LA CULTURA ÉS SEGURA. Manifest de Tarrazón, Isabel Vidal i Carmen Zapata, en representació dels diferents sectors culturals

(Marionetes a les seves fundes, Taller de la Companyia
Marionetarium Herta Frankel)

Publiquem aquest manifest dels diferents sectors culturals que explica molt bé la situació entre kafkiana i auto-destructora que s’ha creat arran de les prohibicions dictades per la Generalitat sobre els rebrots de COVID-10 a Catalunya:

• El sector i la ciutadania necessitem els espais culturals oberts
• Cap dels 140 brots actius a Catalunya té el seu origen en un acte cultural

Barcelona, 21 de juliol de 2020.

DEURES FETS

Amb molta dificultat, esforç, il·lusió i sense cap ajut a hores d’ara (després de 3 mesos tancats), el sector cultural ha anat obrint les seves portes a l’activitat cultural dirigida a la ciutadania. Ho ha fet complint totes les normes dels protocols acordats amb el PROCICAT (en tenim un d’específic per a cada disciplina artística). Disposem de control d’aforaments i registres d’usuaris, tan necessaris com inexistents en moltes altres activitats. Els resultats són aclaparadors: cap dels 140 brots actius a Catalunya té el seu origen en un acte cultural. Aquestes activitats culturals són la base de confiança pels espectadors que són corresponsables de l’èxit de les mesures gràcies a la seva actitud cívica, però també són la base de la reconstrucció de la certesa per a una inversió futura que permeti assolir l’obertura al 100%.

PERPLEXITAT

El “premi” a aquesta actuació responsable avalada pels resultats va ser la decisió -primer a Lleida i després a Barcelona i àrea metropolitana- d’aplicar una resolució de manual d’instruccions d’etapes superades i insegures, on es comença a entreveure el nivell de desgavell per part dels màxims responsables encarregats de fer-nos sortir de la crisi. Esperàvem una fase 2 flexible, però la realitat a hores d’ara és que ens han tancat la cultura.

INDIGNACIÓ

Tots els agents del sector cultural s’activen al voltant de la campanya CULTURASEGURA perquè no és acceptable, ni cert, ni just que es projecti el missatge a la ciutadania de
que la cultura és una activitat contagiosa i se’ns privi de la viabilitat econòmica que podem tenir després de 4 mesos de crisi. Platges obertes, activitats obertes, el carrer obert, i les vacances a tocar, i la única ocurrència és tancar els espais segurs on la gent s’ho passa bé, gaudeix, reflexiona, riu i plora…, en condicions de màxim control, higiene i distància, homologades pel propi PROCICAT.

Desproporcionalitat: Com es pot tancar tot un sector d’activitat que representa gairebé un 4% del PIB directe, sense cap argument sòlid ni causa justificada? En base a quin dret, a quina llei? Qui respon dels danys causats?

COMPROMISOS

Ahir diumenge, a les 9 del matí, després de llargues negociacions, trucades, gestions, que van començar amb el tancament al Segrià i s’han intensificat amb la resolució dictada divendres- representants dels cinc sectors culturals (música, editorial, arts escèniques, arts visuals i audiovisual) es van reunir amb el Departament de Cultura i representants del Departament de Salut i d’Interior. Davant d’una manca d’arguments creïbles per decidir tancar tota una activitat segura i deixar-ne moltes sense control al lliure albir de la ciutadania, les parts de la taula vam assumir uns compromisos:

• Per part del sector, reiterar la nostra voluntat de ser part de la solució, oferint una gestió corresponsable en la gestió de la seguretat dels espais. El virus estarà amb nosaltres molt temps i no es pot tancar un país indefinidament, i molt menys de manera intermitent, perquè es acabar amb la seva salut anímica i econòmica. Per tant, caldrà buscar espais de seguretat on les persones puguin ocupar el seu temps lliure.

• Per part de la Secretaria de Salut i d’Interior, gestionar amb caràcter urgent les peticions d’obertura d’activitats prohibides amb la resolució, a partir d’enviar documentació als ajuntaments per ser validada pel PROCICAT. El sector va preparar la documentació. El govern encara no s’ha pronunciat sobre les activitats culturals que ahir ja es van celebrar, augmentant encara més la seva imatge de desbordament, descontrol, incoherència i incapacitat per rectificar una norma totalment equivocada que ha fet un mal irreparable a un sector ja de per sí molt damnificat.

RIDÍCUL

Ahir vam assistir a un espectacle polític grotesc, que ens avergonyeix a tots, fruit d’una errada de dimensions no creïbles, que no s’esmena sinó que es reforça, i es dóna la següent situació:
• La norma PROHIBEIX fer actes culturals.
• Però TÉ UNA EXCEPCIÓ: si es demana permís al PROCICAT, a través dels ajuntaments, hi ha la possibilitat d’obrir. Aquesta mesura que tots creiem que era a mida del Festival Grec, ens diuen que és l’escletxa per obrir l’activitat cultural que encara no ha decidit anul·lar-se definitivament. Resultat: a partir d’ara, si ningú no rectifica, hi haurà un allau de peticions per fer activitats culturals obertes al públic, des de Festes majors, fins a activitats en espais tancats. I el PROCICAT les ha d’estudiar totes. Activitats municipals realitzant-se sense permís ahir, incertesa fins l’últim moment, descrèdit del Govern, baralla i soroll polític, públic desinformat i desorientat, i tot un sector ESTIGMATITZAT, ARRUÏNAT i INDIGNAT.

DEMANDES

El sector ha demostrat amb fets una clara consciència i reconeixement de la difícil tasca que els nostres governants han d’afrontar en una gestió extremadament complicada i que sempre ha estat al seu costat amb voluntat d’ajudar i de sumar. Som i volem ser part de la solució. Però actius, segurs i amb tot el recolzament del Govern i de la resta d’administracions al món de la cultura. Per tot això, DEMANEN:

• Que es rectifiqui immediatament la decisió sobre el tancament dels espais i activitats culturals, donat que estem complint amb totes les mesures i no hi ha cap cas de contagi, i que no es suspengui l’activitat cultural segura de l’estiu (festes majors, etc).

• Que d’ara en endavant s’escolti al sector en la gestió de les decisions que li afecten tan essencialment.

• Que la gestió de la crisi tingui fases de restriccions és lògic, però els espais culturals ja no són els capdavanters en el tancament, ja que són els espais més segurs. Per tant, que els espais culturals estiguin al final de les fases de tancament davant de qualsevol futura gestió de la crisi.

• Que la cultura sigui considerada pel Govern com un dels valors que ha ajudat a suportar la crisi i se la tracti amb la justa correspondència (cap homenatge des del Govern, ni cap altra administració, als artistes que ens han consolat desinteressadament, per cert). LA CULTURA ÉS UN BÉ DE PRIMERA NECESSITAT.

• Que es generin campanyes de confiança entre el públic, tan malmesa per les imprudents declaracions emeses des del Govern.

Són demandes assumibles, justes i la rectificació honora a qui l’exerceix especialment quan l’error és tan flagrant. Malgrat tot, el descrèdit és tan gran que li ha tret categoria d’estigma a la cultura i ara qui la ostenta és el Departament de Salut. En cas contrari, en cas que es bunqueritzi la decisió i no es comprengui que estem en una fase nova on moltes empreses de tots els sectors som segures i estem preparades per continuar obertes convivint amb la crisi, es fa absolutament necessària la dimissió dels responsables.