Neix el Museu Internacional del Titella al Vallès – Teia Moner, a Palau-Solità i Plegamans

(Can Falguera, foto de Jesús M.Atienza)

Un somni està a punt de fer-se realitat: el projecte de convertir l’imponent masia de Can Falguera, a Palau-Solità i Plegamans, en un museu dinàmic dedicat als titelles en tota la seva amplitud conceptual a la comarca del Vallès; una idea que des de fa més de 10 anys Teia Moner, Miquel Espinosa i Cristina Bertran han perseguit amb infatigable afany.

Fa poques setmanes que els tres titellaires de la companyia Teia Moner han rebut les claus i han signat amb l’Ajuntament de Palau una cessió per quinze anys d’aquest equipament municipal d’exquisida factura. Amb una idea: convertir Can Falguera en el nou Museu Internacional del Titella al Vallès.

Putxinel·li, amb la cobertura fotogràfica de Jesús M. Atienza, s’ha traslladat a Palau-Solità i Plegamans per veure en directe la realitat del projecte. Aquest reportatge és el resultat de la nostra visita.

L’edifici

Val la pena aturar-se ni que sigui uns paràgrafs per parlar de la bellesa i de l’impacte visual que produeix aquesta masia del segle XIV, refeta a principis del segle XX (el 1920, arran del casament del seu últim propietari Falguera) amb incorporació d’una elegant façana que li dona un cert aire de fortalesa passada per la imaginació d’un modernisme tirant a noucentista. Com diu la Wikipèdia referint-se a aquest afegit amb correcte llenguatge arquitectònic: ‘Al centre de la façana es troba un cos afegit on hi ha la porta d’arc de mig punt adovellada, una finestra motllurada, una galeria d’arcs de mig punt cecs, amb el conjunt rematat per uns merlets’. L’arquitecte encarregat de la reforma va ser Josep M. Falguera, amb la col·laboració del seu germà Antoni Falguera, autor del Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1916-1927) i la Casa de la Lactància (1907-1914).

El gran avantatge de l’espai és que ha estat restaurat no fa gaire (l’any 2010) gràcies a una potent injecció de diners procedent de la Unió Europea (uns dos milions d’euros).

Això ha permès deixar els seus interiors buits i ben condicionats, sense els envans i els murs que dividien la casa a l’interior, de manera que s’ha aconseguit una notable qualitat de llum.

Uns espais, per tant, perfectes per acollir-hi sales d’exposició i per a altres utilitats complementàries (tallers, conferències, assaigs, recepció, representacions, etc.).

A un pati interior a la façana del darrere hi ha un escenari fet d’obra amb escala incorporada per a actuacions a l’aire lliure, amb un espai considerable per als espectadors i una entrada independent d’ampla porta.

A l’ala dreta hi ha unes dependències que l’Ajuntament ha atorgat a tres entitats del poble: els geganters, un cor de gent gran, i una associació de veïns. Dels tres, la que més encaixa amb la temàtica del Museu és sens dubte la dedicada als geganters, una presència de poderoses ressonàncies amb el món dels titelles, que sens dubte pot tenir múltiples implicacions simbiòtiques.

L’altre gran atractiu de la Masia és l’entorn que l’envolta, enjardinat amb uns quants arbres dispersos i sota protecció municipal de zona no edificable, cosa que el converteix en un espai ideal per poder-hi imaginar actuacions a l’aire lliure i l’emplaçament d’escenaris i altres instal·lacions efímeres dedicades puntualment a les arts relacionades amb el teatre de figures i visual.

El context: la Fundació Folch i Torres i el Campus Arqueològic del Museu Egipci. El dinàmic Vallès

És evident que un museu, avui en dia, no s’entén si no compta amb uns enllaços i unes ressonàncies simbiòtiques que permetin amplificar, diversificar i, en definitiva, rendibilitzar al màxim l’acció i les activitats que genera. Hom creuria que un poble com Palau-Solità i Plegamans, una població que no compte amb un passat històric de gran envergadura, no ofereix masses possibilitats en aquesta qüestió dels enllaços, les complicitats i les ressonàncies. Doncs curiosament és tot el contrari: dues altres entitats, instal·lades també en dos edificis singulars, venen com anell al dit a complementar aquesta mirada pluridisciplinària que constitueix avui el Teatre de Titelles, Visual i d’Objectes: la Fundació Folch i Torres situada al Castell medieval de Plegamans, i el Campus Arqueològic de la Fundació Clos, responsable del Museu Egipci de Barcelona, instal·lat a la Masia de Can Mayol.

La Fundació Folch i Torres està centrada en mostrar, explicar i difondre el llegat dels germans Folch i Torres, un dels quals, en Josep Maria Folch i Torres, és ben conegut pel públic català i el món de la literatura i el teatre per a nens i joves. Una família que va generar una quantitat ingent de continguts tan visuals com literaris centrats en el conreu de la imaginació figurativa. Un món, per tant, molt proper a aquesta altra dimensió tridimensional dels titelles (i bidimensional de les ombres), dedicada també a donar forma figurativa als continguts simbòlics i imaginaris.

I què pot haver-hi de més estimulant en el conreu imaginari que el món figuratiu i simbòlic de l’antiga civilització egípcia, un univers que va creuar la història durant més de quatre mil anys i que encara segueix fascinant la imaginació humana d’avui en dia?

Una civilització que es troba a la base de la nostra cultura europea, que utilitzava imatges figuratives i signes simbòlics per a l’escriptura, com són els jeroglífics, i de la que se sap que durant mil·lennis va utilitzar la figuració escultòrica, fixa o articulada, monumental o miniaturitzada, per a usos màgics, religiosos i quotidians.

La localitat de Palau-Solità i Plegamans, amb aquests tres pols dedicats a tres universos singulars de pràctica cultural que tenen la imatge com a centre, apareix de sobte com un hub o un eix de la figuració visual dotat d’unes ressonàncies que abracen tots els extrems de la mirada cultural: el futur i el passat, els nens i els adults, l’alta cultura i el registre popular, l’estudi i la creació, la diversió i el sagrat, la ciència i el teatre…

I tot això situat als límits de les dues franges del Vallès, l’Oriental i l’Occidental, a pocs kilòmetres de les importants localitats de Caldes de Montbui i de Mollet, dues poblacions que compten a més a més amb coneguts i afamats festivals de titelles. També serà pertinent la proximitat del moianès amb el seu festival comarcal que aquest any ha arribat a la seva cinquena edició.

Un Museu dinàmic obert al Teatre de Titelles, Visual i d’Objectes (TTVO)

El conjunt és per tant més que idoni per convertir-se en un museu en el seu concepte més contemporani de centre dinàmic que conserva, cataloga i estudia el patrimoni mentre alhora dinamitza la pràctica professional i creativa del món dels titelles en el seu sentit més ample i multidisciplinari.

Caldria aquí posar un èmfasi en allò que avui representa el món del Teatre de Titelles, Visual i d’Objectes (TTVO): una cruïlla de llenguatges que cada vegada atrau més les diverses disciplines artístiques. La raó és simple: en estar basat l’univers del TTVO en el desdoblament figuratiu, connecta d’una manera natural i necessària amb les temàtiques del Doble, de la Identitat i de l’Altre, nuclears avui en dia en les inquietuds i el pensament contemporani. Disposar d’un espai com el que el col·lectiu Teia Moner pretén instal·lar a Can Falguera, és com posar en plaça un sofisticat joc de miralls que reflecteixen la realitat envoltant i permeten l’auto-observació crítica de tots aquells que s’hi apropen.

Obrir un museu de titelles és obrir unes portes que mostren alguns dels secrets més íntims de l’Alteritat: com els humans ens hem reflectit i desdoblat amb el nostre entorn, amb els demés, els animals, els elements naturals i les entitats imaginàries espirituals.

Una suma de mirades que reuneix la creació artística, el joc, els rituals sagrats i laics, el divertiment, la visió crítica i el grotesc. Per això aquest món interessa tant a la gent del teatre, de l’art i de la cultura, però també als antropòlegs, als estudiosos de les religions i als mateixos psicòlegs, educadors i terapeutes, que apliquen avui el teatre de titelles com una de les millors eines per trencar els bloqueigs de l’autisme i de moltes altres patologies relacionades amb els problemes de relació i d’acceptació de l’altre.

El Museu Internacional del Titella al Vallès – Teia Moner

Aquest museu neix amb la voluntat de tocar totes aquestes tecles, sobretot si tenim en compte el currículum de la companyia, que des de fa anys ha treballat en profunditat els aspectes educatius i terapèutics del teatre de titelles, amb l’organització de nombrosos tallers, simpòsiums i trobades internacionals d’especialistes en la matèria.

Tal com ens han indicat els seus responsables, les activitats que volen dur a terme són les següents:

– Exposicions temporals que acompanyin l’exposició permanent d’alguns dels fons de la col·lecció històrica i patrimonial de la companyia Teia Moner;

– Visites guiades per a escolars amb ofertes de tallers i representacions;

– Visites guiades i portes obertes els dies festius per al públic local i de fora;

– Organització d’activitats (mostres, actuacions diverses, trobades, conferències, tallers internacionals…);

– Espai obert a residències de creació i de recerca;

– Projectes de recerca sobre l’ampli ventall disciplinari del TTVO;

– Col·laboració amb les companyies i els festivals de l’entorn;

– Establir xarxes de col·laboració amb altres centres i museus de titelles espanyols i europeus;

– Obrir les activitats als gèneres afins al TTVO i a la trajectòria de la companyia: titelles, màgia, circ, cabaret visual…;

– Estudiar programes de col·laboració i simbiosis amb les entitats culturals nuclears de Palau-Solità i Plegamans (Fundació Folch i Torres i Campus Arqueològic del Museu Egipci);

Calendari d’obertura

El MIT-Teia Moner iniciarà la seva primera fase de posta en marxa aquest setembre de 2021, amb les primeres visites escolars guiades, que seran l’indispensable rodatge de l’espai.

L’obertura del Museu està prevista a la primavera de 2022, encara sense una data tancada.

Des de Putxinel·li, desitgem sort i èxit als responsables del projecte que amb tanta energia i entusiasme s’han llançat a la piscina: Teia Moner, Miquel Espinosa i Cristina Bertran Moner. Un projecte que requerirà una obligada etapa de rodatge i que ve a satisfer unes necessitats de dinamització local, regional, estatal i europea molt pertinents a l’entorn del TTVO, una temàtica avui en dia de tanta rellevància en les seves múltiples dimensions socials, artístiques i conceptuals.