(Cartell de Ramon Casas. Col·lecció de cartells del MAE – Museu de les Arts Escèniques de la Diputació de Barcelona)
Unima Catalunya, que el juny de 2017 va estrenar nova Junta (veure aquí) composada per Eudald Ferré (President), Lídia Clua (secretària), Glòria Arrufat (Tresorera), Carles Cañellas (Vocal), Xesco Quadras (Vocal) i Pere Bigas (Vocal), avança amb decisió ver el futur, en uns moments importants en els que es plantegen tants reptes i novetats en el dia a dia de la nostra feina. Així ho explica a Putxinel·li Eudald Ferré, el seu President, en una conversa tinguda aquests dies sobre l’associació dels titellaires i les seves activitats.
Pregunta: Fa poc la Junta d’Unima Catalkunya va tenir una reunió per parlar de les properes accions i propostes que té preparades. Per quina començaries?
Resposta: Un dels punts que més ens interessa és aconseguir que la Unima tingui una major implicació en els diferents festivals que es celebren a Catalunya. És una realitat que valorem molt i que volem acompanyar, davant la potència creixent de la xarxa de festivals que existeix en aquests moments. Hem considerat que Unima hi ha de ser, a fi i efecte de donar-se a conèixer a la professió i de conrear empaties i complicitats entre tots. Haurem d’estudiar les maneres, tot i que molts dels festivals ofereixen moltes possibilitats d’estar-hi presents.
Homenatge d’Unima Catalunya als titellaires veterans, Can Pink, Mataró, 2017.
Igualment volem donar-nos a conèixer en altres trobades del sector de les Arts Escèniques, ja que sempre és important buscar l’encaix amb les demés modalitats teatrals amb les que sempre ens estem creuant.
P: Una de les utilitats que té la Unima és potenciar l’aspecte de l’educació, a través de cursos. Quins plans teniu al respecte?
R: D’entrada, volem seguir recolzant i ajudant econòmicament els diferents cursos que es realitzen a Catalunya i que ens ho demanen. Per altra part, estem pensant en realitzar un programa de micro-cursos dedicats a donar a conèixer recursos legals i logístics pensats per a les companyies de titelles.
En aquest sentit, ens interessa també trobar professionals de la gestió que puguin donar servei a les companyies en temes legals, de subvencions, etc.
David Laín amb Pinotxo i el Perico de Titelles Vergés.
P: Un pas endavant molt important ha estat la creació d’una nova web en format de wordpress. Com ho valoreu?
R: Molt positivament (vegeu aquí). D’entrada ha permès donar més visibilitat a les companyies que són sòcies. Igualment, la secció d’Activitats dóna a la pàgina una vitalitat que abans no tenia, amb una presència d’allò que es cuina i s’esdevé en el nostre mitjà. Però encara volem anar més enllà. Són diverses les idees que tenim al respecte.
D’entrada, volem confeccionar un vídeo de promoció de les companyies sòcies, que penjarem a la xarxa i que permetrà veure la realitat viva del nostre sector. Molt més eficaç és sempre mostrar imatges animades de la nostra feina que explicar-la amb paraules i imatges fixes.
També hem tingut la idea d’elaborar un llistat d’espais oberts a les residències, ja sigui per crear espectacles en processos llargs d’estança en un mateix lloc, ja sigui per a acabar produccions, realitzar-hi els assaigs necessaris i presentar els últims amb públic. És una necessitat imperiosa del sector i de les companyies, i cada vegada costa més trobar aquests espais indispensables per a la producció.
Esquema del Titella Català fet per Harry V. Tozer.
P: Una de les accions que heu dut a terme entre el 2017 i el 2018 ha sigut l’Estudi sobre el sector que vareu fer junt amb Toni Rumbau, en un encàrrec fet per l’Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat. Hi ha hagut resultats pràctics i estratègics d’interès?
R: Sí, considerables. D’entrada, ens ha servit a tots per tenir una consciència més clara del sector que constituïm, amb unes característiques i problemàtiques particulars que demanen mirades també particulars per part de l’administració.
Una conseqüència immediata de molta importància és el fet d’haver estat convidats per la Generalitat a formar part de les diverses comissions que en aquests moments treballen dins del camp de les Arts Escèniques per trobar nous mecanismes i formes d’actuació. Una presència que abans no existia i que ara obre portes a futures iniciatives de consolidació del sector. Aquestes comissions treballen per establir els nous marcs de relació de les companyies amb l’administració, la projecció exterior, els problemes de la creació a Catalunya, etc.
Cafè amb funció de titelles, anys trenta a Barcelona.
L’Estudi no sols ha donat visibilitat al sector sinó també a la Unima, que ha augmentat el seu número de socis.
P: Una de les activitats clàssiques de la Unima és la trobada festiva que un cop l’any es convoca. Igualment l’Assemblea General, que sol fer-se el març. Teniu ja pensat els llocs?
R: Sí, per a l’Assemblea General hem parlat amb l’Associació de Titellaires de Roquetes, una de les entitats més actives del sector a Barcelona, molt compromesa sempre en la defensa i promoció dels titellaires. La data encara està per decidir.
Joan Amades fent pam i pipa, en la seva sèrie de llenguatge per signes.
Quant a la festa, aquest any es farà a Sant Quintí de Mediona, en ocasió del Campus Joan Amades que allà es sol realitzar a finals de la primavera o principis d’estiu (veure aquí). Dóna la casualitat que des de fa dos anys, els encarregats del Campus són els dos titellaires de la Micro-Troupe, Joan Gispert i Elena Mesa, els quals han assumit amb moltes ganes la trobada dels titellaires. Un marc perfecte, amb l’esperit de Joan Amades acollint-nos en un context d’activitats que s’hi relacionen.
