S’ha acabat el 2021, segons sembla, ja no donava més de si. Doncs que sigui benvingut el 2022! És que potser no hem de ser optimistes, ni que sigui per obligació? Anava a dir ‘per professió’, sens dubte exagerat, però no tant, si tenim en compte que per pujar a un escenari necessites unes energies que tenen més a veure amb l’optimisme que amb el pessimisme. Em refereixo a l’actitud vital: un pot ser un optimista convençut parlant sobre la fi del món: ho farà amb un entusiasme tal que sens dubte ens ho creurem.
Sempre s’ha dit que les persones intel·ligents són pessimistes perquè les veritats del món no donen per a més, i que els optimistes són els que es deixen portar per unes il·lusions per regla general infundades. Però bé, senyors, si allò que mou el món és la il·lusió! I la necessitat, és clar… Però sense il·lusions, qui faria res? Després ja vindran els qui saben pensar i corregeixen els despropòsits dels que s’han llançat tan alegres al buit. Aleshores, les il·lusions amb fonament es converteixen en necessitats.
Em sembla que, si mirem les biografies de les persones de teatre, poques vegades veurem càlcul als seus inicis, i sí molta ‘inspiració’ i ‘ganes de tot’. Després, el temps corregeix les coses i es passa del tot a les parts i al particular de cadascú. S’ajusten les ambicions, es classifiquen les il·lusions, es refinen els enfocaments, aconsegueixes un ofici o no tens més remei que fer-te empresari teatral.
Però tornem a això de l’any. Com no ser optimistes després del 2021? Tampoc ha estat tan dolent, per descomptat; el podríem anomenar, sent educats, un ‘any de transició’. Però crec que ja ens mereixem una cosa diferent. Potser el 2022 serà pitjor, qui ho sap?, però això no treu que el desitgem millor.
Ho mirem per on ho mirem, no hi ha manera de sortir de l’optimisme: sense ell, podria escriure aquestes paraules? I qui alçaria la copa de cava o de xampany per celebrar el nou any?
Un any nou sempre arriba carregat d’esperances, il·lusions i energies positives. Lo bo és que no és igual per a tothoms, sinó que a cadascú li arriba a la seva mida. Per això és millor no generalitzar i deixar que cadascú se les apanyi al seu aire i com pugui. Com hem dit en anys anteriors, l’any arriba amb una maleta plena de coses, de regalets de tota mena. La cerimònia d’obrir aquesta capseta de sorpreses és personal i és recomanable fer-ho durant els primers dies de l’any, quan encara brilla una part d’aquest optimisme. Més tard, un oblida l’any, la capseta i fins i tot l’optimisme. L’important és que la maleteta no arribi només carregada de raïm, sinó que contingui alguna cosa més, allò que realment desitgem en lo més profund del nostre ésser. El truc no és si està a la maleta o no, sinó si som capaços de trobar-lo. Ull viu i bona vista!
El 2022, Putxinel·li compleix 10 anys
Una notícia alegre o, en tot cas, interessant. 10 anys tirant del carro d’un projecte que, com passa amb tot lo que es mou en aquest món, està fet d’il·lusions, etapes, mancances, inicis i finals. En aquest cas, la nostra intenció és convertir el 2022 en un any de canvi. Fi d’una etapa i inici d’una altra. No detallarem en aquest article de celebració els detalls d’aquest canvi, sinó tan sols anunciem que hi haurà noves incorporacions i un procés de renovació que serà lent i consensuat amb els nostres socis i amics.
Hi haurà temps per mirar i analitzar allò que la maleta del 2022 ens ha portat en relació a aquest canvi. Temps al temps, toquem fusta i sort per a tothom!
Feliç Any Nou 2022!
