(Presentació de Bettina Vielhaber durant el debat sobre ‘Noves narratives dins el Teatre d’Objectes’. Foto Elàstic Nou)
El Festival de Teatre de Teresetes de Mallorca, que s’inicià el dilluns 24 de maig amb el curs de Yael Rasooly i que s’acaba aquest diumenge dia 30 de maig, ha permès un any més que junt als espectacles programats -dels que en parlarem en breu -, donar l’oportunitat de connectar els professionals assistents entre sí, cercant l’intercanvi d’experiències, i obrint portes a les complicitats i possibles col·laboracions.
S’iniciaren les Jornades Professionals el dijous a la tarda amb una primera presentació de Festivals, que van ser presentats pels seus directors. En concret van ser els següents:
– Juanjo Corrales, director del Festival TX Bilbao i del Thesspuppet Festival Thessalonica, de Grècia, va exposar el moment que està vivint el Festival de Titelles de Bilbao, un dels més antics de la Península, amb l’obertura d’un centre estable en una de les barriades de Bilbao, que el Festival comparteix amb altres entitats culturals de la ciutat. Igualment l’arrencada del Festival de Thessalonica, després de la parada provocada per la pandèmia. Veure aquí pel TX Bilbao, i aquí pel festival a Tesalònica.
– Gerardo Marín, director de Can Jeroni, centre teatral de Sant Josep de Sa Galaia, a Eivissa, va explicar com des de fa sis anys mantenen una programació estable que ha permès crear un públic fidel de totes les edats, i en la que hi ha des de cinema fins a diversos espectacles teatrals de totes les disciplines. També va parlar del Festín, l’important festival de Teatre per a Infants que des de fa anys es celebra a Sant Josep. Per Can Jeroni veure aquí . Pel Festín, veure aquí.
– Marian Palma, directora del Titirimundi, de Segovia, va explicar les característiques del seu festival, un dels de més renom del país, que compta amb un voluntariat de 150 joves, i que té com característiques principals una mirada tant vers la Tradició com vers les Avantguardes. El Festival agafa la ciutat sencera com escenari, amb una gran importància de les places, dels patis interiors i d’algunes de les esglésies convertides en espais escènics. Igualment va parlar del seu director, ànima i fundador del Festival, Julio Michel, que malauradament va morir va dos anys. Veure aquí.
– Ángel Casado, director del Festitíteres d’Alacant, va parlar de les 33 edicions que el festival porta ja realitzades, amb diversos escenaris, entre els quals destaca l’antiga fàbrica de tabac convertida en un modern centre cultural. El Festival no només ha programat espectacles sinó que també ha promogut l’estudi de la història dels titelles al País Valencià, com ho demostren les diverses publicacions editades pel Festival, sent l’última el llibre ‘Els Titelles al País Valencià’, de Jaume Lloret, coeditada amb la Universitat d’Alacant i l’Ajuntament, a més a més del Festival. Veure aquí.
Yael Rasooly
Va ser molt interessant la presentació que va fer Yael Rasooly, una de les figures titellaires més importants d’Israel, del seu treball, que alhora va permetre introduir el curs realitzat els dies anteriors.
Nascuda a Jerusalem de mare polonesa i pare irakià, els dos importants músics del país, pianista ella i violinista el pare, Yael Rasooly va viure una infància immersa en un ambient de fortes exigències artístiques. Als quatre anys ja feia demostracions al piano, i als deu començà a fer bolos com a cantant en un cor de nens per tot el món, mentre alhora s’exercia en la disciplina pianística. El seu profund coneixement de la música i el cant va anar acompanyat d’una curiositat insaciable envers altres especialitats artístiques, com el teatre, el cinema, i més endavant, les arts escèniques visuals i de titelles.
Acabats els estudis de teatre visual, va decidir ajuntar tot el que havia après en un muntatge unipersonal fet a casa, utilitzant tot el material que havia reunit per a un projecte més gran que al final va desestimar. D’aquí va sortir Paper Cut, l’obra que ha portat a Mallorca i que des de fa 11 anys no ha parat de girar per tot el món, havent esdevingut un dels muntatges estrella als principals festivals de titelles.
Es tracta d’una obra molt personal en la que hi ha posat tot l’alè de llibertat que insufla el seu pensament artístic, mentre a la vegada parla de la vida, dels desenganys, de l’amor i de les il·lusions de les nostres petites i grans vides quotidianes. Parlarem de Paper Cut en un proper article, quan enfoquem la nostra mirada en els espectacles del Festival.
Alguns treballs del curs de Yael Rasooly.
Va ser molt interessant assistir a alguns del exercicis que els alumnes de la titellaire israelita van presentar a la sala de música de la Casa Balaguer. Exercicis que buscaven estudiar i practicar la relació personal de l’actor amb l’objecte, cosa que exigeix una forta implicació personal dels participants.
Va impactar l’exercici de la ‘foto familiar’, inventat per Agnès Limbos -un dels referents europeus del teatre d’objectes- i que Rasooly sol utilitzar en els seus cursos. Un quadre que vol representar una família posant per a una foto, però en la que s’executen moviments que podríem titllar d’inconscients’, mentre la mirada del grup es manté fixa seguint les instruccions del fotògraf. El resultat és una inquietant imatge de grup que explicita d’una manera molt clara les dualitats i els drames que tots duem a dins enquistats en els nostres interiors.
Els exercicis individuals van ser també d’impacte, mostrant l’entrega i la qualitat escènica dels cinc participants: Raquel, Àgata, Joan i Meri. Els resultats van mostrar un ús escènic dels objectes en el que més que basar-se en la seva manipulació, es busca la relació que s’estableix entre la persona i l’objecte en sí, vist aquest en la seva literalitat, a través de totes les distintes ressonàncies de significació que provoca a cada un de nosaltres.
D’alguna manera, és com si l’objecte fos un mirall de múltiples cares que ens mostra diferents imatges de nosaltres mateixos. Ser capaços de veure a través d’aquests miralls que la vida quotidiana ens posa davant nostra seria un dels reptes d’aquesta manera d’entendre el teatre d’objectes.
Més presentacions de Festivals
El divendres va continuar la presentació de Festivals, amb els següents participants:
– Remo di Filippo i Roda López, de Di Filippo Marionette, van presentar el festival FOF (Figura Offida Festival) que organitzen a la localitat de Offida, a Itàlia, d’on és oriünd Remo. Un festival que va néixer d’una manera molt modesta i que a poc a poc s’ha convertir en un esdeveniment molt important en la vida d’aquesta població de la província d’Ascoli Piceno, a la regió de Las Marcas, que compta amb uns 5.400 habitants. Un festival dedicat en un vuitanta per cent a les arts dels titelles i del teatre visual i d’objectes, i el restant obert a les distintes disciplines del circ, el teatre de carrer, la dansa i la música. Veure aquí.
– Isabel Sobrino va parlar del Festival de Las Merindades, que es celebra a aquesta zona privilegiada de la província de Burgos, un paratge de gran bellesa i d’una insòlita esplendor natural. El seu origen és fruit d’una iniciativa de Isabel Sobrino y Rafael Benito, artífex de la companyia Alauda Teatro que viu en un dels pobles d’aquesta zona rural. Donat que les poblacions són molt petites, han ideat un festival en el que les companyies actuen en diferents pobles, en escenaris molt sovint colpidors per la seva bellesa. Un festival que busca sobretot la bona convivència entre els participants i entre aquests i els espectador, Veure aquí.
– Josep Marquès és el nou i jove director del Teatre des Born, de Ciutadella, a Menorca. Un teatre del segle XIX fundat entre el 1873 i el 1875, dissenyat per Ramon Cavaller Gelabert i construït al solar de l’antiga caserna de cavalleria de la plaça des Born, al centre de la ciutat. Després de molts anys de romandre tancat, l’Ajuntament va decidir obrir-lo un cop acabada la seva restauració convocant una plaça per a la seva direcció. Marquès va explicar les seves línies de programació, eclèctiques i enfocades a dinamitzar el teixit teatral i cultural de la ciutat, obrint les seves portes a una pluralitat de disciplines i d’instàncies socials. Veure aquí.
A la recerca de noves narratives dins el teatre d’objectes.
Aquest va ser el títol d’una trobada entre tres de les companyies participants al Festival, en concret van intervenir: Bettina Vielhaber, de la cia. L’Échelle, de França; Valentin Pasgrimaud i Arno Wögerbauer de la cia. Les Maladroits, de França; i Diego Ingold, de la cia. Hermanas Picohueso, de Mallorca.
Cada un d’ells va exposar les línies de treball de llurs companyies, les tres ben diferents entre sí, cosa que va explicitar un cop més l’ampli ventall de propostes que avui conté allò que anomenem Teatre d’Objectes. De fet, dos de les companyies no es van declarar com pertanyents a aquesta categoria de teatre, com és el cas de Bettina Vielhaber i de Diego Ingold. Això no va ser obstacle perquè hi hagués un fecund intercanvi d’opinions.
De les tres propostes, la de Les Maladroits era l’única coneguda pels assistents a la trobada, en haver-se presentat la nit anterior, cosa que provocà que moltes de les preguntes anessin dirigides als seus dos autors/intèrprets. L’obra, centrada en les vicissituds d’uns personatges durant la Guerra Civil Espanyola, va despertar molt d’interès, per l’atrevit i valent enfoc de la proposta. En parlarem més endavant, en els articles dedicats als espectacles.
Les Teresetes post-pandèmia.
Em va tocar a mi presentar aquesta taula de diàleg a l’entorn del tema de la post-pandèmia: com ha afectat el COVID-19 al nostre sector i quines són les línies d’actuació d’algunes de les institucions locals.
D’entrada, vaig explicar d’una volada els trets generals de l’Estudi del Sector realitzat conjuntament amb José Luís Melendo, un encàrrec coordinat i finançat per Unima Federació Espanya, amb el suport de 40 partners del sector (Festivals, Museus, Centres, Teatres i Revistes) i del Ministerio de Cultura (Industrias Culturales) que l’ha subvencionat. El resum partí de les conclusions de les més de vint-i-sis entrevistes realitzades a personalitats rellevants del sector, to repassant els diversos aspectes del complex ecosistema del món dels titelles, del teatre visual i d’objectes. Per les entrevistes vegeu aquí aquí, un resum d’aquestes valoracions es pot descarregar aquí.
Per a una información exhaustiva de l’Estudi, vegeu la página web de Títeredata aquí.
Van parlar a continuación les següents persones:
– Carme Suárez, de l’Auditori d’Alcúdia, qui va explicar les difícils condicions amb les que treballen els programadors, donades les limitacions pressupostàries i l’embolic burocràtic del nostre país. Veure aquí.
– Elisenda Farré, de l’Institut d’Estudis Baleràrics, va exposar les línies d’actuació de la seva Institució, una de les més importants de les Balears pel que fa a la Cultura i a les Arts Escèniques. Veure aquí.
– Pau Bachero, director de la companyia La Mecànica, de Mallorca, va mostrar un cop més la importància de consolidar i recolzar les estructures teatrals de les companyies, en si molt febles, de cara a sobreviure aquestes crisis i poder rebre les ajudes que s’han atorgat. Veure aquí.
– Jordi Alomar, director del IF Barcelona (veure aquí), va parlar des de la seva condició de membre de UNIMA Balears, exposant una aprofundida anàlisi de la situació del sector, de les seves limitacions i debilitats, basant-se en les dades que apunta l’Estudi del Sector esmentat. També va recalcar la importància de consolidar estructures i d’establir estratègies de col·laboració, ja sigui des de les companyies com des de les organitzacions com UNIMA o d’altres del sector de les Arts Escèniques. Unes necessitats que les institucions haurien d’estar obligades a recolzar.
Dos Work in Progress: la Cia. Laboratori de Somnis i la Cia. Enigma Art.
Les Jornades van acabar amb la presentació de dos projectes encara en curs de producció, a càrrec d’artistes mallorquins.
El primer va ser la proposta de Laboratori de Somnis amb Éssers Fantàstics, pensada per a possibles actuacions al carrer, a càrrec d’uns sofisticats ninots amb els trets de la cara automatitzats. En van poder veure un, un ogre molt inquietant que a mostrar tenir moltes ganes de sortir aviat al carrer per meravellar a grans i nens.
A continuació, Enigma Art van presentar dos dels seus personatges de ‘La Isla de la Basura’, unes atractius marionetes que van impressionar pel seu colorit i l’originalitat dels seus trets.
