran.


Per motivar la lectura d’aquest article, haig de dir que feia molt de temps que no veia un espectacle tan rodó. Entrem en matèria i comencem per allò que es veu en escena: restes d’un naufragi. Una escenografia estàtica (i al mateix temps plena de sorpreses ocultes) que serveix de marc per situar l’espectador. Restes d’un vaixell i els diferents materials que podem imaginar que hi ha a dins. També ens situa en l’època, perquè intuïm que allò era un galió, amb les seves veles, els seus barrils per a emmagatzemar l’aigua, el vi.


La il·luminació ens va guiant en el recorregut visual de l’escena, del que passa i quan passa. El despertar, per exemple, serveix per presentar el personatge principal d’aquesta obra, el nàufrag. Veiem el personatge i intuïm que ha passat molt de temps des que va arribar a aquell no lloc, ho diu ell mateix quan ens taral·lareja “Cumpleaños feliz”, però també ho diuen les seves robes envellides, la seva barba llarga i la seva coreografia quotidiana que percebem com a part del seu procés de supervivència. Fer-se una rutina per a marcar el pas del temps en solitud, sense embogir.


La dramatúrgia, molt ben portada al terreny del teatre visual, ens explica amb poques paraules i més accions físiques que Rob, el nàufrag, està esperant el seu rescat, i és optimista en la idea que algun dia serà rescatat. Passen vaixells, escoltem el seu so, més a prop, més a prop i Rob s’agita, aixeca la seva veu, busca formes per a fer els senyals que el treguin d’aquell aïllament, però de seguida sentim el xiulet del vaixell allunyar-se i l’esperança de Rob esfondrar-se en escena.

 Rob es va transformant, i aquest és un altre gran encert d’aquesta peça teatral. El personatge canvia, el personatge aconsegueix el seu objectiu, sortir de l’illa, però no del seu sofriment. Aquesta manera de revisar el clàssic Robinson Crusoe de Daniel Defoe, ens connecta amb la metàfora de qui busca refugi, de qui travessa circumstàncies terribles, catàstrofes, de l’antiheroi que no és acceptat per la societat. Rob ens mostra la seva angoixa, i és en aquests moments on la seva vulnerabilitat toca l’ànima de l’espectador, ens interpel·la com preguntant-nos: I tu, ets capaç de connectar amb la meva bogeria?

El personatge de Rob, magníficament interpretat per Ramón Rodenas, mereix un esment especial. Ple de matisos, Rob ens fa partícips del seu desconsol, dels seus petits assoliments quotidians, de la seva intel·ligència per a sobreviure a la solitud i la bogeria. L’actor sosté l’atenció i mostra recursos de teatre físic, de dansa, d’animació d’objectes, un darrere l’altre amb gran control. Vist així, Ramón Rodenas és el que podríem dir un actor complet.


En el seu procés, Rob crea personatges per a sobreviure a la solitud: parla amb el capità, una calavera que cobra vida i que li permet a Rob mantenir un diàleg amb sí mateix. Aquest mateix element també es converteix en una dona amb la qual balla i es deixa portar per una escena imaginada que el treu de l’illa. Són part dels petits tresors que va trobant i que es converteixen en excuses per a mostrar-nos la seva intel·ligència, la seva capacitat de sobreposar-se al pas del temps, al dia a dia en solitud.

La posada en escena és impecable, tots els elements: música, interpretació, coreografia, il·luminació, escenografia, van a l’uníson i és per això que Teatre de l’Abas i Zero en Conducta han aconseguit com a resultat un espectacle precís i preciós. Un espectacle que mostra les fortaleses i les febleses d’un personatge al límit de la supervivència. Rob ens deixa preguntes en l’aire, i ens connecta definitivament amb les angoixes personals, amb els problemes quotidians que alberguem a la nostra illa interior, ens connecta amb la nuesa del naufragi, amb la necessitat de refugi en l’altre.

Fitxa artística

Autors: LUCÍA AIBAR, VICTORIA MÍNGUEZ, JOSÉ PUCHADES (PUTXA) i RAMÓN RODENAS.
Direcció: ZERO EN CONDUCTA.
Coreografies: JULIETA GASCÓN i JOSÉ PUCHADES (PUTXA).
Intèrpret: RAMÓN RODENAS.
Música original: BOB GONZALES.
Escenografia i construcció de titelles: VICENTE ANDREU.
Vestuari: PASCUAL PERIS.
Disseny d’il·luminació: VÍCTOR ANTÓN.
Postissos: MERCEDES LUJÁN.
Coreografia de Claqué: FRANK ALONSO.
Veus: NEUS ALBORCH, NELO GÓMEZ, LAURA PELLICER, ALFRED PICÓ, ISABEL MARTÍ i MIQUEL VINYOLES.
Disseny gràfic: LAURA VALERO.
Fotografies: VICENTE A. JIMÉNEZ.
Vídeo: NELO GÓMEZ.
Producció: TEATRE DE L’ABAST.