(Foto del cartell de l’obra. @Sergi Bernal)
S’ha estrenat aquest passat 17 de febrer de 2022 l’obra El Mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai, de Xavier Bobés i Alberto Conejero, a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, dirigida pels mateixos autors, i interpretada per Xavier Bobés i Sergi Torrecilla.
D’entrada, i abans d’anar al detall de l’espectacle, haig de dir que ‘El Mar…’ és una verdadera meravella, una obra que fascina i emociona per un igual, a la vegada que parla de coses bàsiques i fonamentals: la vida, la mort, la vocació, la infància i l’escola com un espai de creació i creixement. I ho fa des d’una elegància sublim, amb la distància de la paraula poètica i intel·ligent, i de la imatge que s’articula amb la poesia parlada per crear un univers de múltiples cares, que il·lumina i emociona, complex, entranyable i alhora distant. Hi ha aquí una suma de madureses, la dels dos autors i intèrprets, que en la seva intersecció han creat una combinatòria de poesia, gest, imatge i cos situada a una altura de màxims. Bull en l’espectacle tota l’emoció poètica de les grans personalitats que van donar la seva vida per canviar i millorar l’Espanya dels anys trenta, començant per Antoni Benaiges, el mestre protagonista de l’obra, afusellat el 25 de juliol de 1936, continuant pel mateix poeta Federico García Lorca, uns vint-i-pocs dies després, i pels més de 400 mestres d’escola assassinats a tot el país.
Al llarg de l’espectacle, el text ordit per Alberto Conejero, amb paraules del mateix Benaiges, d’alguns testimonis de l’època, de cartes conservades, dels llibrets impresos pels nens de l’escola, o del mateix Conejero, ens traslladen a aquest estat d’esperit dels poetes i intel·lectuals més honestos de la II República, subtilment tenyit per l’inevitable pathos tràgic de saber que la garrotada fatal de la Història, amb forma de fratricida Guerra Civil, no els trigaria a caure a sobre. Però alhora, els autors han sabut mantenir aquesta elegant distància que sap exaltar la permanència dels valors defensats, posant l’esperança i la il·lusió que mira vers el futur per davant de la queixa i l’exabrupte rancorós, sense per això renunciar a la denúncia i a dir les coses pel seu nom.
El Mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai està basat en l’experiència d’Antoni Benaiges i Nogués, un mestre català de la República Espanyola nascut el 16 de juny de 1902 a Mont-roig del Camp (Tarragona) i mort afusellat a Briviesca (Burgos) el 19 de juliol de 1936. Havent arribat el 1934 a l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poblet de pocs habitants de la província de Burgos, el mestre Benaiges va crear durant dos anys una experiència educativa inspirada en el sistema Freinet, ideat pel francès Célestin Freinet (1896-1966). El punt principal del mètode Freinet, entre molts altres, era ensenyar als nens a composar uns textos i unes imatges que ells mateixos havien d’imprimir i publicar mitjançant una petita premsa manual de l’època. Com que no havien vist mai el mar, van triar aquest tema per a un dels llibrets. El mestre els va prometre que a l’estiu els duria al seu poble a veure’l, però aquest dia mai va arribar.
Una vida i un material, el que ha quedat d’aquests dos anys de mestre a Bañuelos de Bureda, que han fascinat als dos autors de l’espectacle, Xavier Bobés i Alberto Conejero. D’una banda, el cas d’Antoni Benaiges, un mestre que va concebre la seva vocació amb un rigor i un compromís social exemplars, propis en certa manera d’aquella època lluminosa que es va viure als anys trenta en coincidència amb la II República i que va acabar com tots sabem amb la tragèdia de la Guerra Civil.
De l’altra banda, hi ha l’univers visual i imaginari que s’ha conservat dels dos anys de classes, com són la totalitat dels llibrets creats i publicats pels mateixos xiquets de l’escola, que la família Benaiges ha conservat en haver-se´n subscrit i rebre’ls puntualment a mesura que anaven sortint. Una documentació preciosa que s’ha d’ajuntar a les cartes escrites pel mestre Benaiges i als testimonis que s’han reunit a l’entorn de la seva figura, gràcies a la feina del novel·lista Sergi Bernal, autor del documental ‘El Retratista’ (veure aquí). Un material, el reunit per Sergi Bernal, bàsic per als autors de l’obra, que inclou no sols els documents i les imatges trobats en la seva investigació, sinó també una petita impremta de l’època com la que va utilitzar Antoni Benaiges amb els seus alumnes.
És a partir de tot aquest material que els dos autors han creat la seva trama escènica en la que paraula i objectes es combinen i avancen en paral·lel: mentre l’actor Sergi Torrecilla encarna la figura del mestre Benaiges, exposant amb paraules l’entusiasme de la seva feina a Bañuelos de Bureba, l’altre intèrpret, Xavier Bobés conjuntament amb Sergi Torrecilla, s’encarreguen de posar a la vista del públic els múltiples objectes i documents reunits, imatges que s’amplifiquen amb el recurs de l’anomenat Live Cinema, el qual és tractat amb una subtilesa i un refinament exquisit, mostrant a través del primer pla de les mans que mouen fotografies, cartes i altres objectes, un respecte que traspua distància i poesia alhora.
Un paper important tenen les taules que sostenen les petites composicions escenogràfiques construïdes a la vista del públic, i que són també les taules-pupitres de l’escola, que els autors han posat sobre rodes, cosa que els permet moure-les com si fossin quasi bé uns personatges-objectes autònoms. Magnífic és el tango que ballen els dos intèrprets sense ballar-lo, amb un simple moviment coreogràfic pautat de les taules que fan rodar per l’espai amb moviments que segueixen el ritme a la perfecció.
L’actor Sergi Torrecillas ha sabut trobar el to adequat per a la seva encarnació d’Antoni Benaiges, gens fàcil en haver de combinar molts registres diferents, mentre alhora s’havia de desdoblar en manipulador estricte, amb la contenció exigida per la projecció de la imatge filmada en directe i primeríssim pla.
A destacar l’artifici d’una animació superposada al Live Cinema, que s’ha sabut fer amb una gran delicadesa, així com l’espai escènic creat per Pep Aymerich. Igualment són importants les paraules citades al principi i al final de l’obra de la filòsofa Marina Garcés, extretes del seu llibre ‘Escuela de Aprendices’, que sintetitzen un pensament pedagògic íntimament relacionat amb el d’Antoni Benaiges.
Podríem qualificar el resultat com d’un ritual poètic, casi bé mistèric, d’invocació de la persona del mestre Antoni Benaiges, encarnat per l’actor Sergi Torrecilla. Un ritual en el que tant prima la paraula com el silenci, el produït per les imatges i els objectes, moguts amb uns moviments discrets i sigil·losos, silenci indispensable perquè a l’escenari regni el temps ritual, en el que passat, present i futur es puguin trobar i dialoguin des de la mirada distant i intel·ligent de qui, sense renunciar a les emocions, se les mira de lluny.
Tot plegat, una altra obra mestre d’en Xavier Bobés que, junt amb el poeta i dramaturg Alberto Conejero, s’han enfilat mútuament vers uns paràmetres insòlits de qualitat poètica poques vegades vistos en un escenari.
(Vegeu la crítica d’Irma Borges a Titeresante aquí)
