(Imatge de l’espectacle ‘L’Amàlia i les ombres lunars’, d’Animamundi Teatre. Foto de la companyia)
S’ha celebrat aquest cap de setmana el Festival de Titelles del Poble Espanyol, que s’havia d’haver fet el mes de març, però que la pandèmia del COVID-19 ha traslladat a octubre. Una edició marcada per les mesures de seguretat obligades de distància entre actors i espectadors, que l’organització ha aplicat rigorosament, per a la tranquil·litat del públic.
Un Poble Espanyol que, malgrat l’època de crisi que patim, he vist canviat en el sentit més agradable del terme: m’ha semblat percebre menys botigues tancades, quasi tots els bars i restaurants oberts, i el que m’ha semblat més interessant, moltes botigues convertides en tallers, entroncant amb els orígens del Poble, que buscava mostrar les diverses pràctiques artesanals d’Espanya.
Amb una presència força acceptable de públic, sense els plens d’abans, però amb moltes famílies que se’ls notava familiaritzats amb l’espai, s’ha de dir que l’ambient era molt agradable, un lloc realment fantàstic per passar un dia a l’aire lliure, envoltat de la millor arquitectura històrica del país, sense cotxes i amb possibilitats de trobar un bon menú o bons entrepans.
La meva intenció era veure l’estrena de la nova obra creada per la companyia Animamundi Teatre, L’Amàlia i les ombres lunars. Vaig tenir la sort de veure també els millors moments de dues altres produccions: La Menuda i en Pau el Gegant, de Pengim-Penjam, i Els Tres Porquets, de Titelles Sebastià Vergés, dos espectacles que succeint en dos escenaris de la Plaça Major, així com moments de Vet’ho aquí, de la companyia Tururuth.
Vegeu el programa complet del Festival amb el llistat de companyies participants aquí.
L’Amàlia i les ombres lunars, d’Animamundi Teatre
Va ser tot un plaer veure aquesta nova producció de la companyia Animamundi que dirigeix Kerstin von Porat, titellaire de Suècia instal·lada a Catalunya des de fa molt anys. Formada a l’Institut del Teatre (veure aquí), von Porat s’ha especialitzat en el Teatre d’Ombres, una tècnica que amb els anys ha anat coneixent i desenvolupant amb una enorme mestria. El resultat d’aquesta dedicació són els diversos espectacles que han anat sortint del seu taller de creació, en els que la riquesa de les imatges constitueix el seu punt més fort. Segons explica ella mateixa, la majoria dels arguments i espectacles que fa surten dels seus somnis, d’on extreu les imatges que més l’han impactat.
L’obra estrenada al Poble Espanyol, titulada L’Amàlia i les ombres lunars, parteix d’una imatge germinal: la de la lluna convertida en una pantalla d’ombres. Un mirall a la inversa, que converteix en ombres allò que apareix en l’imaginari de les persones -i de l’artista en aquest cas-. Un punt de partida per explicar-nos una història en la que la protagonista, una nena dita Amàlia, comprendrà finalment que l’equilibri de la natura, el Sol i els Núvols, la Lluna i els estels, la Via Làctia i els colors de l’Arc de Sant Martí, tenen una relació d’equilibri i desequilibri en la que els oposats es succeeixen amb la lògica misteriosa de l’atzar de la Natura.
Un rerefons temàtic que serveix als dos intèrprets de l’obra, la mateixa Kerstin von Porat i el seu fill Emil Gutiérrez von Porat, que també ha estat l’ajudant de direcció, per desplegar l’impressionant univers visual de les imatges creades amb les ombres.
Utilitza la titellaire ombrista un combinat de tècniques distintes, des del retroprojector, aparell del que li extreu totes les seves possibilitats, fins el joc de superposició de llums i siluetes que permeten transicions màgiques, amb un ritme pausat que sempre atrapa la mirada de l’espectador.
Totes les imatges estan molt treballades, ja sigui pel dibuix en uns casos, o per l’animació de siluetes mogudes pels dos manipuladors. Hi ha una estudiada composició plàstica de cada una de les imatges, la qual cosa mostra una acurada feina d’estudi i preparació. El conjunt esdevé hipnòtic, atrapada la nostra mirada per aquesta successió de plans plens de poesia.
Molt aconseguir és el principi de l’obra, quan es van exposant sobre la pantalla els diferents colors disolts en aigua, dels quals van emergent diferents imatges de la Natura: el cel, el mar, les flors, els arbres…
L’aigua: vet aquí l’altre fil temàtic de l’obra, potser el més aconseguit, ja que no només vertebra la història de l’Amàlia en la seva disputa amb el Núvol negre carregat de pluja, sinó que també fila l’estètica amb l’aparició i desaparició de l’ement líquid, que com saben els entesos, dóna molt de joc al món de les ombres.
Una disciplina, la del teatre d’ombres, que compta avui a Catalunya amb un important nombre d’artistes-intèrprets de gran categoria, la majoria dones: Mercè Framis, Olga Olveira, Valeria Guglietti, Clementina Kurakura, Silvia Kuchinov, Ruth Rodríguez, Núria Mestres, Néstor Navarro i Kerstin von Porat.
Titelles Sebastià Vergés, Pengim Penjam i Tururuth
De tots els espectacles programats pel Festival del Poble Espanyol només citarem a tres, que són els que aquest cronista va poder veure, si no en la seva totalitat, sí algun fragment d’ells.
El veterà Sebastià Vergés, acompanyat de la seva companya i gran titellaire Montserrat Abalate, va presentar Els Tres Porquets. S’havia d’haver representat l’obra Pinotxo, el nen de fusta, però el vent que va assotar el Poble Espanyol el dissabte ho va fer impossible, en malmetre bona part dels decorats i del teatret. Una obra, la dels Tres Porquets, que de la mà dels Vergés funciona a la perfecció, enganxats els nens a la tècnica impecable, plena de gags i d’energia titellaire, dels dos mestres animadors.
Pengim-Penjam va presentar també a la Plaça Major la seva obra La Menuda i en Pau el Gegant, una interessant proposta d’un fort contingut humanista centrada en un personatge gegantesc, en Pau, que conté al seu interior un teatret de titelles. Espectacle divertit i poètic, en el que el Gegant Pau ens mostra els seus records a través dels titelles que va traient de sí mateix. Van demostrar Josep M. Serrat i Mercè Alemany, els dos intèrprets titellaires de la companyia, estar en plena forma, amb el públic ficat a la butxaca des del primer moment.
A la carpa, la companyia Tururuth va presentar el seu espectacle Vet’ho aquí, una combinació d’ombres i música en directa, dirigit per Ruth Rodríguez Queralt, actriu narradora de contes i ombrista. Un espectacle basat en contes tradicionals per als més petits, amb cançons, ombres i molta participació dels petits espectadors.
