(Figura del Teatre d’Ombres de Tailàndia de la tradició Nang Yai. Col·lecció Taraneya.)
S’ha celebrat aquest divendres 29 de juny de 2019 l’Assemblea d’Unima Catalunya dins del marc de la trobada de Titellaires que organitza cada any Unima Catalunya en un lloc diferent. Aquesta vegada ha estat Calders el lloc escollit i el III Festival de Titelles del Moianès, que organitza Rocamora Teatre sota la direcció de Carles Cañellas, la seu amfitriona.
Trobada Titellaire i Assemblea d’Unima Catalunya.
Seguint la línia d’actuació de la Unima Catalunya, l’organització dels titellaires catalans, que busca cohesionar la professió tot creant ocasions de trobada per compartir i ampliar experiències i amistats, van acudir a Calders una munió de titellaires amb un programa d’activitats complet i llaminer: dinar a les instal·lacions de l’Espai Animacions de Rocamora Teatre, Assemblea anual de la Unima a les 16:30, i assistència a la inauguració de l’exposició d’ombres de Tailàndia, pertanyents a la Col·lecció Taraneya, al Centre Cultural de la Vila, l’acte protocol·lari que hauria d’obrir el III Festival de Titelles del Moianès.
S’ha de dir que el dinar, encarregat per la Junta d’Unima, va ser excel·lent amb uns entremesos tutti colori molt ben assortits de formatges, botifarres i embotits de la comarca, d’una qualitat indiscutible. Un primer plat d’amanides diverses va ser l’entrada prèvia a un segon plat de factura lleugera -tenint en compte que a continuació hi hauria una Assemblea en la que s’haurien de prendre decisions- consistent en un wok de pasta, verdures i pollastre. El dinar fou regat pel vi de la regió i per les cerveses de factura artesanal fetes a Monzón per Toy, el propietari de la Col·lecció Taraneya. Va rematar el menú uns generosos postres de tres pastissos acompanyats d’un bon cava fresquet del país. La secció dels cafès, indispensable en una jornada tan llarga en la que el lleure es conjugava amb la feina, ens va portar tot seguit a l’Assemblea pròpiament dita, que es va fer a l’espai d’assaig del Taller dels Rocamora, un lloc perfecte per la frescor que hi regnava, quan al carrer la temperatura pujava per damunt dels quaranta graus.
Va dirigir l’Assemblea l’actual Junta composta pel President Eudald Ferré, la tresorera Glòria Arrufat i el vocal Carles Cañellas. No va poder assistir la secretària Lídia Clua, de baixa per maternitat- Tampoc en Xesco Quadras ni en Pere Bigas, membres de l’anterior Junta que a poc a poc s’han anat desprenent de les seves responsabilitats deixades en mans de la nova Junta.
Reconeixement a la Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otal.
La Junta d’Unima Catalunya ha volgut oficialitzar un reconeixement a la important feina de promoció de l’art dels titelles i molt en especial de la marioneta o titella de fil, als actuals membres associats de la Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otal, situat com tothom sap al carrer Guàrdia nº11 de Barcelona. Un reconeixement que atorga el títol de Soci d’Honor d’Unima Catalunya al Taller de Marionetes.
És interessant veure com un reconeixement que ja es va fer en la persona de Pepe Otal quan vivia -va ser nombrat membre d’honor d’Unima Catalunya- s’ha atorgat dotze anys més tard de la seva mort al taller que l’ha sobreviscut i que ha mantingut viu el seu esperit àcrata relacionat amb l’art dels titelles. Un cas únic de perllongament que demostra que la fórmula encarnada pel Taller funciona i acompleix a la perfecció les seves funcions, centrades ara a estimular la marioneta de fil i altres tècniques de manipulació, amb l’afegit de tot un estil de vida en la línia àcrata del seu fundador. Una obertura radical envers l’alteritat i una actitud de portes obertes i de generositat en l’aprenentatge de l’ofici.
Que el Taller hagi estat una constant font de generació de multitud de noves companyies i de titellaires solistes és allò que meravella a la professió i que atorga a aquest espai tan emblemàtic de Barcelona una importància i una centralitat logística de primer ordre en el sempre animat ecosistema titellaire de la ciutat.
Altres qüestions.
Després de constatar un cens compost d’uns 50 associats, els actuals responsables de la Unima Cat. van explicar les tasques a les quals han dedicat els seus esforços durant aquest any. Des del millorament de la web de l’entitat, que ha patit darrerament alguns problemes tècnics, fins a la seva participació en les reunions de les diverses comissions que estan treballant l’actual Pla Integral de les Arts Escèniques, sota els auspicis del Departament de Teatre de la Generalitat de Catalunya. Una tasca, aquesta, molt important de cara a aconseguir que les relacions del sector professional dels titelles amb l’administració catalana siguin més fluïdes i profitoses.
També es va parlar de com l’associació podia oferir més serveis als membres associats, cosa que necessitaria disposar d’una persona a temps parcial dedicada a la gestió del dia a dia. Un objectiu que la Unima Cat s’emplaça a aconseguir, demanant per això els ajuts necessaris.
També alguns associats presents van parlar de la possibilitat de compartir serveis amb altres associacions del sector teatral, un tema que es va veure interessant i de llarg recorregut tot i la complexitat de les relacions que s’haurien de teixir.
Important destacar les properes eleccions a la Junta d’Unima Federación España que es faran l’últim cap de setmana d’octubre a Zaragoza. Tothom que sigui soci d’Unima hi està convidat a participar i a presentar-se. Per a més informació, adreçar-se a la Secretaria d’Unima: secretaria@unima.es
També es va parlar de l’Estudi sobte el Sector dels Titelles que la Unima Federación España ha encarregat a Toni Rumbau i a José Luís Melendo, cosa que significarà enviar uns nous qüestionaris a la professió pensats per extreure’n una relació de dades que es puguin utilitzar i siguin compatibles amb les de tot l’Estat. L’objectiu d’aquest Estudi és crear una eina digital permanent que pugui recollir les dades anys rere any, i disposar d’aquesta manera d’una gestió pròpia de les dades i estadístiques generades.
Inauguració del Festival de Titelles del Moianès.
A les 7h de la tarda es procedí a l’acte protocol·lari d’obertura del III Festival de Titelles del Moianès, amb la presència dels alcaldes de Calders i de les altres dues localitats amfitriones aquest any del Festival: Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja: Eduard Sànchez Campoy, Ramon Vancells i Casacuberta i Anna Guixà i Fisas.
Després d’una introducció de Carles Cañellas, director i alma mater de l’event junt amb Susanna Rodríguez, en la que va exposar les línies generals estratègiques del Festival, que malda per aconseguir una presència important en el teixit cultural de la comarca del Moianès, va ser el torn de paraula dels tres alcaldes presents. I s’ha de dir que aquest cronista va quedar impressionat de la lucidesa estratègica i del bon tarannà que mostraren tots tres batlles, conscients de la importància que avui tenen aquests valors afegits de la cultura, destinats a ser un dels puntals bàsics del nou desenvolupament econòmic de les comarques rurals i perifèriques en el futur pròxim.
Tots tres van destacar l’alt valor que donaven a la iniciativa dels Rocamora, així com el seu compromís a aconseguir que els titelles, un gènere que tot just començaven a conèixer, adquireixin una presència permanent en les seves poblacions. La setmana llarga del Festival serà una preciosa ocasió perquè aquestes intencions comencin a assentar-se i a consolidar les seves aspiracions de futur.
Per saber més del Festrival, veure aquí.
Exposició d’Ombres de Tailàndia. Col·lecció Taraneya.
Acabats els parlaments dels tres batlles, va arribar l’hora d’entrar en matèria. Va ser Jesús Benedicto Dumall, més conegut com Toy, director de la companyia Taraneya, nascuda a Binéfar el 1981 i establerta actualment a la localitat de Monzón, l’encarregat de presentar l’exposició d’algunes de les peces de la seva impressionant col·lecció de titelles del Sud-Est Asiàtic. Concretament, figures per al Teatre d’Ombres i de Titelles de Tailàndia, una de les regions del món on aquesta modalitat teatral es troba més assentada des de fa segles.
Va introduir Toy el teatre d’ombres tailandès amb una petita demostració escènica feta per ell mateix, darrera d’una pantalla i amb tots els requisits teatrals i ritualistes que li són prescriptius. Amb l’acompanyament d’una impactant banda sonora, Toy va representar una escena d’entre les infinites que composen el repertori basat en el text sagrat del Ramayana. Una escena delicada i alhora de batalla, que Toy va interpretar amb precisió i un gran coneixement de causa.
Acabada la demostració, va ser el moment d’introduir les peces que romanien exposades a les parets de la sala d’actes del Centre Cultural de la Vila, agrupades en tres blocs: en una paret, precioses peces del Nang Talung, nom amb el que es coneix el teatre d’ombres popular de Tailàndia, documentat, segons deien les cartel·les, des del segle XVII al sud del país.
Seguint la descripció apuntada per Toy, ‘ Els titelles, d’entre 40 i 80 cm. d’alçada, estan fets amb pell de búfal i vaca sense adobar, encunyats i tintats. D’ombra brillant i acolorida, es representen quasi sempre de perfil, amb un únic braç articulat. Les representacions, habitualment del Ramayana, les realitza un titellaire solista acompanyat d’alguns músics dalt d’un palafit, i solen durar diverses nits seguides.’
A l’altra paret, s’exposaven les peces pertanyents a la tradició Nang Yai: ‘ Teatre d’ombres documentat des del segle XIII a la Tailàndia central. Els titelles, fets amb pell de búfal sense adobar, encunyada i tintada, tenen mesures que van des dels 120 fins als 200 centímetres d’alçada.
Cada titellaire és també un ballarí professional. Subjecta el titella per mitjà de dues llargues vares de bambú i el manipula ballant amb aquest tant per darrere com per davant de la pantalla. S’hi representa sempre el Ramayana.’
Al fons de la sala, hi havia exposades també uns titelles de la tradició anomenada Hun Krabog:
‘ Teatre de Titelles creat al segle XIX per un tallador de fusta i titellaire anomenat Neng, de la província de Nakhon Sawan al nord de la Tailàndia Central. Cap i mans són tallades en fusta i unides per una tela en forma de capa. Les varetes es troben amagades dins el vestit o capa. Els temes representats es prenen gairebé sempre del folklore popular.’
També hi havia mostres del Hun Luang, ‘ Titelles cortesans del voltant d’un metre d’alçada, manipulats amb fils des de sota. Aquests titelles representen majorment escenes del Ramakien i altres epopeies tailandeses. Avui dia ja no se’n fan representacions, perquè ningú pot manipular-los, i els que encara queden i que foren utilitzats en la cort, només hi són per ser exposats.’
Una peça de Hun Lakhon Lek: ‘ Fou creat per Krae Suppawanich a la província de Ayhuttaya, durant el regnat del rei Rama VI (1910-1926). Krae va intentar construir una versió simplificada del Hun Luang reduint el nombre de fils emprats en la manipulació del titella. Normalment representen escenes del Ramakien, però amb interludis còmics, que satisfan especialment la gent.’
I per fi, una de Hun Lek: ‘ Durant el regnat del Rei Rama V, el Virrei del cinquè regnat, Krom Phra Rachawang Boworn Vichaicharn, ordenà la confecció de titelles d’estil xinès a uns artesans xinesos que vivien a Bangkok. Els titelles, de poc més de 37 cm, vestien robes i representaven escenes pròpies de l’òpera xinesa. El mecanisme era el mateix que el dels titelles Hun Luang, manipulats des de sota. L’última representació fou el 1886, any en què traspassà el Virrei.’
Va entusiasmar al públic les explicacions de Toy sobre cadascuna de les diverses tradicions i tècniques exposades, amb profusió de detalls tècnics i humans sobre com es realitza aquest teatre a Tailàndia, el seu caràcter sagrat i amb una utilitat ritualista i protocol·lària, en motiu d’un casament, d’un naixement, d’un funeral, de l’obertura d’una casa, de la commemoració d’alguna data especial, o les relacionades amb les cerimònies reials.
De fet, existeix un museu impressionant ple de meravelloses peces de les més diverses tècniques i tradicions tailandeses propietat de la Casa Reial, la visita del qual és una de les experiències més colpidores de la visita a Bangkok.
Les peces de la Col·lecció Taraneya són realment excepcionals, d’una qualitat que s’explica per la procedència d’algunes d’elles, confeccionades pels mateixos artesans que fan les peces destinades a la Casa Reial. En perfecte estat de conservació, constitueix sens dubte una de les col·leccions més importants de les que es conserven a la Península Ibèrica,potser només superada pels importants fons del Museu do Oriente de Lisboa.
Una col·lecció desconeguda pel públic en general i pels especialistes, que ara es pot veure, en una petita part de la mateixa, gràcies al Festival de Titelles del Moianès. En les properes edicions, tal com ens van indicar Carles Cañellas i el mateix Toy, es mostraran altres tradicions de la Col·lecció Taraneya, com són les figures del Wayang Kulit, o les marionetes de fil de Myanmar (Birmània), d’una qualitat excepcional com ens assegurà Jesús Benedicto Dumall ‘Toy’.
