(Imatge d’una acció de Marcel·lí Antúnez)
Atelier della Luna, entitat formada pels dos titellaires Eudald Ferré i Luca Ronga, ha proposat per a aquest estiu un curs de 13 dies (del 13 al 25 de juliol de 2021) amb l’artista Marcel·lí Antúnez Roca. Como sempre, el lloc serà el Monestir de Santes Creus, a la província de Tarragona, un espai històric d’impactant bellesa (veure aquí).
L’objectiu del curs consisteix en la preparació i presentació d’una performance escènica amb objectes i actuants en el context d’una creació col·laborativa. Marcel·lí Antúnez Roca aprofitarà el transcurs d’aquest estudi i assaig, per desgranar els seus coneixements i experiències en aquest entorn, així com d’altres entramats en els quals s’ha desenvolupat la seva carrera artística.
Informació tècnica:
Taller pensat per principiants i professionals.
Idioma: Català – Espanyol – Anglès
Duració: 13 dies, 13 – 25 juliol de 2021
Horaris: 10.00-13.00 / 15.00-18.00
Preu: 600 euros: inclou hores de formació i els materials necessaris per a la construcció. No inclou dormir ni menjar.
Covid19: El curs i les activitats es realizarán con todas las medidas de prevención COVID 19.
Per confirmar la participació 100 euroa de depòsit.
Omple el formulari (clicar aquí http://www.atelierdellaluna.com/es/marcel-li-antunez-roca-workshop/ ) i envia el teu CV a info@atelierdellaluna.com
L’horari serà de 10h del matí a 6h de la tarda amb les pauses corresponents pels menjars.
Presentació del curs, per Marcel·lí Antúnez Roca.
En els darrers anys he fet un seguit de treballs col·laboratius de caràcter escènic, performàtic i també relacionats amb la instal·lació en els quals he utilitzat grans elements visuals que esdevenen objectes dramàtics decisius en el relat que s’explica. Alguns d’aquets objectes han tingut caràcter d’escenografia estàtica però la majoria han estat elements mòbils tals com indumentària, animals, icones simbòliques o be figures gegantines.
La majoria d’aquests treballs s’han desenvolupat per ser realitzats una sola vegada com una acció específica. Aquest és el cas de Fargabudell (2014), Alsaxy (2015) i Tracapelló (2017). Altres han tingut com a propòsit esdevenir instal·lacions visuals ja sigui de forma tridimensional o muralística per ser exposades temporalment o per romandre en un lloc durant una temporada. Aquest es el cas de Monutafi (2015), Pittsbug (2016), Milcaps (2018) o el cicle Traspassant Murs en el que s’han produït tres murals amb els títols de Revolupià (2018), Parapupapia (2019), i Upceanopia (2020-21)..
El meu propòsit a l’hora de construir aquests elements, sempre que ha estat possible, ha estat el d’utilitzar materials econòmics o bé de rebuig tals com envasos de plàstic i cartrons, en un intent d’allargar la vida de materials concebuts com objectes d’un sol ús.
El meu interès per la metodologia col·laborativa ve de lluny i en certa forma és conseqüència del meu propi tarannà. Sempre m’ha sembla molt interessant compartir la creació amb altres. Durant els anys 80’ del segle passat vaig fundar i treballar amb els grups La Fura dels Baus i Los Rinos, ambdós amb sistemes de producció basats en dinàmiques de creació col·lectiva. Més tard ja en els anys 90’ vaig intuir i entendre les possibilitats de gestió de la complexitat que oferien les tecnologies digitals i en aquest afer hi vaig estar compromès durant 20 anys. Una de les possibilitats que ofereixen els entorns digitals es la interactivitat, que obre la participació de l’espectador, que esdevé usuari de la obra. Al any 2009 vaig crear Metamembrana, una instal·lació interactiva en la qual vaig implicar en la creació, per primera vegada, col·lectius de les cinc poblacions que participaren en el projecte: Lleida, Olot, Reus, Granollers i Barcelona. Aquest inusual intercanvi va ser molt profitós i significà per a mi l’inici dels meus treballs amb el procediment col·laboratiu. Aquella experiència em va revelar que obrir-se col·laborar amb altres persones pot ser molt útil de cara a traspassar els meus coneixements a la vegada que esdevenia molt enriquidora per a mi mateix.
El curs s’organitza en tres blocs. El primer te caràcter teòric i servirà per conèixer com s’han produït les obres col·laboratives a la vegada que es farà un revisió d’obres rellevants de la trajectòria de Marcel·lí. Es posarà èmfasis en aspectes relacionats amb la narració i la forma del relat. També en aquest bloc es desgranaran algunes de les claus de grups i artistes que han servit de inspiració al treball de Marcel·lí Antúnez com ara Niki Saint Phalle o el grup Breat and Puppet. El segon bloc servirà per escriure el relat de la performance i construir els objectes que siguin necessaris per la seva narració. Els materials necessaris per construir els objectes seran aportats per l’organització. El tercer bloc fa referència als assaigs del resultat dels quals sorgirà la presentació pública.
LINKS OBRAS COLABORATIVAS
http://marceliantunez.com/work/metamembrana/ http://marceliantunez.com/work/ultraorbism/ http://marceliantunez.com/work/Monutafi/ http://marceliantunez.com/work/Alsaxy/ http://marceliantunez.com/work/tracapello/ http://marceliantunez.com/work/revolupia/ http://marceliantunez.com/work/milcaps/
Marcel·lí Antúnez Roca, biografia
Marcel.lí Antúnez Roca (Moià, 1959) és internacionalment conegut per les seves performances mecatròniques i per les seves instal·lacions interactives. També es conegut per ser un dels fundadors de la Fura dels Baus. En els darrers anys combina els seus esforços creatius en la producció de obres col·laboratives i en la organització i desenvolupament del seu univers creatiu que ell anomena Marcelaxia. Els seus treballs s’han presentat en nombrosos festivals, galeries, museus i teatres de mes de quaranta països d’ arreu del món, entre ells la Villette de Paris, l’I.C.A. de Londres, el FILE de Sao Paulo, el Centre Cultural de Tokio, el DOM Cultural Center de Moscou, el MACBA DE Barcelona, el DEAF de Rotterdam, l’Ars Electronica de Linz o el Performing Arts de Seül (Corea).
Des dels 80 ‘com a fundador i coordinador artístic de la Fura dels Baus i des dels 90′, ja en solitari, la carrera de Marcel·lí ha desenvolupat un univers particular en el qual han contribuït el seu interès, entre altres coses, pel còmic, l’Art Brut, les avantguardes dels 60’ o les tradicions populars. Un cosmos que el completa la seva inclinació per certs elements de la condició humana com ara l’alimentació, el sexe o la mort. El treball d’Antúnez té al cos com a element central, es mou en l’esfera de l’art de la instal·lació i la performance, i en les darreres dècades ha estat amarat per la tecnologia digital. Durant aquest temps l’artista ha desenvolupat un procediment que denomina amb el neologisme de la Sistematúrgia. El quid d’aquest sistema és la participació de l’usuari. La Sistematúrgia, literalment dramatúrgia de sistemes informàtics, es divideix en tres àmbits: interfície, gestió informàtica i Médium. Des d’aquesta perspectiva Marcel·lí ha desenvolupat múltiples dispositius físics, dreskeletons, muskeletons, robots així com programari per exemple l’aplicació POL.
Des de 2015 Marcel·lí s’interessa i treballa en obres específiques que son realitzades de forma col·laborativa amb diferents col·lectius com es pot veure a Alsaxy 2015, Tracapelló 2017 o MILCAPS 2018.
Marcel·lí ha rebut, entre altres, les següents distincions i premis: primer premi en Festival Étrange, Paris 1994; Millor New Media en l’Noveaux Cinéma / Noveaux Médias Montreal 1999; Premi Max nous llenguatges escènics, Espanya 2001; Honorary Mention al Prix Ars Electronica 2003, Premi Ciutat Barcelona en categoria Multimèdia 2003, Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’Arts Visuals 2014 i l’Art Excelence Award 2015 Japan Media Arts Festival.
