(Sara Henriques al claustre del Museu da Marioneta. Foto T.R.)
Es presenta aquest cap de setmana, en la 16ª edició del Festival Internacional de Putxinel·lis de La Puntual, després de l’anterior sessió amb Paz Tatay (veure aquí), una altra de les tradicions titellaires europees, a les que aquest any el Festival està dedicat: el Dom Roberto portuguès. Per saber més sobre el Festival, clicar aquí.
Es tracta d’una de les tradicions que porta més als límits aquesta característica principal dels titelles populars: el seu esperit de síntesi. En efecte, el Dom Roberto presenta una posada en escena extremament austera, sense complements escenogràfics en la major part de les obres del seu repertori -llevat d’alguns casos, com el del Castell Encantat-, amb pocs personatges, els quals parlen tots amb la ‘llengüeta’, aquest petit instrument vocal que es posen els titellaires per distorsionar i amplificar la veu. També les històries són mínimes, buscant una interrelació immediata amb el públic popular del carrer. Per això també les seqüències solen resoldre’s a base de les esperades garrotades.
Sara Henriques, que va tenir com a model el gran mestre de Porto João Paulo Cardoso, mort el 2010, va representar a La Puntual dues obres del repertori clàssic: El Barbeiro i A Tourada.
La primera és una història de tres únics personatges: Dom Roberto, el Barber i, com a sorpresa final, la Mort. Es toca aquí un dels temes predilectes dels titelles populars europeus, que és la batalla amb la Mort, a la qual es venç, després de no poques burles i juguesques sempre amb el garrot a la mà. De fet, no té res d’estrany, si tenim en compte que els titelles són de fusta, i per molt que la mort els vulgui matar, reneixen de seguida que el titellaire ho decideix. Cosa que també ajuda a relativitzar els cops de les bastonades, avui qüestionats per una part del públic. Són els nens els qui millor comprenen aquests realitats subjacents.
En la versió de Sara Henriques, Dom Roberto es va a casar i necessita posar-se guapo i per això va al barber. Però no té quartos per pagar. El que no sap el barber és que Dom Roberto el pagarà a cops de bastó.
Les bastonades al barber acaben amb la seva vida, però aquí no s’ha acabat la batalla per a Dom Roberto: darrera la despulla de l’estomacat barber, apareix la Mort. Com és lògic, aquesta vol imposar la seva llei inexorable, però l’heroi titella gira aquesta llei del revés, i qui mor és la Mort.
La segona història és la típica corrida de toros portuguesa, que es fa amb els forcados, tot i que també apareix el Dom Roberto com torero, encarregat de marejar el toro però no de matar-lo, tal com es fa en les corrides portugueses.
Hi ha aquí moltes juguesques, que Henriques mostra successivament, primer el torero amb el capot de brega, i després els dos forcados, que s’encarreguen de subjectar el toro.
Sara Henriques, plena d’ofici i amb ganes de connectar amb el públic, va fer una bona feina entregada als seus personatges i al dinamisme que sol agafar el Dom Roberto, potser una de les tradicions més ‘ràpides’ pel que fa a les rutines dels titelles, i va entrar a matar, com qui diu i La pròxima cita seguint la terminologia taurina, amb fermesa i decisió.
El públic, encuriosit per aquestes tradicions tan peculiars i de tan profundes arrels històriques, va premiar a la titellaire amb calorosos aplaudiments. Al final, la titellaire va mostrar d’a prop els seus personatges, explicant alguns dels trucs emprats.
La pròxima cita del Festival és el proper cap de setmana amb la mestre titellaire Irene Vecchia, que presentarà la tradició napolitana dels guaratelle amb Pulcinella.
