El famós edifici de l’escola Bauhaus a la ciutat alemanya de Dessau. Foto Bauhaus-Archiv-Museum
Corria l’any 1919, quan l’arquitecte Walter Gropius va posar en marxa, a la ciutat alemanya de Weimar, l’escola Bauhaus.
La Bauhaus neix com escola instal·lada en la creació transversal i integradora, aplegant les disciplines d’arquitectura, fotografia, artesania, arts gràfiques, disseny de mobles, disseny de làmpades, de teixits, d’objectes varis.
Entre les creacions de la Bauhaus, hi trobem també magnífics titelles i marionetes, dotats de morfologies on la línia corba i espontània assoleix perfectes harmonies amb la racional línia recta. Interessants titelles i marionetes de disseny on l’artesania més creativa va de la mà amb la tècnica més depurada.
Un principi fonamental de l’escola és refusar les estètiques decorativistes i ornamentals alhora que incentiva la creació conceptual i racionalista. Un enfoc de creació artística aconduït per un nou concepte que es desplega i articula en una única paraula: Disseny. El seu primer director Walter Gropius, va dissenyar, -entre d’altres creacions d’alt nivell- una famosa tetera de porcellana, icona destacada i perdurable de la Bauhaus.
Desplaçada del seu context i posada en mans d’un titellaire,la tetera Gropius ben bé podria representar el personatge d’un elegant cigne blanc. També podria ser el cap altiu d’un aristòcrata, abans de ser guillotinat per la revolució francesa. Les possibilitats expressives trasplantades al teatre d’objectes poden ser infinites…
El propòsit de l’escola és aconseguir que l’estètica sorgeixi de l’objecte útil. Que la bellesa, emani de l’eficàcia pràctica i la funcionalitat que puguin aportar –sempre concebuts per a un us industrial o domèstic- tots els objectes i elements dissenyats. La Bauhaus s’imposa a si mateixa treballar amb conceptes bàsics i amb materials de construcció de primera qualitat.
L’any 1925, la Bauhaus trasllada la seva seu a la ciutat de Dessau i la direcció de l’escola passa a ser responsabilitat de l’arquitecte i urbanista suïs Hanner Meyer. En aquesta segona etapa a Dessau, destaquen –entre d’altres creadors- Marcel Breuer en el disseny de mobles i Herbert Hayer en el disseny tipogràfic.
Posteriorment, fustigada per la intolerància del creixent ideari totalitarista postulat pel cridaner Adolf Hitler, la Bauhaus es trasllada a Berlín, ara sota la direcció de l’arquitecte Ludwig Mies van der Rohe. A la Bauhaus es respira i es transmet llibertat, cosa que no agrada gens als partidaris de la creu gamada…
La màxima estètica encunyada per Mies van de Rohe: menys és més, era també la màxima de l’escola i de tots els seus creadors. Una màxima que el teatre també ha anat fent molt seva. Si un concepte pot explicar-se amb una paraula, no necessita tota una frase. Si una senzilla cadira palplantada al mig de l’escenari és suficientment explícita i fascinant, no cal posar-hi tot un decorat. Parlant de cadires, entre d’altres creacions de primeríssima qualitat, Mies van de Rohe ens ha deixat la famosa cadira anomenada Barcelona, tan perdurable, eficaç i estètica com la tetera de Gropius.
En mans d’un titellaire, la cadira Barcelona tal vegada podria transformar-se en la boca desmesuradament oberta d’una inofensiva i gran balena, disposada a engolir una bona ració de plàncton. El seient, la mandíbula inferior. El respatller, la mandíbula superior.
L’any 1933, la sinistra policia de La Gestapo, clausura definitivament l’escola. Víctima de la persecució nazi, la Bauhaus només va poder estar en funcionament 14 anys. I malgrat aquest nefast impediment va aconseguir convertir-se en una manera de fer pionera i exemplar. En un model d’activitat creativa en l’àmbit del disseny i les arts plàstiques que s’ha fet perdurable en el temps i ha esdevingut patrimoni mundial.
Han passat els anys, som al 2019, el món cultural i artístic europeu i americà celebra el centenari del naixement de la Bauhaus. S’imposa, lògicament i encertadament,la voluntat de retre homenatge.
Cal activar el record i la renovació d’una merescuda permanència en la memòria històrica i el Bauhaus-Archiv-Museum für Gestaltug de Berlín, sota el lema: Reinventant el món, organitza exposicions, tallers, ponències, visites guiades per l’arquitectura de la Bauhaus. Els actes commemoratius, les conferències, els articles a la premsa, es fan presents arreu.
El Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona ha volgut celebrar l’aniversari de la Bauhaus amb unes representacions durant les Festes de la Mercè 2019, el dissabte 21, a les 17 h i el diumenge 22, a les 11h i 13 h , de l’espectacle ‘Les Aventures del Petit Geperut’, a càrrec del titellaire alemany Christian Fuchs, que ha utilitzat unes còpies molt precises de titelles originals creats per alumnes de la Bauhaus,l’any 1923, sota la direcció del professor Oscar Schlemmer. Amb aquesta recreació de Christian Fuchs, tant els titelles com l’obra per a la qual van ser dissenyats, han accedit per primera vegada a la vida escènica.
Oscar Schlemmer, –figura destacadíssima de la Bauhaus en qualitat de professor i ideòleg- va ser el creador del famós Triadisches Ballet. Les evolucions i el vestuari dels ballarins i ballarines ens recorden en tot moment les actituds i gestualitats de titelles i marionetes.
També putxinelli.cat vol sumar-se a la celebració. I fer-ho amb el que més ens toca i ens pertoca, amb una exposició de titelles i marionetes construïdes per l’impuls i orientació de la mítica marca Bauhaus. Obra de dissenyadors i dissenyadores distints però amb una pertinença i identitat comuna: el pas de tots ells i elles per les aules i tallers del primer centre de disseny sorgit a Europa l’any 1919. Ara fa cent anys!
És amb aquesta idea d’identitat col·lectiva i unificadora que hem volgut exposar-los. Parin atenció a la pantalla i vegin:
Han gaudit d’aquesta exposició? Hem rebut milers de visites, fins i tot la de dues entitats molt intel·ligents i prestigioses: La Comèdia i La Tragèdia han estat amb nosaltres. Ambdues van mostrar-nos en tot moment el seu entusiasme i admiració.
En qualitat de màscares clàssiques, representatives de l’atemporalitat universal del teatre, La Comèdia i La Tragèdia accepten per un igual el titella o marioneta tradicional i el titella o marioneta avantguardista.
En una qüestió, però, són molt inflexibles. Exigeixen que la qualitat artística i creativa dels titelles i marionetes sigui ben visible, palpable i contrastada. La nostra exposició romandrà oberta al públic fins el 31 de desembre. Les entrades per a visitar-la són gratuïtes i es poden adquirir senzillament posant en marxa l’ordinador, entrant a internet, i cercant putxinelli.cat.
