(Imatge del COVID19)
La pandèmia del COVID19 ha colpejat de front i amb inusitada brutalitat a tot el sector teatral de país. Les cancel·lacions d’actes, representacions, gires, festivals, trobades i cursos, posa el món de teatre i dels titelles en particular, a la vora de l’abisme. Alhora, ens situa en uns nivells d’incertesa poques vegades vistos fins ara: quan es reprendran les activitats?, què passarà amb les cancel·lacions?, la conseqüent crisi econòmica que s’acosta, com afectarà el món de la cultura i del teatre?
Són moments difícils que obligaran a replantejar moltes coses, a estrènyer encara més el cinturó, i a buscar solucions creatives, oportunes i viables. Les conjuntures d’aquest tipus, ens diu el tòpic que s’han de veure com a oportunitats. Fàcil recurs que no obstant enllaça a la perfecció amb una de les màximes titellaires per excel·lència, que Pablo Vergne citava fa poc en una entrevista a Titeresante com un dels seus lemes principals: de la debilitat, fer fortalesa. Un principi universal que ha guiat des de sempre als dèbils d’aquest món.
Interessant que just quan esclata aquesta crisi, s’estigui realitzant a tot l’Estat el primer Estudi rigorós sobre la realitat del Sector del Teatre de Titelles, Visual i d’Objectes. Un assumpte que des de Putxinel·li, que participa com a partner del projecte, no podem més que encoratjar. Disposar d’una eina com és el coneixement de les dades bàsiques del sector pot ser un bon punt de partida perquè el conjunt de la professió adopti les mesures oportunes per consolidar-se i avançar en el seu enfortiment.
Sens dubte aquesta crisi del COVID19 està canviant no poques coses del nostre món. D’alguna manera, i tenint en compte que tot és teatre en aquesta vida, actua com actuen els escenaris: posa un mirall davant del públic. La diferència d’aquest teatre és que el seu mirall, enorme i global, ens reflecteix per primera vegada com un tot. Ens veiem en la nostra petitesa humana, fràgil i impotent, enfront d’alguna cosa que ens sobrepassa, que ni tan sols podem veure ni tocar, un virus la realitat del qual s’assembla més a l’abstracció matemàtica dels algoritmes que als éssers orgànics que ens envolten, en tractar-se de simples ‘organismes al límit de la vida’.
La totalitat de la visió que ens dóna el mirall del COVID19 és una arma de doble tall que, com a bons titellaires experts en temes de manipulació, hem de dilucidar: d’una banda, ens convida a arribar a una consciència planetària de la qual estem tan necessitats, i a responsabilitzar-nos del bé comú; per l’altra banda, és una temptació per als polítics que estimen molt la paraula totalitat, tant que amb facilitat passen a ‘totalitaris’. D’aquí la importància d’aplicar al peu de la lletra el lema ‘de la debilitat fer fortalesa’, ja que si la debilitat, en comptes de associar-se a la força, s’associa a la por, ràpidament ens convertim en simples titelles de ‘teatres totalitaris’: petites peces de recanvi del gran rusc humà. Vet aquí algunes de les oportunitats i dels perills d’aquesta crisi del COVID19.
