(Galeón Andalucía. Foto El Periòdic)
Quan els anys es comporten d’una manera tan inadequada i impertinent com el 2020 que ens deixa, només podem mirar al que aviat serà el nounat 2021 amb la desconfiança de la imprevisibilitat: què es traurà de la ‘chistera’ aquest any?
La clau de l’assumpte és que per molt que es vulgui, a l’any no se’l pot acomiadar, impugnar ni repudiar. Caldrà afeixugar amb ell com vam fer amb el 2020, siguin quins siguin els ensurts que ens ofereixi. I és per això que hem titulat aquest editorial de cap d’any amb les paraules Boira i Fulgors, doncs això és el que veiem a l’horitzó: boira que ens impedeix veure més enllà dels nostres nassos, i els fulgors de la sorpresa que produeix l’inesperat. Per fortuna, el desconcert pot tenir dos costats, de manera que amb una mica de sort surti cara en comptes de creu. El problema és que en aquesta loteria tenim un 50% de possibilitats que la cosa surti de través.
Les dues condicions, la boira i l’inesperat, ens obliguen a caminar per l’any amb una atenció diferent a l’habitual: res d’utilitzar el pilot automàtic. Per contra, el que s’imposa és l’observació minuciosa del pas a pas, obligats a escodrinyar la realitat com mai ho havíem fet abans. Això és bo i dolent: dolent perquè és esgotador i perquè és fàcil deixar-se portar per rutines que ens portin directe al desastre; bo perquè ens obliga a viure el present amb una intensitat inusitada, forçant-nos a aquesta atenció doble de l’autoconsciència: veure per on es camina, i veure’ns caminar a nosaltres mateixos. Una disciplina ben coneguda pels entesos en dramatúrgies titellaires, però poc practicada al carrer.
La famosa conjunció de Saturn amb Júpiter, que durarà tot el 2021, potser és una bona manera d’indicar aquesta alternança entre el positiu (Júpiter) i el negatiu (Saturn), mentre que l’anella-de barret de copa que porta Saturn al seu voltant ens recorda que Temps i Atzar són dos senyors a qui els agrada cavalcar junts, cosa que no fa més que reafirmar l’any rifa en què ens anem a embarcar.
Però sí podem afirmar que una situació d’any ‘chistera’ o de ‘barret de copa’ és ideal per adoptar línies proponents d’actuació. Ja que les rutines no serveixen i mana la imprevisió, és obligat i possible imposar amb la pràctica del dia a dia els nostres requisits i clàusules per crear les condicions que ens siguin favorables. Una cosa que val tant per a les iniciatives individuals i privades, com per a les col·lectives i gremials.
Una reflexió al nostre parer aplicable al sector teatral i titellaire, en uns moments tan crítics i greus, amb el perill de que públic i administracions ens situïn en l’apartat d’allò prescindible.
Deixem a la imaginació del lector desplegar el que es considera bo i convenient per al desenvolupament dels projectes i la consolidació del sector. Sens dubte l’estudi en profunditat de les necessitats i mancances del sector del Teatre de Titelles, Visual i d’Objectes a Espanya, que ha estat coordinat per UNIMA Federació Espanya i recolzat per més de 40 entitats titellaires de país (Festivals, Museus, centres, Escoles …), els resultats del qual s’han presentat fa poc a Sevilla (vegeu aquí), pot servir de mapa orientatiu per a possibles (i obligades) intervencions de correcció i millora.
En tot cas, des de Putxinel·li desitgem a tots els nostres lectors i als valents navegants titellaires que arreu del món salpen aquests dies dels vells molls de l’any 2020, una bona i profitosa travessia del nou any 2021.
