Imatge promocional de la sèrie de televisió Thunderbirds, interpretada exclusivament per titelles. Foto: justwatch.com
Els titelles anomenats Thunderbirds –qualificables en la modalitat de titella de taula o bunraku- van ser els exitosos protagonistes d’una sèrie de televisió anglesa, creada i produïda per Gerry Anderson i emesa per primera vegada l’any 1965.
Destinada preferentment a públic infantil, constava de 32 capítols, cadascun de 50 minuts. Thunderbirds va formar part de la programació de canals de televisió d’arreu del món. A l’Estat Espanyol es va exhibir amb el títol de: Guardianes del Espacio. Tema, argument, acció i estil es situaven en una època futurista. (Vegin tota la sèrie a Youtube aquí)
Els continguts de la sèrie oferien una clara intenció didàctica orientada a despertar en nens i nenes l’esperit empàtic i solidari. Com a principals personatges, els integrants de la família Tracy. Pare, i cinc fills, tots sis experts en enginyeria i tecnologia futurista, experts pilots i tripulants de tota mena de vehicles terrestres i submarins, naus interplanetàries incloses.
La missió humanitària de la família consistia en dedicar-se a rescatar personatges en situació de perill o emergència a causa d’un accident, o d’una catàstrofe, o d’un atemptat, o d’un sabotatge. El lema de l’organització familiar “Rescat Internacional”
Important també, el personatge femení de Lady Penélope. Una estreta col·laboradora dels Tracy, que des de la seva seu a Londres -en qualitat d’experta en intel·ligència al servei de la seguretat mundial- els ajuda en les seva tasca de prestar els ajuts i socors més arriscats.
Els Tracy, podien dur a terme les seves complicades operacions de salvament i rescat tant si la seva intervenció es feia necessària en algun lloc del planeta terra o en alguna remota galàxia de l’espai sideral.
La base d’operacions dels Tracy es situava en una desconeguda illa de l’Oceà Pacífic. També operaven –quan l’emergència ho reclamava- des d’una seu subsidiària: una remota estació espacial situada en òrbita interplanetària.
Com en tota sèrie d’estructura narrativa senzilla, no faltava un personatge molt malvat: The Hood. Un malfactor envejós i desitjós d’espiar els coneixements tecnològics dels Tracy i sempre disposat a entorpir les intencions benefactores de la intrèpida família.
Els titelles, de 45 cm. d’alçada i aparença realista, van ser creats per Christine Glanville. Construïts amb diversos materials, -el cautxú i el poliestirè entre ells- podien moure el cap, obrir i tancar els ulls, obrir i tancar la boca, caminar i seure. La manipulació s’efectuava mitjançant cables, varetes i fils –elements camuflats i invisibles a la pantalla- i també –tècnica aquesta més sofisticada- a través d’impulsos electrònics operant sobre zones imantades en la còrpora dels titelles, creant així una força electromagnètica capaç de procurar-los determinats moviments.
Principalment, els impulsos electrònics operaven sobre l’articulació dels llavis dels titelles, amb l’objectiu de sincronitzar aquest moviment amb uns diàlegs enregistrats prèviament.
A banda dels titelles pròpiament dits, també presentaven una notable creativitat els elements escenogràfics: paratges selvàtics, fons del mar abismals, espais estratosfèrics, etc. I tot un ventall de vehicles i màquines que venien a representar la més avançada tecnologia del futur.
Un futur, aquell que presentava la sèrie Thunderbirds –l’acció es situava a l’any 2026 – que a l’any 1965 oferia suficient distància i que avui, ve a ser pràcticament el nostre present.
D’aquí que els vehicles i aparells de rescat de la família Tracy puguin semblar-nos més o menys pròxims i poc futuristes si erròniament ens els mirem des de la realitat del nostre present. I ben al contrari, suficientment sofisticats, tecnològics i fantàstics, si ens els mirem amb ulls infantils, innocents, disposats a gaudir de la sempre màgica ficció que –més enllà de qualsevol temporalitat- ens ofereix el món dels titelles.
Les màquines i vehicles que utilitzaven els Tracy, no deixaven de ser –salvant totes les distàncies i escènicament parlant- un antecedent de l’actual concepte escènic anomenat Teatre d’Objectes.
L’any 2004, a Estats Units, Jonathan Frakes va dirigir la pel·lícula Thunderbirds. Els productors van refusar utilitzar titelles, optant per actors i actrius de carn i os. La resposta del públic va ser indiferent. La de la crítica negativa. La recaptació de taquilla molt pobre… Sovint, la força expressiva i comunicativa dels titelles és insubstituïble!
De l’eficàcia interpretativa de marionetes i titelles, que pot arribar a ser superior per intensitat i màgia a la d’actors i actrius de carn i os, en parla Heinrich von Kleist en el seu llibre: Les Marionetes.
L’any 2015, la televisió anglesa va produir un remake de la sèrie original. En aquesta versió, la morfologia de titelles es mantenia, però aquests prenien vida a la pantalla mitjançant el sistema d’animació CGI ( Computed Generated Imageny) Aplicació d’infografia i gràfics en 3D generats per ordinador. La realització va comptar també amb la col·laboració del dissenyador de robots Shoji Kawamori.
És evident que les tècniques de la robòtica aplicades a la construcció, manipulació i animació de titelles, -ja sigui a l’escenari o a la pantalla- poden proporcionar excel·lents i innovadors resultats.
També és evident, que al llarg de tot el segle XX i en el que portem del XXI, els transvasaments de titelles i marionetes des de la seva teatralitat original al món dels audiovisuals -cinema i televisió- ha estat constant.
En la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya de l’any 2021, un titella construït d’argila segons el disseny de l’australià Adam Elliot, obtenia el preuat guardó anomenat: Premi Animation Master.
