(Biel Porcel i Pep Moliner davant la Puntual recullen paraules dels nens del públic. Foto T.R.)
S’ha vist aquest cap de setmana a La Puntual de Barcelona l’estrena del nou espectacle de la companyia Binixiflat, del titellaire mallorquí Biel Porcel, ‘Contes del Binomi’, amb direcció d’Helena De Sola, i que ha comptat amb la participació del músic Pep Moliner. Una obra que s’ha inspirat en les tècniques d’invenció de contes que Gianni Rodari va presentar en la seva obra ‘Gramàtica de la Fantasia’.
Sempre ha estat molt productiva la tria aleatòria de paraules en els exercicis de redacció i creació d’històries, en obrir portes i descobrir espais inesperats a la nostra imaginació. Les rutines ens impedeixen trencar amb les redundàncies i per això és tan útil recórrer a les sorpreses de l’atzar, en aquest cas les ocurrències espontànies dels nens que, per regla general, són aquells que tenen més capacitat de sorprendre’ns.
Biel Porcel s’ha basat en aquest recurs per crear, des de la pròpia imaginació dels nens, quatre contes ‘binomis’, és a dir, basats en dues úniques paraules. No revelem els detalls ni el simulacre que de fet proposa l’espectacle, amb la participació dels nens del públic. Només dir que els espectadors es trobaran amb quatre històries creades realment des de l’atzar de vuit paraules escollides per uns nens, a partir de les quals Biel Porcel ha elaborat els contes corresponents.
L’espectacle aconsegueix reproduir amb molta eficàcia i una gran vitalitat en el present dels nens del públic la il·lusió d’aquell atzar primigeni generador dels quatre contes. I ho fa amb un valor afegit que marca des del primer minut la singularitat de l’obra: la presència del músic Pep Moliner, virtuós del fiscorn, un instrument d’un gran impacte i d’una bonica sonoritat, del que Moliner en treu un gran partit.
Es serveix per això d’aquest efecte d’enregistrament que reprodueix en bucle la gravació, sobre la qual hi va afegint altres capes de loop fins deixar-lo com a base sonora on improvisar a sobre amb l’instrument. Això dona un enorme colorit i un ritme àgil i enèrgic per anar enllaçant les escenes, pintar sonorament l’acció, i lligar les transicions. El fiscorn dona a més una alegra tonalitat de festa a l’obra, de manera que pares i nens se senten transportats en l’atmosfera perfecte per a seguir les quatre històries que proposa Binixiflat.
Potser lo més interessant encara sigui la constant picada d’ullet que els titellaires fan als adults del públic, quan van traient els titelles i ninots corresponents a les paraules escollides, en aquest joc del simulacre de l’aleatorietat fingida, de manera que allò que per a uns és quasi bé un miracle, per els altres és motiu de somriure. A destacar també el registre de clown que la direcció ha donat a la interpretació del músic i del titellaire, amb un divertit aire de candorosa innocència però alhora sempre trapella, com l’estil titellaire imposa.
El resultat va seduir als espectadors que omplien el teatret de La Puntual, grans i petits, atrapats pel joc d’un espectacle que era una caixa de sorpreses, i per la imponent sonoritat del fiscorn, de manera que els aplaudiments van sonar sincers i fervorosos.
