Els dies de confinament per la pandèmia del COVID19, per a alguns artistes, han estat dies d’inspiració, de joc i de treball, amb resultats alguns cops extraordinaris. És el cas de Pepino Pascual, un músic ben conegut pels titellaires, que sempre ha sentit la fascinació dels objectes pel que són i sonen, com ha demostrat en els seus concerts que actua com a solista envoltat de tota mena d’andròmines, bagatel·les, souvenirs musicals, i mil objectes i rampoines dels que Pepino sap extreure els seus secrets sonors més insospitats i recòndits.
La seva feina de confinament va consistir en elaborar cada dia un petit vídeo ‘confitat’, com ell mateix els anomena, on desenvolupa, visual i sonorament, el seu particular univers en dosis mínimals-genials.
Com m’explica en parlar d’aquells dies de tancament: ‘Quan ens van “tancar”, a part de la desgràcia del virus, de no poder treballar ni fer vida normal, ni abraçar se ni besar se amb la gent estimada, vaig pensar : Descansaré, llegiré…m’escoltaré, i em posaré amb un disc meu que vaig començar fa de 8 a 10 anys i que el tinc aparcat perquè les feines se m’avancen per la dreta. (hi ha temes que han caducat i d’altres nous que han anat arribant) ‘
Aquesta era la seva intenció.
‘Però no. En algunes darreres feines meves, els “Objectes” (la majoria sonors o susceptibles de ser ho) havien tret el cap sovint i començaven a demanar el seu espai i/o moment… Total que el segon o tercer dia del “confinament”, vaig fer un vídeo amb un d’aquests objectes
i no sé com vaig començar a penjar ne un cada dia. Fins a 50, perquè la vida exterior em començava a reclamar espai. Llavors en seguia penjant cada 3, 4 o 5 dies, fins a 60. (tenia alguna llista per a estar-me així 4 o 5 mesos més …)
Vegin aquí la sèrie dels 60 vídeos.
‘Els penjava a l’Instagram, al Facebook i un poc després al YouTube. Els penjava de bon matí i hi havia gent que els esperava… Alguns s’arribaven a veure 800, 1000, o 2000 cops, depenent del vídeo, del moment… Tots gravats amb el mòbil, normalment amb la càmera del davant. (la dels “selfies”). Tot plegat, molt “Low Quality”.
Un Low Quality exquisit, en el que es combina la ingenuïtat de l’artista primitiu a qui li agrada jugar amb els elements més simples, i la saviesa del músic que amb els anys ha après a mirar-se la música de reüll, del costat, del través i del revés.
Són peces d’un univers primigeni-casolà, que ens conviden a deixar-se portar per la mica d’espontaneïtat infantil que encara ens queda als adults, mentre que meravella i parla de tu a tu amb els nens. Peces de música, de titelles i d’objectes, que ell ha batejat amb el nom de Showvenir Orquestra.
Passin, vegin, escoltin i gaudeixin alguns d’aquests bombons titellescos:
